Equus insulatus
Equus insulatus és un mamífer perissodàctil extint de la família Equidae i del gènero Equus que va viure en el Pleistoceno d'Amèrica del Sur. El seu tamany era inferior al cavall domèstic actual.
Distribució
Esta espècie va habitar en Tarija, Bolívia, i en el riu Chiche, en el altiplano andino d'Equador.[1]
Característiques
Equus insulatus és una espècie robusta, de tamany mijà, en cràneu més gran que H. andium, en la regió preorbital estreta, i alguna cosa deprimida, pero menys que H. andium.[1] La flexión craneal és prominent entre la caixa craneana i el rostre. La cresta nucal està estesa posteriorment fins als còndils occipitals. El meato auditiu extern està situat molt prop de la fossa glenoidea.[2]
Hàbits i causes de la seua extinció
Segurament habitaven en espais oberts de estepas, praderies, o sabanes, en menuts grups que pastarían sempre atents al perill que representaven els variats predadores carnívors. La seua dieta era herbívora.
Va viure fins al final del Pleistoceno o el Holoceno enjorn, per #lo que va conviure durant alguns milenis en les primeres onades humanes arribades a Amèrica del Sur, és dir els primitius amerindios. Estos, segons els especialistes, varen eixercir una pressió caçadora que podria haver afectat el seu equilibri poblacional, #lo que podria ser una de les causes de la seua extinció.[3]
Taxonomia
Equus insulatus va ser descrita originalment per Carlos Ameghino en l'any 1904.[4] L'holotip és un M3 superior dret que va depositar en la sigla 1703 en el Museu Argentí de Ciències Naturals Bernardino Rivadavia de la ciutat de Buenos Aires, encara que s'ha perdut.[1]
Esta espècie integra el gènero Equus, i dins d'ell, el subgénero Amerhippus, el qual agrupa a les 5 paleoespecies de dit gènero que varen viure en el Pleistoceno d'Amèrica del Sur.[5]
Este tàxon intermig va ser creat primerament com a gènero pel paleontòlec francés Robert Hoffstetter en l'any 1950. Dos anys despuix, en 1952, ho transferix com subgénero de Equus.[1]
El biocrón d'este subgénero cobrix el lapsus Ensenadense-Lujanense. Es va distribuir des de Colòmbia fins a la província de Buenos Aires, en el centre de la Argentina.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 (1992).Ameghiniana (Rev. Asoc. Paleontol. Argent.).Buenos Aires:29(3)
- 265-284.ISSN 0002-7014.
- ↑ Jímenez Fonts, Emiliano Jorge, & Civis Llovera (2003) Els vertebrats fòssils en l'història de la vida. Excavació, estudi i patrimoni. Universitat de Salamanca, 2003. cita pág. 256.
- ↑ (2004).INCUAPA, facultat de Ciències Socials, Universitat Nacional del Centre de la Província de Buenos Aires.Olavarría, Argentina:
- 269.
- ↑ Ameghino, F. (1904) Recherches de morfologie phylogénetic sur els molaires supérieures dones oungulés. Anals del Museu Nacional de Buenos Aires, Vol. 3, No. 3, p. 1-541.
- ↑ (1995).Evolució biològica i climàtica de la regió pampeana durant els últims cinc millons d'anys. Monografia del Museu Nacional de Ciències Naturals, CSIC.Espanya:(12)
- 293-308.