El càntabre (cántabru en càntabre) és un idioma amprat en l'occident de Cantàbria i en algunes zones de les valls del Pas i el Soba, en la part oriental. És més característic, puix, de les comarques de montanya de Cantàbria, i d'ací que popularment també rep el nom de montanyés, encara que és una denominació més be anacrònica, utilisada en el sigle XIX i part del sigle XX, sent cantabre la denominació actual i moderna.

Càntabre
Cántabru
Pronunciació: AFI:
Atres denominacions:
Parlat en: Espanya: Cantàbria
Regió:
Parlants: No existix una estadística fiable, encara que lo més possible esque sols siguen uns quants milers de persones.
Rànquing: No està entre els 100 primers
Família: Indoeuropeu

 Itàlic
  Grup Romanç
   Romance
    Italo-occidental
     Subgrup Occidental
      Iber-romanç
       Iber-occidental
        Grup Astur-lleonés
         Càntabre

estatus oficial
Llengua oficial de: Simplement és reconegut en la Comunitat Autònoma d'Cantàbria, Espanya
Regulat per: No està regulat
còdics de la llengua
ISO 639-1
ISO 639-2 roa
ISO/FDIS 639-3 [1]
SIL
Fonètica del càntabre
vore també: llengua

El càntabre és una llengua emparentada, per la seua proximitat, en l'asturià, llengua procedent del llatí que manté una gran vitalitat en les diverses comarques d'Astúries. No té regulació ni cap grau de reconeiximent en el seu domini llingüístic.[1]

Variants

El càntabre té dos subvariants: l'occidental i l'oriental. La divisòria entre abdós està entre els rius Saja i Pas. El pasiego pertany a la variant oriental, en la particularitat que està especialment ben conservat.

Referències

  1. Error en el títul o la url.«» (en castellà). El Diario Montañes, 28/10/2011. [Consulta: 27/5/2016].

Enllaços externs

Idiomes d'Espanya ·  
Aragonés · Aranés · Asturià · Balear · Català · Càntabre · Castellà · Extremeny · Gallec · Lleonés · Valencià · Vasc