Diferència entre les revisions de "Convent de Sant Francesc (Valéncia)"
m Text reemplaça - 'església' a 'iglésia' |
m Text reemplaça - ' van ' a ' varen ' |
||
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
==Orige i lleyenda== | ==Orige i lleyenda== | ||
L'orige d'este convent ho trobem en la conquiste de Valéncia per part del rei [[Jaume I]] el Conquistador. Segons algunes fonts, dos monges franciscans residents en [[Terol]], fray [[Juan de Perusia]] i fray [[Pedro de Saxoferrato]] (abdós italians) varen passar al [[Regne de Valéncia]] en l'any [[1228]] llavors en poder dels almohades. Una vegada ací varen predicar per la ciutat, a on residia una comunitat mossàrap (ubicada per [[Roque Chabas|Chabas]] en el raval que s'estenia des de Boadella fins a [[Iglésia de Sant Vicent de la Roqueta]]), i | L'orige d'este convent ho trobem en la conquiste de Valéncia per part del rei [[Jaume I]] el Conquistador. Segons algunes fonts, dos monges franciscans residents en [[Terol]], fray [[Juan de Perusia]] i fray [[Pedro de Saxoferrato]] (abdós italians) varen passar al [[Regne de Valéncia]] en l'any [[1228]] llavors en poder dels almohades. Una vegada ací varen predicar per la ciutat, a on residia una comunitat mossàrap (ubicada per [[Roque Chabas|Chabas]] en el raval que s'estenia des de Boadella fins a [[Iglésia de Sant Vicent de la Roqueta]]), i varen anticipar al rei musulmà de Valéncia [[Abu Zeyt]] que perdria el seu regne i que se convertiria al cristianisme, com finalment va succeir, sent batejat en el nom de [[Vicente Belvis]]. | ||
Este va ordenar torturar-los i eixecutar-los en el seu palau, que algunes fonts situaven en l'actual Plaça de l'Ajuntament i del que no tenim constància. Les senyes documentals apunten que l'eixecució se va realisar en la plaça coneguda llavors com a plaça de la Figuera, que es trobava en l'actual plaça de la Reina en l'encreuament en el carrer del Mar. D'una forma o una atra en [[1238]] quan [[Jaume I]] conquiste la ciutat, concedix als monges franciscans, el terreny extramurs de la ciutat on deyen que segons la tradició havien segut eixecutats els monges abans mencionats. | Este va ordenar torturar-los i eixecutar-los en el seu palau, que algunes fonts situaven en l'actual Plaça de l'Ajuntament i del que no tenim constància. Les senyes documentals apunten que l'eixecució se va realisar en la plaça coneguda llavors com a plaça de la Figuera, que es trobava en l'actual plaça de la Reina en l'encreuament en el carrer del Mar. D'una forma o una atra en [[1238]] quan [[Jaume I]] conquiste la ciutat, concedix als monges franciscans, el terreny extramurs de la ciutat on deyen que segons la tradició havien segut eixecutats els monges abans mencionats. | ||
| Llínea 27: | Llínea 27: | ||
El temple estava realisat en selleria, i format per una nau en capelles entre contraforts, àbsit poligonal i voltes de creueria. | El temple estava realisat en selleria, i format per una nau en capelles entre contraforts, àbsit poligonal i voltes de creueria. | ||
En [[1376]] es va solicitar als [[jurats]] de la ciutat i [[Regne de Valéncia]] ajuda per a reconstruir el convent que amenaçava ruïna, construint-se dos claustres i la sala capitular seguint el mateix estil de l'iglésia, les obres | En [[1376]] es va solicitar als [[jurats]] de la ciutat i [[Regne de Valéncia]] ajuda per a reconstruir el convent que amenaçava ruïna, construint-se dos claustres i la sala capitular seguint el mateix estil de l'iglésia, les obres varen ser finançades en ajuda del [[marqués de Guadalest]] i del senyor Vidal de Vilanova. | ||
L'entrada al convent disponia d'un ampli jardí en grans arbres monumentals i tot el recint estava rodejat per un mur que l'any [[1805]] va anar derrocat en l'oposició dels monges. | L'entrada al convent disponia d'un ampli jardí en grans arbres monumentals i tot el recint estava rodejat per un mur que l'any [[1805]] va anar derrocat en l'oposició dels monges. | ||
| Llínea 42: | Llínea 42: | ||
El campanar realisat en seleria, tenia planta quadrada, estava arrematat per un cos rectangular i una cupuleta, disponia d'una gran altura i es trobava junt en la Capella de la Mare de Deu dels Àngels. | El campanar realisat en seleria, tenia planta quadrada, estava arrematat per un cos rectangular i una cupuleta, disponia d'una gran altura i es trobava junt en la Capella de la Mare de Deu dels Àngels. | ||
==Relíquies i obres d'art== | ==Relíquies i obres d'art== | ||
Durant sigles | Durant sigles varen reposar en el monasteri ademés de les restes del rei [[Abu Zeyt]], els de molts atres nobles i personalitats. | ||
Hi ha constància de distints llenços com un del Salvador Eucarístic pintat per Joan de Joanes, que actualment se troben en el [[Museu de Belles Arts Sant Pio V]] de Valéncia. | Hi ha constància de distints llenços com un del Salvador Eucarístic pintat per Joan de Joanes, que actualment se troben en el [[Museu de Belles Arts Sant Pio V]] de Valéncia. | ||
| Llínea 48: | Llínea 48: | ||
==Últims anys== | ==Últims anys== | ||
En la primera mitat del [[sigle XIX]] va sofrir les vicissituts de l'época, guerra de la independència, disputes entre absolutistes i lliberals, desamortisacions, exclaustracions,... | En la primera mitat del [[sigle XIX]] va sofrir les vicissituts de l'época, guerra de la independència, disputes entre absolutistes i lliberals, desamortisacions, exclaustracions,... | ||
En [[1823]] part del monasteri és confiscat com a quarter militar. En [[1827]] els flares recuperen la propietat pero ya no | En [[1823]] part del monasteri és confiscat com a quarter militar. En [[1827]] els flares recuperen la propietat pero ya no varen ser capaços de recuperar la vella esplendor. | ||
La seua situació en ple cor de la nova zona de creiximent de la ciutat i, finalment la llei de [[Desamortisació]] i [[Exclaustració]] de [[1835]], la qual cosa va obligar els monges a abandonar el convent, | La seua situació en ple cor de la nova zona de creiximent de la ciutat i, finalment la llei de [[Desamortisació]] i [[Exclaustració]] de [[1835]], la qual cosa va obligar els monges a abandonar el convent, varen acabar en quasi 600 anys d'història. Les instalacions varen passar a ser utilisades pel Quarter de Cavalleria dels Llancers de Numància, lo que no va evitar el seu deteriorament. | ||
L'any [[1891]] el monasteri de San Francisco va anar demolit totalment donant pas a l'actual plaça de l'Ajuntament i les seues hortes a pomes d'edificis, ya en el [[sigle XX]], . | L'any [[1891]] el monasteri de San Francisco va anar demolit totalment donant pas a l'actual plaça de l'Ajuntament i les seues hortes a pomes d'edificis, ya en el [[sigle XX]], . | ||