Diferència entre les revisions de "Ausias March" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 38:

Fon fill de [[Leonor Ripoll]], filla del senyor de [[Masalaves]], segona muller de [[Pere March]]. Havien contret matrimoni en [[juny]] de [[1395]], i ell ostentava el carrec de [[Procurador General]] de les possessions del [[Duc de Gandia]]. Esta condició avala la teoria de que naixqué en [[Gandia]]. No obstant, en molt d'orgull i tenacitat, els de [[Beniarjó]], i no van desencaminats, defenen que Ausias March naixqué alli.

Son pare que el tingué en 60 anys, li posà el nom d'Ausias, alguns biografs seus diuen que en honor a un sant nou que havia ingressat en el martirologi, ~~després~~ de que se li moriria un fill, Jaume, i tinguera una filla sordomuda. Ausias, nom propi en [[idioma valencià|llengua valenciana]], fon pres per alguns experts per l'equivalent al nom d'Agustín, pero per ad atres és Oseas.

Son pare que el tingué en 60 anys, li posà el nom d'Ausias, alguns biografs seus diuen que en honor a un sant nou que havia ingressat en el martirologi, despuix de que se li moriria un fill, Jaume, i tinguera una filla sordomuda. Ausias, nom propi en [[idioma valencià|llengua valenciana]], fon pres per alguns experts per l'equivalent al nom d'Agustín, pero per ad atres és Oseas.

[[Jaume I]] en [[1249]] donà terres en la comarca de [[Gandia]] a [[Pere March]], notari i yayo d'Ausias March. Sos fills Pere i Jaume lluitaren junt al rei [[Pere el Cerimoniós]] i foren premiats en mes terres en dita zona pel rei. Abdós eren poetes i lliterats.

Llínea 48:

Als 10 anys Ausias March fon emancipat per son pare, qui el converti en el [[Senyor de Beniarjo]], [[Pardines]] i [[Vernissa]], baix el tutelage del [[Duc de Gandia]]. Tingué una infantea trist. Pronte li adestraren en el maneig de les armes i l'educaren en les llices cortesanes.

En [[1415]] prengué part en les [[Corts Generals]] del [[Regne]] convocades pel rei [[Ferrando I]] d'[[Antequera]], elegit [[rei d'Aragó]] en el [[Compromis de Casp]] per l'infuencia de [[Sant Vicent Ferrer]]. Molt jove fon nomenat cavaller, en [[1419]], ~~després~~ d'estar al servici del [[Duc de Gandia]] uns quants anys. La condicio i ofici de cavaller i son espirit aventurer li portaren a enrolar-se i lluitar junt a les tropes d'[[Alfons el Magnanim]] en una expedició naval que planejà per a la conquista de determinades illes i costes del [[Mediterràneu]].

En [[1415]] prengué part en les [[Corts Generals]] del [[Regne]] convocades pel rei [[Ferrando I]] d'[[Antequera]], elegit [[rei d'Aragó]] en el [[Compromis de Casp]] per l'infuencia de [[Sant Vicent Ferrer]]. Molt jove fon nomenat cavaller, en [[1419]], despuix d'estar al servici del [[Duc de Gandia]] uns quants anys. La condicio i ofici de cavaller i son espirit aventurer li portaren a enrolar-se i lluitar junt a les tropes d'[[Alfons el Magnanim]] en una expedició naval que planejà per a la conquista de determinades illes i costes del [[Mediterràneu]].

Participà en les conquistes de [[Cerdenya]] i [[Corcega]], en esta última patí un important revés. En [[1420]] estigué en el sege de Calvien en les mars de les [[illes de Guergues]], en el [[golf de Gobes]], i participà en la [[batalla de Kerkenah]], destacant per sa valentia. [[Gil Polo]] el definí i calificà com el [[Deu Mart]], al tindre noticies de sa valentia i actuació.

Llínea 66:

Es casà dos voltes, no tingué cap fill llegal, pero si cinc fills illegitims fruit de tormentoses relacions en donzelles i serves: Francesc, Joana, Pere, Joan i Felip. A cap d'ell el reconegué com a llegitim, pero a l'hora de fer testament els tingué en conte.

Sa família, especialment sa mare, feu lo impossible per casar a Ausias llegalment, per establir-li en matrimoni per a que assentara el cap en cosa d'amors. Ho conseguiren en primera instància als 40 anys, quan es casà en N'[[Isabel Martorell]], germana del escritor [[Joanot Martorell]], ~~després~~ d'exigir-los ell 33.000 sous en concepte de dot. N'Isabel morí als pocs mesos de casar-se, fet que soliviantà més encara als germans d'ella.

Sa família, especialment sa mare, feu lo impossible per casar a Ausias llegalment, per establir-li en matrimoni per a que assentara el cap en cosa d'amors. Ho conseguiren en primera instància als 40 anys, quan es casà en N'[[Isabel Martorell]], germana del escritor [[Joanot Martorell]], despuix d'exigir-los ell 33.000 sous en concepte de dot. N'Isabel morí als pocs mesos de casar-se, fet que soliviantà més encara als germans d'ella.

Als tres anys es casà en segones noces en [[Joana Escorna]], de familia noble i rica. Al ser parents, hagué de demanar dispensa papal. Despres de 11 anys de matrimoni, faltà Joana, que fon soterrada en el [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], prop de [[Gandia]], en el camí de Gandia a [[Albaida]], a on també fon soterrada la primera dona. Per Joana sentí verdader amor conjugal. Volgué tindre-la prop de si i més tart, ordenà soterrar-la en [[Valencia]]. Ad ella li dedicà provablement [[Cants de Mort]].

