Malus

Malus
Malus
Classificació científica
Regne	Plantae
Divisió	Magnoliophyta
Classe	Magnoliopsida
Orde	Rosales
Família	Rosaceae
Gènero	Malus
Espècie	unes 30-55 espècies

El gènero Malus comprén arbres caducs, comunament coneguts com a pomeres, originaris principalment de l'hemisferi nort temperat. La seua espècie més coneguda és la poma cultivada, Malus domestica, una de les fruites més importants a nivell mundial.

Descripció morfològica

Els membres del gènero Malus compartixen les següents característiques:

Fulla: simples, alternes, ovalades o elíptiques, en marge dentat i superfície tomentosa o glabra.
Flor: hermafrodites, actinomorfes, en cinc pétals generalment blancs, rosats o rojos, agrupades en corimbes.
Fruit: Poma, un pseudocarp o fruit fals en carnositat i sabor variable segons l'espècie i varietat.
Tronc: arbre de chicoteta o mijana grandària, en escorça grisenca i capçada ampla i ramificada.

Hàbitat i distribució

El gènero Malus es distribuïx per Europa, Àsia i Nortamèrica. Creix de forma silvestre en boscs temperats, vores i camps, pero moltes espècies i híbrits es cultiven extensament en zones temperades de tot lo món.

Classificació interna

Espècies representatives de Malus:

• Malus domestica: pomera cultivada

• Malus sylvestris: pomera silvestre europea

• Malus sieversii: pomera silvestre d'Àsia Central, provable ancestre de la poma moderna

• Malus baccata: pomera siberiana

• Malus floribunda: pomera japonesa ornamental

• Malus × zumi: híbrits ornamentals

Sistemàtica i filogènia

Malus pertany a la tribu Maleae, dins de la família Rosaceae, junt a atres gèneros com Pyrus i Chaenomeles. Els estudis moleculars han confirmat la seua proximitat filogenètica en el grup de plantes de fruits pomaces.

Citologia

El número cromosòmic bàsic de Malus és x = 17. L'espècie Malus domestica és diploide (2n = 34), encara que també s'han seleccionat triploides per a obtindre fruits més grossos i millor qualitat.

Taxonomia

Malus fon descrit per Carles Linneo en l'any 1753. És un gènero ben establit dins de la família Rosaceae, encara que molts híbrits i varietats comercials dificulten la seua delimitació exacta.

Etimologia

Malus: nom llatí clàssic usat pels romans per a referir-se a la pomera.

Importància ecològica

Les espècies de Malus oferixen flors que atrauen abelles i atres insectes polinisadors. El seu fruit servix d'aliment a aus i mamífers, tant en estat silvestre com en cultiu.

Usos

• Fruita fresca (pomes)

• Sucs, compotes, sidra i rebosteria

• Fusta per a ferramentes i utensilis

• Espècies ornamentals en parcs i carrers

• Polinisació creuada en cultius mixtos

Amenaces i conservació

Espècies silvestres com Malus sieversii estan en regressió per la pèrdua d'hàbitat i l'hibridació en cultius. S'han establit programes de conservació in situ i ex situ per a preservar la diversitat genètica de les pomeres.

Galeria

Malus domestica
Malus baccata
Malus sylvestris
Malus floribunda

Referències

Juniper, B.E. et al. (1999). The origin of the apple. Science
Harris, S.A. et al. (2002). Genetic clues to the origin of the apple. Theoretical and Applied Genetics

Bibliografia

Morgan, J. & Richards, A. (1993). The Book of Apples. Ebury Press
Hanelt, P. (2001). Mansfeld's Encyclopedia of Agricultural and Horticultural Crops. Springer

Enllaços externs

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Malus.