L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Archiu de la Corona d'Aragó"

← Edició anteriorEdició següent →
desferSempreval (Discussió | contribucions)
Administradors
4872 edicions
VisualWikitext
m Text reemplaça - 'la història' a 'l'història'
m Text reemplaça - 'després' a 'despuix'
Llínea 5: Llínea 5:
El primer testimoni de l’existència d’un archiu de la cancelleria del rei d’Aragó data de [[1180]], en que es documenta un archiu real localisat en el [[Monasteri de Sijena]], que en [[1308]] fon traslladat a l’archiu real del [[Monasteri de Sant Joan de Jerusalem]] de [[Barcelona]], junt en variada documentació real procedent dels Templers de [[Saragossa]] i Barcelona i del seu Palau Real.<ref name=Archiu />
El primer testimoni de l’existència d’un archiu de la cancelleria del rei d’Aragó data de [[1180]], en que es documenta un archiu real localisat en el [[Monasteri de Sijena]], que en [[1308]] fon traslladat a l’archiu real del [[Monasteri de Sant Joan de Jerusalem]] de [[Barcelona]], junt en variada documentació real procedent dels Templers de [[Saragossa]] i Barcelona i del seu Palau Real.<ref name=Archiu />


A partir d’esta data, l’Archiu del Patrimoni Real de la Corona d’Aragó «és el resultat de l’evolució de l’Archiu Real de Barcelona, creat per [[Jaume II d’Aragó|Jaume II el Just]] [...], que fon l’archiu únic i central de la Corona des de [[1318]]».<ref name="CERVANTES">{{cita web | títul = Archiu de la Corona d’Aragó | editorial = [[Institut Cervantes|Centre Virtual Cervantes]] | fechaacceso = 16-1-2010 | url = http://cvc.cervantes.es/obref/arnac/aragon/ }}</ref> Posteriorment se van anar creant, ademés, archius privatius dels distints regnes. Va haver un intent inicial quan les Corts aragoneses van crear l'[[Archiu del Regne d’Aragó]] en [[1348]], que no va escomençar a funcionar fins després de la seua recreació en les [[Corts de Calatayud de 1461]].<ref name="CERVANTES" /> En el [[Regne de Valéncia]] es fundà l'[[Archiu Real de Valéncia|Archiu Real]] d’este regne en [[1419]].<ref name="CERVANTES" /> «La monarquia borbònica li va donar una nova planta ([[1738]]) i un puntual reglament intern (1754), i en ells el nom nou d’Archiu de la Corona d’Aragó».<ref name="ACA" /> Des del [[segle XIX]] a l'Archiu de la Corona d’Aragó se li afegiren atres fondos històrics, constituint hui en dia el depòsit documental de la antiga [[Cancelleria Real]] dels monarques de la [[Corona d'Aragó]].
A partir d’esta data, l’Archiu del Patrimoni Real de la Corona d’Aragó «és el resultat de l’evolució de l’Archiu Real de Barcelona, creat per [[Jaume II d’Aragó|Jaume II el Just]] [...], que fon l’archiu únic i central de la Corona des de [[1318]]».<ref name="CERVANTES">{{cita web | títul = Archiu de la Corona d’Aragó | editorial = [[Institut Cervantes|Centre Virtual Cervantes]] | fechaacceso = 16-1-2010 | url = http://cvc.cervantes.es/obref/arnac/aragon/ }}</ref> Posteriorment se van anar creant, ademés, archius privatius dels distints regnes. Va haver un intent inicial quan les Corts aragoneses van crear l'[[Archiu del Regne d’Aragó]] en [[1348]], que no va escomençar a funcionar fins despuix de la seua recreació en les [[Corts de Calatayud de 1461]].<ref name="CERVANTES" /> En el [[Regne de Valéncia]] es fundà l'[[Archiu Real de Valéncia|Archiu Real]] d’este regne en [[1419]].<ref name="CERVANTES" /> «La monarquia borbònica li va donar una nova planta ([[1738]]) i un puntual reglament intern (1754), i en ells el nom nou d’Archiu de la Corona d’Aragó».<ref name="ACA" /> Des del [[segle XIX]] a l'Archiu de la Corona d’Aragó se li afegiren atres fondos històrics, constituint hui en dia el depòsit documental de la antiga [[Cancelleria Real]] dels monarques de la [[Corona d'Aragó]].


