Diferència entre les revisions de "Fausti Barberà"
Sense resum d'edició |
mSense resum d'edició |
||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Fausti_Barbera.jpg|thumb|180px|'''Fausti Barberà i Martí''', mege i historic valencianiste]] | [[Image:Fausti_Barbera.jpg|thumb|180px|'''Fausti Barberà i Martí''', mege i historic valencianiste]] | ||
'''Fausti Barberà i Martí''' ([[Alaquas]], 20 de decembre de [[1850]] - †[[Valéncia]], 5 de giner de [[1924]]), fon un mege, escritor i politic valencianiste. El seu llibre ''"De Regionalisme i Valentinicultura"'' ([[1910]]) es considera el primer cos teoric del [[valencianisme]] i el [[nacionalisme valencià]]. | '''Fausti Barberà i Martí''' ([[Alaquas]], [[20 de decembre]] de [[1850]] - †[[Valéncia]], [[5 de giner]] de [[1924]]), fon un mege, escritor i politic [[valencianisme|valencianiste]]. El seu llibre ''"De Regionalisme i Valentinicultura"'' ([[1910]]) es considera el primer cos teoric del [[valencianisme]] i el [[nacionalisme valencià]]. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
Fon fill del mestre d'escola Victorià Barberà. Estudia en les Escoles Pies de Valencia. En [[1870]] muigue son pare i Fausti el substitui com a mestre i organiste d' Alaquas. Mesos | Fon fill del mestre d'escola Victorià Barberà. Estudia en les Escoles Pies de Valencia. En [[1870]] muigue son pare i Fausti el substitui com a mestre i organiste d' Alaquas. Mesos després es decidix a estudiar Medicina, traslladant-se a viure a Valéncia en [[1872]], any en que faltà sa mare. | ||
En [[1879]] es doctora en Medicina en una tesis sobre la malaria. Es casa dos voltes: en [[1878]] en Encarnacio Ferrándiz, de [[Picanya]], que moriria en [[1887]] i de la que tingue cinc fills, pero cap d'ells aplegà a I'adolescencia. | En [[1879]] es doctora en Medicina en una tesis sobre la [[malaria]]. Es casa dos voltes: en [[1878]] en Encarnacio Ferrándiz, de [[Picanya]], que moriria en [[1887]] i de la que tingue cinc fills, pero cap d'ells aplegà a I'adolescencia. | ||
En [[1907]] en Joaquina Alcañiz, de [[Sax]]. Se separaren abans d'un any i Joaquina tingue un fill. | En [[1907]] en Joaquina Alcañiz, de [[Sax]]. Se separaren abans d'un any i Joaquina tingue un fill. | ||
Entregat a la | Entregat a la ciència, estudia el [[colera]] i el [[paludisme]], la [[vacuna]] antirrabica de [[Pasteur]], els descobriments de [[Koch]] sobre el bacil de la [[tuberculosis]] o I'[[hipnotisme]]. Balaguer Perigüell el considera I'introductor en Valéncia de la psicoterapia. Obtingue la medalla d'[[or]] de I'lnstitut Medic Valencià, del que acaba sent president. Va dirigir el bolleti de l'lnstitut Medic i crea en [[1899]] la «Revista Valenciana de Cièncias Médicas». | ||
Fon cavaller de !'Orde d'lsabel la | Fon cavaller de !'Orde d'[[lsabel la Catòlica]], academic de la Real Academia de Medicina i Cirugia de Valencia, en [[1893]], Soci de merit de l'Assamblea Nacional de la Bona Prensa en [[Sevilla]], o president de la Comissio de Propaganda de la Lliga contra la Tuberculosis. | ||
== Valencianisme == | == Valencianisme == | ||
En la seua faceta valencianista, '''Fausti Barberà''' fon director del [[Centre de Cultura Valenciana]], vicepresident de [[Lo Rat Penat]], president de la I Assamblea Regionalista de | En la seua faceta valencianista, '''Fausti Barberà''' fon director del [[Centre de Cultura Valenciana]], vicepresident de [[Lo Rat Penat]], president de la I Assamblea Regionalista de Valéncia, fundador de [[Valéncia Nova]] o membre de la Societé Internationale de Dialectologie Romane. Participa en la junta organisadora del I Congrés d'Historia de la [[Corona d'Aragó]]. | ||
