Diferència entre les revisions de "Monòver"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Sempreval pàgina tralladada Monover to Monòver)
Llínea 20: Llínea 20:
  
  
 +
{{Municipis d'El Mig Vinalopó}}
 +
[[Categoria:Pobles de la Comunitat Valenciana]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]
 
[[Categoria:Pobles de la Província d'Alacant]]

Revisió de 20:29 18 maig 2013

Monover es un localitat valenciana situada en la comarca de El Mig Vinalopo, en la província d'Alacant. Es troba a 153 quilometros de la capital valenciana. Conta en una poblacio de 13.000 habitants.

Toponim

Sobre el toponim de la localitat existixen dos teories, una que l’atribuix als romans i el fan derivar del llati Mons Novar (mont nou) i una atra que pareix ser la mes adequada i que atribuix l’orige a l’arap Manowar (lloc florit).

Economia

L’economia de la localitat se basa en l’agricultura, destaca el cultiu de la vinya i l’elaboracio del prestigios vi Fondillón de reconeguda fama des d’epoca antiga.

Historia

En el seu terme l’assentament de poblacio mes antic que es coneix es el Tossal dels Molins, d’epoca ibera.Ya d'epoca romana s’han datat troballes d’una necropolis, encara que les caracteristiques i l’orige de l’actual poblacio es d’epoca islamica.

Monuments

La ciutat s’esten sobre les faldes de la montanya i, conforme s’arriba ad ella, s’observa cóm destaquen les seues construccions i monuments emblematics, la majoria d’ells del segle XVIII:

  • Casa Museu Azorín, residencia de la familia Martínez Ruiz des de 1876, dedicada a la memoria de l’escritor.
  • Torre del Rellonge (1743) que dispon d’un rellonge de sol i un atre mecanic.
  • Iglesia de Sant Joan Batiste, d’estil barroc, en dos torres, i que conta en un orgue barroc del segle XVII recentment restaurat.
  • Ermita de Santa Barbera.
  • Societat Cultural Casino de Monover.



Municipis d'El Mig Vinalopó

L'Alguenya    Asp    Elda    Fondó de les Neus    Fondó dels Frares    Monfort    Monòver    Novelda    Petrer    El Pinós    La Romana de Tarafa