Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Edmund Gettier"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
← Edició anteriorEdició següent →
desferValencian (Discussió | contribucions)
Burócrates, Administradors
85 254 edicions
VisualWikitext
Millora de les categories
Sense resum d'edició
(Etiquetes: Editat en un dispositiu mòvil Editat en la versió web per a mòvils Edició mòvil alvançada)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Edmund Lee Gettier III''' (31 d'octubre de 1927 – 23 de març de 2021) fon un filòsof nortamericà de l'Universitat de Massachusetts Amherst. És conegut principalment pel seu artícul de 1963, «''Is Justified True Belief Knowledge?''»<ref>[https://fitelson.org/proseminar/gettier.pdf "Is Justified True Belief Knowledge?"]</ref> («''¿És el coneiximent una creència verdadera justificada?''»), que generà una extensa lliteratura filosòfica dedicada a respondre a lo que aplegà a conéixer-se com el [[problema de Gettier]].
'''Edmund Lee Gettier III''' ([[31 d'octubre]] de [[1927]]–[[23 de març]] de [[2021]]) fon un [[filòsof]] [[nortamericà]] de l'Universitat de Massachusetts Amherst. És conegut principalment pel seu artícul de [[1963]], «''Is Justified True Belief Knowledge?''»<ref>[https://fitelson.org/proseminar/gettier.pdf "Is Justified True Belief Knowledge?"]</ref> («''¿És el coneiximent una creència verdadera justificada?''»), que generà una extensa lliteratura filosòfica dedicada a respondre a lo que aplegà a conéixer-se com el [[problema de Gettier]].


== Vida ==
== Vida ==

Revisió de 07:34 8 jul 2026

Edmund Lee Gettier III (31 d'octubre de 1927–23 de març de 2021) fon un filòsof nortamericà de l'Universitat de Massachusetts Amherst. És conegut principalment pel seu artícul de 1963, «Is Justified True Belief Knowledge?»[1] («¿És el coneiximent una creència verdadera justificada?»), que generà una extensa lliteratura filosòfica dedicada a respondre a lo que aplegà a conéixer-se com el problema de Gettier.

Vida

Edmund Lee Gettier III naixqué el 31 d'octubre de 1927 en Baltimore, Maryland.[2]

Gettier obtingué la seua llicenciatura (B.A.) en l'Universitat Johns Hopkins en 1949. Posteriorment obtingué el seu doctorat en Filosofia (PhD) en l'Universitat Cornell en 1961 en una tesis titulada «Bertrand Russell’s Theories of Belief» («Les teories de la creència de Bertrand Russell»), elaborada baix la direcció de Norman Malcolm.[2] [3]

Gettier ensenyà filosofia en la Wayne State University des de 1957 fins a 1967,[2] primer com a instructor, despuix com a professor assistent i, finalment, com a professor associat.[4] Entre els seus colegues del departament de Filosofia en Wayne State es trobaven, entre uns atres, Alvin Plantinga i Héctor-Neri Castañeda.[5]

Durant el curs acadèmic 1964–1965, obtingué una beca posdoctoral Mellon en l'Universitat de Pittsburgh.[4] La seua àrea d'investigació registrada era «les teories de la creència de Bertrand Russell i la seua influència en el pensament contemporàneu».[6] Durant la seua estància en Pittsburgh conegué al llavors jove Bas C. van Fraassen[7] i publicà la primera i única resenya bibliogràfica de la seua carrera, dedicada al llibre Philosophical Reasoning de John Passmore.[8]

En 1967, Gettier fon incorporat al professorat del departament de Filosofia de l'Universitat de Massachusetts Amherst, a on fon promogut al ranc de professor titular en 1972.[4] Impartí classes allí fins a la seua jubilació en 2001, despuix de la qual passà a ser professor emèrit.[4]

Gettier va morir el 23 de març de 2021, ab 93 anys.[4]