@@ Llínea 38: / Llínea 38: @@
 Fon fill de [[Leonor Ripoll]], filla del senyor de [[Masalaves]], segona muller de [[Pere March]]. Havien contret matrimoni en [[juny]] de [[1395]], i ell ostentava el carrec de [[Procurador General]] de les possessions del [[Duc de Gandia]]. Esta condició avala la teoria de que naixqué en [[Gandia]]. No obstant, en molt d'orgull i tenacitat, els de [[Beniarjó]], i no van desencaminats, defenen que Ausias March naixqué alli.
-Son pare que el tingué en 60 anys, li posà el nom d'Ausias, alguns biografs seus diuen que en honor a un sant nou que havia ingressat en el martirologi, després de que se li moriria un fill, Jaume, i tinguera una filla sordomuda. Ausias, nom propi en [[idioma valencià|llengua valenciana]], fon pres per alguns experts per l'equivalent al nom d'Agustín, pero per ad atres és Oseas.
+Son pare que el tingué en 60 anys, li posà el nom d'Ausias, alguns biografs seus diuen que en honor a un sant nou que havia ingressat en el martirologi, despuix de que se li moriria un fill, Jaume, i tinguera una filla sordomuda. Ausias, nom propi en [[idioma valencià|llengua valenciana]], fon pres per alguns experts per l'equivalent al nom d'Agustín, pero per ad atres és Oseas.
 [[Jaume I]] en [[1249]] donà terres en la comarca de [[Gandia]] a [[Pere March]], notari i yayo d'Ausias March. Sos fills Pere i Jaume lluitaren junt al rei [[Pere el Cerimoniós]] i foren premiats en mes terres en dita zona pel rei. Abdós eren poetes i lliterats.
@@ Llínea 48: / Llínea 48: @@
 Als 10 anys Ausias March fon emancipat per son pare, qui el converti en el [[Senyor de Beniarjo]], [[Pardines]] i [[Vernissa]], baix el tutelage del [[Duc de Gandia]]. Tingué una infantea trist. Pronte li adestraren en el maneig de les armes i l'educaren en les llices cortesanes.
-En [[1415]] prengué part en les [[Corts Generals]] del [[Regne]] convocades pel rei [[Ferrando I]] d'[[Antequera]], elegit [[rei d'Aragó]] en el [[Compromis de Casp]] per l'infuencia de [[Sant Vicent Ferrer]]. Molt jove fon nomenat cavaller, en [[1419]], després d'estar al servici del [[Duc de Gandia]] uns quants anys. La condicio i ofici de cavaller i son espirit aventurer li portaren a enrolar-se i lluitar junt a les tropes d'[[Alfons el Magnanim]] en una expedició naval que planejà per a la conquista de determinades illes i costes del [[Mediterràneu]].
+En [[1415]] prengué part en les [[Corts Generals]] del [[Regne]] convocades pel rei [[Ferrando I]] d'[[Antequera]], elegit [[rei d'Aragó]] en el [[Compromis de Casp]] per l'infuencia de [[Sant Vicent Ferrer]]. Molt jove fon nomenat cavaller, en [[1419]], despuix d'estar al servici del [[Duc de Gandia]] uns quants anys. La condicio i ofici de cavaller i son espirit aventurer li portaren a enrolar-se i lluitar junt a les tropes d'[[Alfons el Magnanim]] en una expedició naval que planejà per a la conquista de determinades illes i costes del [[Mediterràneu]].
 Participà en les conquistes de [[Cerdenya]] i [[Corcega]], en esta última patí un important revés. En [[1420]] estigué en el sege de Calvien en les mars de les [[illes de Guergues]], en el [[golf de Gobes]], i participà en la [[batalla de Kerkenah]], destacant per sa valentia. [[Gil Polo]] el definí i calificà com el [[Deu Mart]], al tindre noticies de sa valentia i actuació.
@@ Llínea 66: / Llínea 66: @@
 Es casà dos voltes, no tingué cap fill llegal, pero si cinc fills illegitims fruit de tormentoses relacions en donzelles i serves: Francesc, Joana, Pere, Joan i Felip. A cap d'ell el reconegué com a llegitim, pero a l'hora de fer testament els tingué en conte.
-Sa família, especialment sa mare, feu lo impossible per casar a Ausias llegalment, per establir-li en matrimoni per a que assentara el cap en cosa d'amors. Ho conseguiren en primera instància als 40 anys, quan es casà en N'[[Isabel Martorell]], germana del escritor [[Joanot Martorell]], després d'exigir-los ell 33.000 sous en concepte de dot. N'Isabel morí als pocs mesos de casar-se, fet que soliviantà més encara als germans d'ella.
+Sa família, especialment sa mare, feu lo impossible per casar a Ausias llegalment, per establir-li en matrimoni per a que assentara el cap en cosa d'amors. Ho conseguiren en primera instància als 40 anys, quan es casà en N'[[Isabel Martorell]], germana del escritor [[Joanot Martorell]], despuix d'exigir-los ell 33.000 sous en concepte de dot. N'Isabel morí als pocs mesos de casar-se, fet que soliviantà més encara als germans d'ella.
 Als tres anys es casà en segones noces en [[Joana Escorna]], de familia noble i rica. Al ser parents, hagué de demanar dispensa papal. Despres de 11 anys de matrimoni, faltà Joana, que fon soterrada en el [[Monasteri de Sant Jeroni de Cotalba]], prop de [[Gandia]], en el camí de Gandia a [[Albaida]], a on també fon soterrada la primera dona. Per Joana sentí verdader amor conjugal. Volgué tindre-la prop de si i més tart, ordenà soterrar-la en [[Valencia]]. Ad ella li dedicà provablement [[Cants de Mort]].