Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Dacnis nigripes"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
ValBOT (Discussió | contribucions)
Bot: Desfent esborrat agressiu de referències per error
(Etiqueta: Reversió manual)
ValBOT (Discussió | contribucions)
Bot: Llevant referències òrfenes i afegint bloc de referències
 
Llínea 5: Llínea 5:


==Distribució i hàbitat==
==Distribució i hàbitat==
Es distribuïx de forma molt fragmentada pel llitoral surest de Brasil, des d'[[Espírito Sant]], per [[Estat de Riu de Janeiro|Ric de Janeiro]], [[Estat de São Paulo|São Paulo]], [[Estat de Paraná|Paraná]], fins a [[estat de Santa Catarina|Santa Catarina]].<ref name=iucn/>
Es distribuïx de forma molt fragmentada pel llitoral surest de Brasil, des d'[[Espírito Sant]], per [[Estat de Riu de Janeiro|Ric de Janeiro]], [[Estat de São Paulo|São Paulo]], [[Estat de Paraná|Paraná]], fins a [[estat de Santa Catarina|Santa Catarina]].


Esta espècie és considerada rara en les seues [[hàbitat]]s naturals: el [[dosel arbòreu|dosel]] i les vores de [[pluvisilva|boscs humits]] de la [[Mata Atlàntica]], principalment per baix dels 850&nbsp;[[metro|m]] d'[[altitut]].<ref name="RR">{{cita llibre|apellidar1={{versalita|Ridgely}}|nom1={{versalita|Robert}}|apellidar2= {{versalita| Tudor}}|nom2={{versalita|Guy}}|any=2009|cita=''Dacnis nigripes'', p. 579, làmina 90(3)|títul=Field guide to the songbirds of South America: the passerines|idioma=en|edició=1<sup>a.</sup>|série=Mildred Wyatt-World séries in ornithology|editorial=University of Texas Press|ubicació=Austin|isbn= 978-0-292-71748-0}}</ref>
Esta espècie és considerada rara en les seues [[hàbitat]]s naturals: el [[dosel arbòreu|dosel]] i les vores de [[pluvisilva|boscs humits]] de la [[Mata Atlàntica]], principalment per baix dels 850&nbsp;[[metro|m]] d'[[altitut]].<ref name="RR">{{cita llibre|apellidar1={{versalita|Ridgely}}|nom1={{versalita|Robert}}|apellidar2= {{versalita| Tudor}}|nom2={{versalita|Guy}}|any=2009|cita=''Dacnis nigripes'', p. 579, làmina 90(3)|títul=Field guide to the songbirds of South America: the passerines|idioma=en|edició=1<sup>a.</sup>|série=Mildred Wyatt-World séries in ornithology|editorial=University of Texas Press|ubicació=Austin|isbn= 978-0-292-71748-0}}</ref>


==Estat de conservació==
==Estat de conservació==
El dacnis patinegro ha segut calificat com [[Espècie casi amenaçada|casi amenaçat]] per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (IUCN) degut a que la seua menuda població, estimada en 6700&nbsp;individus madurs, és prou fragmentada. No obstant, pot ser més comú de lo que es pensava, per la confusió en el molt comú i semblant ''[[Dacnis cayana]]'', molt present en la seua àrea.<ref name=iucn/>
El dacnis patinegro ha segut calificat com [[Espècie casi amenaçada|casi amenaçat]] per la [[Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea]] (IUCN) degut a que la seua menuda població, estimada en 6700&nbsp;individus madurs, és prou fragmentada. No obstant, pot ser més comú de lo que es pensava, per la confusió en el molt comú i semblant ''[[Dacnis cayana]]'', molt present en la seua àrea.




== Referències ==
<references />


[[Categoria:Aus d'Amèrica]]
[[Categoria:Aus d'Amèrica]]

Última revisió del 06:13 8 jul 2026

dacnis patinegro (Dacnis nigripes)


El dacnis patinegro[1] o mielero de pates negres (Dacnis nigripes)[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Thraupidae, pertanyent al gènero Dacnis. És endèmica del surest de Brasil.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es distribuïx de forma molt fragmentada pel llitoral surest de Brasil, des d'Espírito Sant, per Ric de Janeiro, São Paulo, Paraná, fins a Santa Catarina.

Esta espècie és considerada rara en les seues hàbitats naturals: el dosel i les vores de boscs humits de la Mata Atlàntica, principalment per baix dels 850 m d'altitut.[3]

Estat de conservació

[editar | editar còdic]

El dacnis patinegro ha segut calificat com casi amenaçat per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN) degut a que la seua menuda població, estimada en 6700 individus madurs, és prou fragmentada. No obstant, pot ser més comú de lo que es pensava, per la confusió en el molt comú i semblant Dacnis cayana, molt present en la seua àrea.



Referències

[editar | editar còdic]
  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2012). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1545.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Setzena part: Orde Passeriformes, Famílies Thraupidae a Icteridae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 59 (1): 157-166. ISSN 0570-7358. Consultat el 1 d'abril de 2021. P. 159.
  2. . Avibase. Consultat el 7 d'abril de 2021.
  3. (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Dacnis nigripes, p. 579, làmina 90(3)»