Diferència entre les revisions de "Portolà" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 1:

[[Image:1473-Gratiosus Benincasa-Ancona, Italia-Biblioteca Universitaria di Bologna.jpg|thumb|right|250px|<center> Portulà migeval de Grazioso de Benincasa conservat en Bolonya</center>]]

Els portulans, són mapes o "cartes" nàutic-terrestres que fèren possible l'us de la brúixola. Aparegueren en la [[Baixa Edat Mija]] i continuaren elaborant-se inclús molt alvançada l'[[Edat Moderna]], sent productes típics del [[~~segle~~ XIV]] i [[~~segle~~ XV]] principalment. Es caracterisen per tres circumstàncies:

Els portulans, són mapes o "cartes" nàutic-terrestres que fèren possible l'us de la brúixola. Aparegueren en la [[Baixa Edat Mija]] i continuaren elaborant-se inclús molt alvançada l'[[Edat Moderna]], sent productes típics del [[sigle XIV]] i [[sigle XV]] principalment. Es caracterisen per tres circumstàncies:

* a) Són com els actuals mapes notejats.

Llínea 11:

== Classes de portulans per son àmbit ==

N'hi han dos classes de portulans, els nàutics purs i els nàutic-terrestres. Els primers representen en gran detall els perfils de costa o llitoral, i s'ocupen especialmente ~~del~~ [[~~Mar Mediterràneu~~]] i ~~del~~ [[~~Mar Negre~~]].

N'hi han dos classes de portulans, els nàutics purs i els nàutic-terrestres. Els primers representen en gran detall els perfils de costa o llitoral, i s'ocupen especialmente de la [[mar Mediterrànea]] i de la [[mar Negra]].

Els segons, en igual riquea de detalls, representen les costes i les zones interiors, aplegant, a voltes, a representar tot el món que es coneixía en aquella época. Entre esta última classe de portulans es distinguiren especialment els portulans malloquins.

Llínea 27:

=== Portulans italians ===

La copiosa sèrie de portulans italians s'inicia a mitan del [[~~segle~~ XIII]], en la nomenada Carta Pisana, conservada en la [[Biblioteca Nacional de París]]. Al sigle següent pertanyen la Carta de Carignano, desapareguda de l'archiu nacional de [[Florència]] aon es conservà prou temps; l'obra cartogràfica del genovés [[Pedro Vesconte]], l'ilustrador de l'obra de Marino Sanudo; la de [[Francisco Pizigano]] ([[1373]]), en influència de l'estilística mallorquina; i les de [[Beccario]], [[Canepa]] i els germans [[Benincasa]], naturals de Ancona.

La copiosa sèrie de portulans italians s'inicia a mitan del [[sigle XIII]], en la nomenada Carta Pisana, conservada en la [[Biblioteca Nacional de París]]. Al sigle següent pertanyen la Carta de Carignano, desapareguda de l'archiu nacional de [[Florència]] aon es conservà prou temps; l'obra cartogràfica del genovés [[Pedro Vesconte]], l'ilustrador de l'obra de Marino Sanudo; la de [[Francisco Pizigano]] ([[1373]]), en influència de l'estilística mallorquina; i les de [[Beccario]], [[Canepa]] i els germans [[Benincasa]], naturals de Ancona.

=== Portulans mallorquins ===

Llínea 35:

Cresques fon un judeu mallorquí que treballà al servici de [[Pere IV d'Aragó]]. En el seu taller li ajudaba son fill Jafudà. El títul de l'Atles és ''Mapamundi'' (és dir, mapa del món) i de les regions de la Terra i els pobles que l'habiten. Fon confeccionada l'obra a petició de l'infante Don Joan, fill de [[Pere IV]], desijós d'una fidel representació del món d'Oest a Est. Formen l'Atles 12 fulles sobre taules, unidés unes ad atres per [[pergamí]], i en disposició de biombo. Cada taula és de 69 per 49 cm. Les quatre primeres s'omplin en texts geográfics, taules geogràfiques i astronòmicas, i calendaris. Lo més sensacional del ''Mapamundi'' de Cresques és la representació d'Asia, des del mar [[Mar Caspio|Caspio]] fins [[Catay]] ([[China]]), en la que considera l'informació de [[Marco Polo]], Jordanus i atres.

