Diferència entre les revisions de "Metallura iracunda"
Bot: Creant artícul sobre l'au |
Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències |
||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
Es troba únicament en la [[Serranía del Perijá]], en el nort de Colòmbia i adjacent noroest de Veneçola ([[cerro Pintat]], [[pico Tetari|cerro Tetari]], cerro Tres Tetas, cerro Pigota, i provablement en la Sabana Rossa).<ref name="BOW">{{Birds of the World |aneu=permet1 |títul=Perija Metaltail (''Metallura iracunda'')|autor=Heindl, M., de Juana, I., Sharpe, C.J. & Boesman, P.F.D.|editor=J. del Clot, A. Elliott, J. Sargatal, D. A. Christie & I. de Juana |any=2020 |consultat=2024-09-03|doi=10.2173/bow.permet1.01}}</ref> | Es troba únicament en la [[Serranía del Perijá]], en el nort de Colòmbia i adjacent noroest de Veneçola ([[cerro Pintat]], [[pico Tetari|cerro Tetari]], cerro Tres Tetas, cerro Pigota, i provablement en la Sabana Rossa).<ref name="BOW">{{Birds of the World |aneu=permet1 |títul=Perija Metaltail (''Metallura iracunda'')|autor=Heindl, M., de Juana, I., Sharpe, C.J. & Boesman, P.F.D.|editor=J. del Clot, A. Elliott, J. Sargatal, D. A. Christie & I. de Juana |any=2020 |consultat=2024-09-03|doi=10.2173/bow.permet1.01}}</ref> | ||
Esta espècie és considerada de poc comú a prou comú en els seus [[hàbitat]]s naturals: des de terrenys oberts arbustivos fins a vores de [[pluvisilva|selves humides]], en [[altitut]]és entre 2400 i 3200 [[metro|m]] (més baix fins als 1850 m en Veneçola). El cerro Pintat és un ambient [[Karst|càrstic]] únic cobert per [[Bosc núvol|boscs nanos]], bambuzales ''[[Swallenochloa]]'' i pasturages del [[Páramo (biogeografía)|páramo]], i aïllat per penya-segats verticals, el cerro Tetari és un àrea d'[[Arenisca|areniscos]] en vegetació alguna cosa diferent. Forrajea entre els estrats baix i mig, a voltes més alt. | Esta espècie és considerada de poc comú a prou comú en els seus [[hàbitat]]s naturals: des de terrenys oberts arbustivos fins a vores de [[pluvisilva|selves humides]], en [[altitut]]és entre 2400 i 3200 [[metro|m]] (més baix fins als 1850 m en Veneçola). El cerro Pintat és un ambient [[Karst|càrstic]] únic cobert per [[Bosc núvol|boscs nanos]], bambuzales ''[[Swallenochloa]]'' i pasturages del [[Páramo (biogeografía)|páramo]], i aïllat per penya-segats verticals, el cerro Tetari és un àrea d'[[Arenisca|areniscos]] en vegetació alguna cosa diferent. Forrajea entre els estrats baix i mig, a voltes més alt.<ref>{{versalita|López Lanús, B. i Renjifo, L.M.}} (2002). «''Metallura iracunda''». {{versalita|Renjifo, L.M., Franco-Maya, A.M., Amaya-Espinel, J.D., Kattan, G.H. i López-Lanús, B.}} (eds.) ''Llibre roig d'aus de Colòmbia'': 267-269. Bogotà: Institut d'Investigació de Recursos Biològics Alexander von Humboldt.</ref> | ||
==Estat de conservació== | ==Estat de conservació== | ||
La metalura de Perijá havia segut calificat com «[[Espècie amenaçada|amenaçat d'extinció]]» per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] principalment per la seua reduïda zona de distribució; en l'any 2023 va ser revaluado com «[[Espècie casi amenaçada|casi amenaçat]]», en la seua població estimada entre 14 000 i 37 000 individus madurs, i degut a que el seu territori, a pesar de reduït, és en la seua majoria inaccessible i permaneix en condicions prístinas, a on la [[Destrucció d'hàbitat|degradació de l'hàbitat]] és llenta. | La metalura de Perijá havia segut calificat com «[[Espècie amenaçada|amenaçat d'extinció]]» per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] principalment per la seua reduïda zona de distribució; en l'any 2023 va ser revaluado com «[[Espècie casi amenaçada|casi amenaçat]]», en la seua població estimada entre 14 000 i 37 000 individus madurs, i degut a que el seu territori, a pesar de reduït, és en la seua majoria inaccessible i permaneix en condicions prístinas, a on la [[Destrucció d'hàbitat|degradació de l'hàbitat]] és llenta. | ||
== Referències == | |||
<references /> | |||
[[Categoria:Aus d'Amèrica]] | [[Categoria:Aus d'Amèrica]] | ||
Última revisió del 06:02 8 jul 2026
.jpg){kind=link}
El metalura de Perijá, colibrí de Perijá o metalura iracunda[1] (Metallura iracunda),[2] és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae (els colibríes) pertanyent al gènero Metallura. És endèmic de la Serranía del Perijá en la frontera entre Colòmbia i Veneçola.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es troba únicament en la Serranía del Perijá, en el nort de Colòmbia i adjacent noroest de Veneçola (cerro Pintat, cerro Tetari, cerro Tres Tetas, cerro Pigota, i provablement en la Sabana Rossa).[3]
Esta espècie és considerada de poc comú a prou comú en els seus hàbitats naturals: des de terrenys oberts arbustivos fins a vores de selves humides, en altitutés entre 2400 i 3200 m (més baix fins als 1850 m en Veneçola). El cerro Pintat és un ambient càrstic únic cobert per boscs nanos, bambuzales Swallenochloa i pasturages del páramo, i aïllat per penya-segats verticals, el cerro Tetari és un àrea d'areniscos en vegetació alguna cosa diferent. Forrajea entre els estrats baix i mig, a voltes més alt.[4]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]La metalura de Perijá havia segut calificat com «amenaçat d'extinció» per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea principalment per la seua reduïda zona de distribució; en l'any 2023 va ser revaluado com «casi amenaçat», en la seua població estimada entre 14 000 i 37 000 individus madurs, i degut a que el seu territori, a pesar de reduït, és en la seua majoria inaccessible i permaneix en condicions prístinas, a on la degradació de l'hàbitat és llenta.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2000). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/440.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinta part: Strigiformes, Caprimulgiformes i Apodiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 47 (1): 123-130. ISSN 0570-7358. Consultat el 20 de setembre de 2015. P. 129.
- ↑ . Avibase. Consultat el 3 de setembre de 2024.
- ↑ Metallura iracunda en Birds of the World.
- ↑ López Lanús, B. i Renjifo, L.M. (2002). «Metallura iracunda». Renjifo, L.M., Franco-Maya, A.M., Amaya-Espinel, J.D., Kattan, G.H. i López-Lanús, B. (eds.) Llibre roig d'aus de Colòmbia: 267-269. Bogotà: Institut d'Investigació de Recursos Biològics Alexander von Humboldt.