A partir del [[sigle XV]] es crearen també archius dels regnes privatius en les cancelleries de Valéncia i Saragossa, pero l'història ha fet que estos hagen desaparegut (incendis, incúria, etc.) i només el de Barcelona s’haja mantingut. Pel fet de contindre les series completes de la cancelleria real té, a més de la documentació pròpia dels [[Comtes de Barcelona]] i relativa al [[Principat de Catalunya]], molts documents relatius al conjunt de la Corona, que en la desaparició dels atres archius, han quedat com a únics originals. Després de décades d’oblit, l'archiver cap [[Pròsper de Bofarull]] ([[1814]]-[[1849]]) va dur a terme una gran tasca de reorganisació de l'Archiu General de la Corona d’Aragó.
A partir del [[sigle XV]] es crearen també archius dels regnes privatius en les cancelleries de Valéncia i Saragossa, pero l'història ha fet que estos hagen desaparegut (incendis, incúria, etc.) i només el de Barcelona s’haja mantingut. Pel fet de contindre les series completes de la cancelleria real té, a més de la documentació pròpia dels [[Comtes de Barcelona]] i relativa al [[Principat de Catalunya]], molts documents relatius al conjunt de la Corona, que en la desaparició dels atres archius, han quedat com a únics originals. Després de décades d’oblit, l'archiver cap [[Pròsper de Bofarull]] ([[1814]]-[[1849]]) va dur a terme una gran tasca de reorganisació de l'Archiu General de la Corona d’Aragó.
Llínea 21: Llínea 21:
* [[Consell d’Aragó]], creat en [[1494]];  
* [[Consell d’Aragó]], creat en [[1494]];  
* [[Real Audiència de Catalunya]], des del [[segle XVIII]];
* [[Real Audiència de Catalunya]], des del [[segle XVIII]];
* [[Diputació de les Corts de Catalunya]] ([[Generalitat de Catalunya]]), iniciat en el [[segle XIV]] i incorporat a l'Archiu després de la supressió de l’entitat en [[1714]]; la restauració de l’entitat durant el [[segle XX]] ha portat a un contenciós sobre la titularitat d’esta documentació històrica)
* [[Diputació de les Corts de Catalunya]] ([[Generalitat de Catalunya]]), iniciat en el [[segle XIV]] i incorporat a l'Archiu despuix de la supressió de l’entitat en [[1714]]; la restauració de l’entitat durant el [[segle XX]] ha portat a un contenciós sobre la titularitat d’esta documentació històrica)
* Órdens religioses i militars: [[clero secular]] i [[clero regular|regular]], procedent d’institucions suprimides (fonamentalment a causa de la [[desamortisació]] de [[1835]]), com el [[Monasteri de Ripoll]] o el [[Monasteri de Sant Cugat del Vallès]].
* Órdens religioses i militars: [[clero secular]] i [[clero regular|regular]], procedent d’institucions suprimides (fonamentalment a causa de la [[desamortisació]] de [[1835]]), com el [[Monasteri de Ripoll]] o el [[Monasteri de Sant Cugat del Vallès]].
* Facenda
* Facenda
Llínea 27: Llínea 27:
* Atres
* Atres


El document més antic és de l’any [[844]]. L'incorporació a l’antic archiu real de numerosos fondos d’atres procedències, especialment després de [[1939]], han convertit a l'Archiu General de la Corona d’Aragó en un depòsit general de documentació antiga. En els últims anys, la transferència per compra o donació de nous fondos migevals o contemporàneus ha convertit els 3.000 m llineals de documentació contabilisats en [[1961]] en 15.000.
El document més antic és de l’any [[844]]. L'incorporació a l’antic archiu real de numerosos fondos d’atres procedències, especialment despuix de [[1939]], han convertit a l'Archiu General de la Corona d’Aragó en un depòsit general de documentació antiga. En els últims anys, la transferència per compra o donació de nous fondos migevals o contemporàneus ha convertit els 3.000 m llineals de documentació contabilisats en [[1961]] en 15.000.


== Referencies ==
== Referencies ==
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Archiu_de_la_Corona_d%27Aragó»