En el [[~~segle~~ XIV]] destaca per atra banda l'obra de Guillermo Soler, que cultivà els dos estils, la carta nàutica i la nàutica-terrestre. Al [[sigle XV]] correspón la famosa carta nàutica de Gabriel Vallseca, de [[1439]], conservada en el Museu Marítim de [[Barcelona]]; és notable per el seu primor en la factura i els seus animats detalls pintorescos. La negrura suroesteada que pot vore's en ella és un recort viu de la visita de [[Frédéric Chopin|Chopin]] i [[George Sand]], al palau del Comte de Montenegro en [[Mallorca]]; es tracta d'un detall animadament relatat per l'escritora en ''Un hivern en [[Mallorca]] ''

En el [[sigle XIV]] destaca per atra banda l'obra de Guillermo Soler, que cultivà els dos estils, la carta nàutica i la nàutica-terrestre. Al [[sigle XV]] correspón la famosa carta nàutica de Gabriel Vallseca, de [[1439]], conservada en el Museu Marítim de [[Barcelona]]; és notable per el seu primor en la factura i els seus animats detalls pintorescos. La negrura suroesteada que pot vore's en ella és un recort viu de la visita de [[Frédéric Chopin|Chopin]] i [[George Sand]], al palau del Comte de Montenegro en [[Mallorca]]; es tracta d'un detall animadament relatat per l'escritora en ''Un hivern en [[Mallorca]] ''

=== Portulans portuguessos ===

Els portulans portuguessos de raïl mallorquina, tenen com singularitat el sobrepondre a les llínies nàutiques o "aranya", les llínies astronòmiques de l'equador i dels trópics. Per últim, l'ampliació de l'horisont geográfic pels portuguessos i espanyols feu que els portulans quedaren obsolets en molts aspectes, pero en tot i això, continuaren elaborant-se durant el [[~~segle~~ XVI]] i el [[~~segle~~ XVII]].

Els portulans portuguessos de raïl mallorquina, tenen com singularitat el sobrepondre a les llínies nàutiques o "aranya", les llínies astronòmiques de l'equador i dels trópics. Per últim, l'ampliació de l'horisont geográfic pels portuguessos i espanyols feu que els portulans quedaren obsolets en molts aspectes, pero en tot i això, continuaren elaborant-se durant el [[sigle XVI]] i el [[sigle XVII]].