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
[[Image:Regionalisme_Valentinicultura.jpg|thumb|250px|Portada del llibre '''“De Regionalisme i Valentinicultura”''' ([[1902]]) de Faustí Barberà, considerat com el primer cos teòric del valencianisme modern.]] | [[Image:Regionalisme_Valentinicultura.jpg|thumb|250px|Portada del llibre '''“De Regionalisme i Valentinicultura”''' ([[1902]]) de Faustí Barberà, considerat com el primer cos teòric del valencianisme modern.]] | ||
El seu llibre ”De Regionalisme i Valentinicultura” (1910) està considerat com el primer cos teoric del [[valencianisme]] i del [[nacionalisme valencià]] mordern. El llibre conte el discurs que Fausti Barberà pronuncià la nit del 7 de decembre de [[1902]], fa | El seu llibre ”De Regionalisme i Valentinicultura” (1910) està considerat com el primer cos teoric del [[valencianisme]] i del [[nacionalisme valencià]] mordern. El llibre conte el discurs que Fausti Barberà pronuncià la nit del [[7 de decembre]] de [[1902]], fa més de cent anys. '''Fausti Barberà i Martí''', prenia la paraula per a Ilegir el discurs que inaugurava les sessions de la societat valencianista Lo Rat Penat. | ||
El doctor Barberà coneixia de primera ma alguns dels incipients nacionalismes europeus pels seus constants viages professionals. S'ajuda d'este coneiximent per a teorisar un [[nacionalisme valencià]] que preten estar en sintonia en els atres nacionalismes peninsulars en l'objectiu de redefinir [[Espanya]] com un estat plurinacional a on es respecten i valoren les distintes identitats. | El doctor Barberà coneixia de primera ma alguns dels incipients nacionalismes [[Europa|europeus]] pels seus constants viages professionals. S'ajuda d'este coneiximent per a teorisar un [[nacionalisme valencià]] que preten estar en sintonia en els atres nacionalismes peninsulars en l'objectiu de redefinir [[Espanya]] com un estat plurinacional a on es respecten i valoren les distintes identitats. | ||
En el text “De regionalisme i valentinicultura” s'albiren ya, no obstant, moltes de les dificultats i conflictes que acompanyaran al [[valencianisme]] a lo llarc de tot el segle XX: les discrepancies en tom a la llengua, el naiximent del [[pancatalanisme]], les complexes relacions entre els valencianistes, el paper jugat per la burguesia espanyolista. Tota una serie de qüestions que hui en dia, son del tot actuals. | En el text “De regionalisme i valentinicultura” s'albiren ya, no obstant, moltes de les dificultats i conflictes que acompanyaran al [[valencianisme]] a lo llarc de tot el [[segle XX]]: les discrepancies en tom a la llengua, el naiximent del [[pancatalanisme]], les complexes relacions entre els valencianistes, el paper jugat per la burguesia espanyolista. Tota una serie de qüestions que hui en dia, son del tot actuals. | ||
En paraules de l'historiador valencià [[Antoni Atienza]]: ''“El document historic de Barberà es util sobre tot per a ser capaços de valorar cóm es que el nacionalisme valencià porta | En paraules de l'historiador valencià [[Antoni Atienza]]: ''“El document historic de Barberà es util sobre tot per a ser capaços de valorar cóm es que el nacionalisme valencià porta més de cent anys topetant-se en els mateixos problemes que el paralisen sense remei. Es una lliçó que nos ve des dels origens del valencianisme modern per a que sigam capaços de compredre-la a l'hora de mirar al futur del nacionalisme valencià”.'' | ||