Diferència entre les revisions de "Pesta negra" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 46:

== Zones no afectades i explicacions científiques ==

Tot i la gran difusió de la plaga, algunes zones del continent europeu conseguiren deslliurar-se, en penes i treballs, de l'avanç de la pesta. Entre estes destaquen bona part dels Pirineus occidentals (que estaven molt mal comunicats), part de [[Polònia]] i les lluntanes terres de [[Rússia]], [[Escòcia]], [[Noruega]], [[Suècia]] i [[Irlanda]]. La ciutat de [[Milà]], per eixemple, és un cas a part, perqué s'aïllà del món exterior a base d'extraordinàries mesures de control i d'isolament.

D'atra banda es finançaren i aixecaren hospitals ~~i cases~~ de curació per als afectats, ya que meges com ara l'~~espanyol [[Luis Mercado]]~~ o el ~~francès [[Guy de~~ Chauliac]] relacionaren l'epidèmia en els rosegadors i ~~llur convivència~~ entre la població que malvivia ~~amuntegada~~ en ~~les ciutats~~ en males condicions higièniques. Ya al ~~[[segle XI]]~~, el gran mege àrap ~~[[Avicenna]] havia~~ relacionat en força encert la pesta ~~amb~~ les rates, encara ~~que aleshores~~ els ~~mètodes~~ científics no deixaven de ser ~~realment extravagants~~: els meges ~~duien~~ un vestit per evitar el ~~contagi consistent~~ en una gorra i una ~~màscara~~, quasi sempre d'una peça i ~~en un~~ bec ben llarc i ~~metàl·lic~~ farcit d'estopa en vinagre, per ~~tal d~~'~~apropar~~-se sense córrer riscs als malalts.

Tot i la gran difusió de la plaga, algunes zones delcontinent europeu conseguiren deslliurar-se, en penes i treballs, del'avanç de la pesta. Entre estes destaquen bona part dels Pirineusoccidentals (que estaven molt mal comunicats), part de Polòniai les lluntanes terres de Rússia,Escòcia, Noruega,Suècia i Irlanda.La ciutat de Milà, per eixemple,és un cas a part, perqué s'aïllà del món exterior a based'extraordinàries mesures de control i d'assolament.

D'atra banda es finançaren i aixecaren hospitals icases de curació per als afectats, ya que meges com ara l'espanyolLuisMercado o el francés Guyde Chauliac relacionaren l'epidèmia en els rosegadors i la seuaconvivència entre la població que malvivia amontonada en lesciutats en males condicions higièniques. Ya al segleXI, el gran mege àrap Avicennahavia relacionat en força encert la pesta en les rates, encara quellavors els mètodos científics no deixaven de ser realmentextravagants: els meges duen un vestit per evitar el contagiconsistent en una gorra i una mascara, quasi sempre d'una peça i enun bec ben llarc i metàlic farcit d'estopa en vinagre, per tald'apropiar-se sense córrer riscs als malalts

== La marginació social i la histèria colectiva ==

@@ Llínea 46: / Llínea 46: @@
 == Zones no afectades i explicacions científiques ==
-Tot i la gran difusió de la plaga, algunes zones del continent europeu conseguiren deslliurar-se, en penes i treballs, de l'avanç de la pesta. Entre estes destaquen bona part dels Pirineus occidentals (que estaven molt mal comunicats), part de [[Polònia]] i les lluntanes terres de [[Rússia]], [[Escòcia]], [[Noruega]], [[Suècia]] i [[Irlanda]]. La ciutat de [[Milà]], per eixemple, és un cas a part, perqué s'aïllà del món exterior a base d'extraordinàries mesures de control i d'isolament.
-D'atra banda es finançaren i aixecaren hospitals i cases de curació per als afectats, ya que meges com ara l'espanyol [[Luis Mercado]] o el francès [[Guy de Chauliac]] relacionaren l'epidèmia en els rosegadors i llur convivència entre la població que malvivia amuntegada en les ciutats en males condicions higièniques. Ya al [[segle XI]], el gran mege àrap [[Avicenna]] havia relacionat en força encert la pesta amb les rates, encara que aleshores els mètodes científics no deixaven de ser realment extravagants: els meges duien un vestit per evitar el contagi consistent en una gorra i una màscara, quasi sempre d'una peça i en un bec ben llarc i metàl·lic farcit d'estopa en vinagre, per tal d'apropar-se sense córrer riscs als malalts.
+Tot i la gran difusió de la plaga, algunes zones delcontinent europeu conseguiren deslliurar-se, en penes i treballs, del'avanç de la pesta. Entre estes destaquen bona part dels Pirineusoccidentals (que estaven molt mal comunicats), part de Polòniai les lluntanes terres de Rússia,Escòcia, Noruega,Suècia i Irlanda.La ciutat de Milà, per eixemple,és un cas a part, perqué s'aïllà del món exterior a based'extraordinàries mesures de control i d'assolament.
+D'atra banda es finançaren i aixecaren hospitals icases de curació per als afectats, ya que meges com ara l'espanyolLuisMercado o el francés Guyde Chauliac relacionaren l'epidèmia en els rosegadors i la seuaconvivència entre la població que malvivia amontonada en lesciutats en males condicions higièniques. Ya al segleXI, el gran mege àrap Avicennahavia relacionat en força encert la pesta en les rates, encara quellavors els mètodos científics no deixaven de ser realmentextravagants: els meges duen un vestit per evitar el contagiconsistent en una gorra i una mascara, quasi sempre d'una peça i enun bec ben llarc i metàlic farcit d'estopa en vinagre, per tald'apropiar-se sense córrer riscs als malalts
 == La marginació social i la histèria colectiva ==