== Enllaços externs ==

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[Image:1473-Gratiosus Benincasa-Ancona, Italia-Biblioteca Universitaria di Bologna.jpg|thumb|right|250px|<center> Portulà migeval de Grazioso de Benincasa conservat en Bolonya</center>]]
-Els portulans, són mapes o "cartes" nàutic-terrestres que fèren possible l'us de la brúixola. Aparegueren en la [[Baixa Edat Mija]] i continuaren elaborant-se inclús molt alvançada l'[[Edat Moderna]], sent productes típics del [[segle XIV]] i [[segle XV]] principalment. Es caracterisen per tres circumstàncies:
+Els portulans, són mapes o "cartes" nàutic-terrestres que fèren possible l'us de la brúixola. Aparegueren en la [[Baixa Edat Mija]] i continuaren elaborant-se inclús molt alvançada l'[[Edat Moderna]], sent productes típics del [[sigle XIV]] i [[sigle XV]] principalment. Es caracterisen per tres circumstàncies:
 * a) Són com els actuals mapes notejats.
@@ Llínea 11: / Llínea 11: @@
 == Classes de portulans per son àmbit ==
-N'hi han dos classes de portulans, els nàutics purs i els nàutic-terrestres. Els primers representen en gran detall els perfils de costa o llitoral, i s'ocupen especialmente del [[Mar Mediterràneu]] i del [[Mar Negre]].
+N'hi han dos classes de portulans, els nàutics purs i els nàutic-terrestres. Els primers representen en gran detall els perfils de costa o llitoral, i s'ocupen especialmente de la [[mar Mediterrànea]] i de la [[mar Negra]].
 Els segons, en igual riquea de detalls, representen les costes i les zones interiors, aplegant, a voltes, a representar tot el món que es coneixía en aquella época. Entre esta última classe de portulans es distinguiren especialment els portulans malloquins.
@@ Llínea 27: / Llínea 27: @@
 === Portulans italians ===
-La copiosa sèrie de portulans italians s'inicia a mitan del [[segle XIII]], en la nomenada Carta Pisana, conservada en la [[Biblioteca Nacional de París]]. Al sigle següent pertanyen la Carta de Carignano, desapareguda de l'archiu nacional de [[Florència]] aon es conservà prou temps; l'obra cartogràfica del genovés [[Pedro Vesconte]], l'ilustrador de l'obra de Marino Sanudo; la de [[Francisco Pizigano]] ([[1373]]), en influència de l'estilística mallorquina; i les de [[Beccario]], [[Canepa]] i els germans [[Benincasa]], naturals de Ancona.
+La copiosa sèrie de portulans italians s'inicia a mitan del [[sigle XIII]], en la nomenada Carta Pisana, conservada en la [[Biblioteca Nacional de París]]. Al sigle següent pertanyen la Carta de Carignano, desapareguda de l'archiu nacional de [[Florència]] aon es conservà prou temps; l'obra cartogràfica del genovés [[Pedro Vesconte]], l'ilustrador de l'obra de Marino Sanudo; la de [[Francisco Pizigano]] ([[1373]]), en influència de l'estilística mallorquina; i les de [[Beccario]], [[Canepa]] i els germans [[Benincasa]], naturals de Ancona.
 === Portulans mallorquins ===
@@ Llínea 35: / Llínea 35: @@
 Cresques fon un judeu mallorquí que treballà al servici de [[Pere IV d'Aragó]]. En el seu taller li ajudaba son fill Jafudà. El títul de l'Atles és ''Mapamundi'' (és dir, mapa del món) i de les regions de la Terra i els pobles que l'habiten. Fon confeccionada l'obra a petició de l'infante Don Joan, fill de [[Pere IV]], desijós d'una fidel representació del món d'Oest a Est. Formen l'Atles 12 fulles sobre taules, unidés unes ad atres per [[pergamí]], i en disposició de biombo. Cada taula és de 69 per 49 cm. Les quatre primeres s'omplin en texts geográfics, taules geogràfiques i astronòmicas, i calendaris. Lo més sensacional del ''Mapamundi'' de Cresques és la representació d'Asia, des del mar [[Mar Caspio|Caspio]] fins [[Catay]] ([[China]]), en la que considera l'informació de [[Marco Polo]], Jordanus i atres.
-En el [[segle XIV]] destaca per atra banda l'obra de Guillermo Soler, que cultivà els dos estils, la carta nàutica i la nàutica-terrestre. Al [[sigle XV]] correspón la famosa carta nàutica de Gabriel Vallseca, de [[1439]], conservada en el Museu Marítim de [[Barcelona]]; és notable per el seu primor  en la factura i els seus animats detalls pintorescos. La negrura suroesteada que pot vore's en ella és un recort viu de la visita de [[Frédéric Chopin|Chopin]] i [[George Sand]], al palau del Comte de Montenegro en [[Mallorca]]; es tracta d'un detall animadament relatat per l'escritora en ''Un hivern en [[Mallorca]] ''
+En el [[sigle XIV]] destaca per atra banda l'obra de Guillermo Soler, que cultivà els dos estils, la carta nàutica i la nàutica-terrestre. Al [[sigle XV]] correspón la famosa carta nàutica de Gabriel Vallseca, de [[1439]], conservada en el Museu Marítim de [[Barcelona]]; és notable per el seu primor  en la factura i els seus animats detalls pintorescos. La negrura suroesteada que pot vore's en ella és un recort viu de la visita de [[Frédéric Chopin|Chopin]] i [[George Sand]], al palau del Comte de Montenegro en [[Mallorca]]; es tracta d'un detall animadament relatat per l'escritora en ''Un hivern en [[Mallorca]] ''
 === Portulans portuguessos ===
-Els portulans portuguessos de raïl mallorquina, tenen com singularitat el sobrepondre a les llínies nàutiques o "aranya", les llínies astronòmiques de l'equador i dels trópics. Per últim, l'ampliació de l'horisont geográfic pels portuguessos i espanyols feu que els portulans quedaren obsolets en molts aspectes, pero en tot i això, continuaren elaborant-se durant el [[segle XVI]] i el [[segle XVII]].
+Els portulans portuguessos de raïl mallorquina, tenen com singularitat el sobrepondre a les llínies nàutiques o "aranya", les llínies astronòmiques de l'equador i dels trópics. Per últim, l'ampliació de l'horisont geográfic pels portuguessos i espanyols feu que els portulans quedaren obsolets en molts aspectes, pero en tot i això, continuaren elaborant-se durant el [[sigle XVI]] i el [[sigle XVII]].
 == Enllaços externs ==