La fama de Gettier es basa en un artícul d'a penes tres pàgines, publicat en Analysis en 1963, que seguix sent un dels texts més célebres de l'història recent de la filosofia. En ell, Gettier qüestiona la definició del coneiximent com a «creència verdadera justificada», una concepció que es remonta al Theaetetus de Plató, encara que és rebujada al final d'eixe mateix diàlec. Esta concepció era acceptada per la majoria dels filòsofs de l'época, especialment pel epistemòlec Clarence Irving Lewis i el seu alumne Roderick Chisholm. L'artícul de Gettier presentà contraeixemples a esta teoria per mig de casos en els que els subjectes posseïen creències verdaderes que ademés estaven justificades, pero la veritat de les quals depenia de factors aliens a la justificació que posseïen. No obstant, alguns filòsofs consideraren que la definició del coneiximent com a creència verdadera justificada ya havia segut qüestionada de manera més general per l'obra de Wittgenstein. (Posteriorment, també es trobà un argument similar en els escrits de Bertrand Russell[9]).

Obra

Problema de Gettier

Gettier oferix varis eixemples de creències que són simultàneament verdaderes i justificades, pero que intuitivament no deuríem considerar com a «coneiximent». Els casos d'este tipo es denominen «eixemples (o contraeixemples) de Gettier». Ya que la crítica de Gettier al model de la creència verdadera justificada és de caràcter sistemàtic, alguns dels seus eixemples que posen de manifest els problemes filosòfics carixen de verosimilitut pràctic; per eixemple, un dels escenaris supon que un candidat a una ocupació sap exactament quantes monedes hi ha en la bojaca de l'atre candidat. Per això, atres autors han imaginat contraeixemples més realistes i plausibles. Per eixemple: Estic veent la final masculina de Wimbledon i John McEnroe està jugant contra Jimmy Connors. És punt de partit i McEnroe guanya. Em dic a mi mateix: «John McEnroe és el campeó masculí de Wimbledon d'enguany». Sense que yo ho sàpia, la BBC està experimentant un fallo en la retransmissió i, en realitat, està emetent una gravació de la final de l'any anterior, en la que McEnroe va véncer a Connors. Yo he estat veent la final de Wimbledon de l'any passat, per lo que crec que McEnroe ha derrotat a Connors. No obstant, al mateix temps, en la realitat, McEnroe està repetint la seua victòria de l'any anterior i torna a véncer a Connors. Per tant, la meua creència de que McEnroe derrotà a Connors per a convertir-se en el campeó de Wimbledon d'enguany és verdadera, i tinc bones raons per a creure-ho (la meua creència està justificada). No obstant, existix un sentit en el que realment no podria afirmar que «sabia» que McEnroe havia derrotat a Connors, perque solament vaig encertar per casualitat en creure que havia guanyat; la meua creència no es basava en el tipo adequat de justificació.

Gettier inspirà una gran cantitat de treball per part de filòsofs que intentaven recuperar una definició operativa del coneiximent. Entre les principals respostes s'inclouen:

  • L'us que fa Gettier de la «justificació» és massa general, i solament alguns tipos de justificació són vàlits.
  • Els eixemples de Gettier no constituïxen justificació en absolut, i solament certs tipos d'evidència tenen valor justificatiu.
  • El coneiximent deu incloure una quarta condició, com la «absència de premisses falses» o la «inderectibilitat» (indefeasibility).
  • Robert Nozick sugerix que el coneiximent deu consistir en una creència verdadera justificada que «seguixca la veritat» (truth-tracking); és dir, una creència tal que, si resultara ser falsa, no seria creguda i, a l'inversa, si fora verdadera, seria creguda.
  • Colin McGinn sosté que el coneiximent és atòmic (no pot dividir-se en components més menuts). Tenim coneiximent quan tenim coneiximent, i una definició adequada del coneiximent podria inclús contindre la pròpia paraula «coneiximent».[10]

