Domingo Gimeno
Domingo Gimeno Peña (Castelló de la Plana, 1944), és un investigador, escritor, articuliste i tertulià valencià, de treball professional ha segut carnicer.
Biografia
Domingo Gimeno, ha treballat de carnicer en el Mercat Central de Castelló fins a la seua jubilació. Pero, apart del seu treball professional, tenim que destacar el seu treball cultural i d'investigació.
Trayectòria cultural
Domingo Gimeno és membre de l'Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló. Ha colaborat en la revista Renou de dita associació que durant el temps s'han anat publicant artículs del seu treball en defensa de la cultura i llengua valencianes, mostrant evident proves documentals en eixos treballs.
Ha escrit sobre personages fonamentals de la cultura castellonenca i valenciana en general, com: Gaetà Huguet i Breva, Lluís Revest, Manuel Mourelle de Lema, Josep Àngels Castelló o Josep Maria Guinot, entre atres.
Un dels personages més admirats per ell, ha segut el filòlec valencià, Josep Àngels Castelló.
També ha tractat sobre documents antics i ha escrit les seues resolucions, com: el Curial e Güelfa, les Trobes de Mossén Jaume Febrer, el Llibre dels Fets o el Llibre del Repartiment de Valéncia, entre atres.
O sobre atres temes, com: el XVI Congrés Internacional de Llingüística i Filologia Romàniques o el Penó de la Conquista, entre atres.
Com a castellonenc, també ha tractat sobre les Bases per a la unificació de l'ortografia valenciana de l'any 1932, conegudes com a Normes Ortogràfiques de Castelló, Normes de Castelló o Normes del 32. És molt important l'artícul de Domingo Gimeno titulat Falsetat documental a on destapa com el document original fon falsejat en una edició a l'any següent, es dir, en 1933.
Cites
'Entre els primers escritors del “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura“ el mes important es sense cap dupte, don Lluis Revest i Corzo, archiver bibliotecari, profesor de l'Institut d'Ensenyança Mija, investigador incansable i un home verdaderament erudit, qualitats envejables que hi ha que posar al costat de les seues grans virtuts humanes i cristianes i del seu tracte afabilissim, condicions que feen d'ell un ciutada model en tots els ordens.
El catalanisme sempre s'ha apropiat indegudament, als intelectuals valencians mes emblematics, i Revest no va ser l'excepcio. Silenciant lo molt que els perjudica i amplificant lo poc que els beneficia, inclus corregint obra escrita, falsegen el verdader pensament de l'autor ('Els Gojos a la Mare de Deu del Lledó', estrenats l'any 24 en motiu de la Coronacio, els van corregir a finals dels anys 60, despres de mort l'autor).
Fragment de l'edicio de 1933. Despres de firmades les bases del 32. Revest, mantenia l'articul lo.
En Vos valor lo soldat
tróve y lo qui estudia, ciencia
tróve el póbre en Vos paciencia
y bega el rich Caritat.
Tróve'l sacerdot la unció
de nóstra fé defensora,
del amor, etc...
Fragment de l'edicio de 1970. Despres de mort l'autor, li van canviar l'articul i part de l'obra.
En Vos trobe el soldat
valor i el qui estudia ciencia,
trobe el pobre en vos paciència
i trove el ric caritat;
trobe oit tota oració
i conhort tot el qui plora,
de l'amor nostre senyora
Mare de Deu del Lledó.{{Cita|Hi hagué un periodo de temps en que entitats valencianistes, com és el cas de Lo Rat Penat, acceptaren l'acort ortogràfic de les Bases d'ortografia valenciana de 1932, conegudes com a Normes de Castelló fins que es donaren conter de l'engany. Eixes bases tenien com a finalitat que la llengua valenciana convergira en el català. Despuix d'uns anys, se trobà el document original, que estava en mans privades i que la Generalitat Valenciana l'adquirí. El document original que se firmà contenia 32 bases ortogràfiques -igual que l'any en que se firmaren-, quan a l'any següent es publicaren eixes bases per part de l'Ajuntament de Valéncia s'afegiren 2 bases més, en total 34, fent-se una falsetat documental. Denunciada dita falsetat documental en un artícul de l'investigador i escritor castellonenc, Domingo Gimeno (Falsetat documental de 3 de febrer de 2014, publicat en la revista Renou nº 60, editada per l'associació cultural Cardona i Vives de Castelló). També se trobaren unes cartes, en els documents de Salvador Guinot, a on se comentava l'intencionalitat de dit acort, la suplantació de la llengua valenciana (Conferència titulada Bases per a l'unificació ortogràfica valenciana. Castelló 1932, oferida a l'associació cultural Cardona i Vives de Castelló pel professor de llengua valenciana, Joan Sancho, en l'any 2007).