Un estudi de 2001 realisat per Weinberg, Nichols i Stich sugerix que l'efecte del problema de Gettier varia segons la cultura. En particular, les persones dels països occidentals semblen més propenses a estar d'acort en els juïns descrits en l'història que les persones de l'Est d'Àsia.[11] Estudis posteriors no varen conseguir reproduir estos resultats.[12]

Segons el filòsof Duncan Pritchard, Gettier escrigué el seu artícul en el propòsit d'obtindre la titularitat acadèmica (tenure) i tenia poc interés per l'epistemologia: mai tornà a publicar res més en eixe camp i rebujà assistir a una conferència celebrada en 2013 per l'Universitat d'Edimburc per a commemorar el 50.º aniversari de la publicació del seu influent artícul.[13]

Obra completa

Vore també

Referències

  1. ↑ "Is Justified True Belief Knowledge?"
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Greco, John (2010), "Gettier, Edmund Lee, III", The Dictionary of Modern American Philosophers, Continuum, doi:10.1093/acref/9780199754663.001.0001, ISBN 978-0-19-975466-3, retrieved 2021-04-13
  3. ↑ "Doctoral Dissertations, 1961". The Review of Metaphysics. 15 (1): 200. 1961. ISSN 0034-6632. JSTOR 20123871.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 "In Memoriam: Edmund L. Gettier III (1927–2021) : Department of Philosophy : UMass Amherst". www.umass.edu. Archived from the original on 2021-04-21.
  5. ↑ Robert C. Sleigh, Jr. (1988). "KNOWING EDMUND GETTlER" (PDF). In Austin, David F. (ed.). Philosophical Analysis. Dordrecht: Springer Netherlands. doi:10.1007/978-94-009-2909-8. ISBN 978-1-4020-3150-2. S2CID 38338054.
  6. ↑ "66 Andrew Mellon Fellowships Awarded At Pitt | Digital Pitt". digital.library.pitt.edu. August 17, 1964. Retrieved 2021-04-18.
  7. ↑ Fraassen, Bas C. (1988). "The Problem of Old Evidence" (PDF). In Austin, D. S. (ed.). Philosophical Analysis: A Defense by Example. Philosophical Studies Series. Springer Netherlands. ISBN 978-90-277-2674-2. I met Gettier in Pittsburgh while I was a graduate student there and he a visiting scholar; I immediately envied him his counterexamples, his smile, and the fun he got out of doing philosophy brilliantly.
  8. ↑ Gettier, Edmund L. (1965). "Review of Philosophical Reasoning". The Philosophical Review. 74 (2): 266–269. doi:10.2307/2183277. ISSN 0031-8108. JSTOR 2183277.
  9. ↑ Russell, Bertrand (1912). The Problems of Philosophy. Oxford: Oxford University Press. pp. 131f. Citation taken from Kratzer, Angelika (2002). "Facts: Particulars of Information Units?". Linguistics and Philosophy. 25 (5–6): 655–670. doi:10.1023/a:1020807615085. S2CID 170763145., p. 657.
  10. ↑ McGinn, Colin (1984). "The Concept of Knowledge". Midwest Studies in Philosophy. 9: 529–554. doi:10.1111/j.1475-4975.1984.tb00076.x. reprinted in McGinn, Colin (1999). Knowledge and Reality: Selected Essays. Oxford: Clarendon Press. pp. 7–35. ISBN 978-0-19-823823-2.
  11. ↑ Weinberg, J.; Nichols, S.; Stich, S. (2001). "Normativity and Epistemic Intuitions" (PDF). Philosophical Topics. 29 (1): 429–460. doi:10.5840/philtopics2001291/217.
  12. ↑ Nagel, Jennifer (2012). "Intuitions and Experiments: A Defense of the Case Method in Epistemology" (PDF). Philosophy and Phenomenological Research. 85 (3): 495–527. doi:10.1111/j.1933-1592.2012.00634.x.
  13. ↑ Duncan, Pritchard (2018). What is this Thing Called Knowledge, 4th Edition. Routledge. p. 23. ISBN 978-1-138-22579-4.

Enllaços externs

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Edmund_Gettier&oldid=496873»