Cedre
| Cedrus | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Pinophyta | ||
| Classe | Pinopsida | ||
| Orde | Pinales | ||
| Família | Pinaceae | ||
| Gènero | Cedrus | ||
| Espècie | 3-4 espècies | ||
El gènero Cedrus comprén arbres perennifolis de gran port, coneguts popularment com a cedres. Són propis de muntanyes de clima temperat i mediterràneu, i es troben principalment en la regió mediterrànea oriental, l'Himalaya i l'Atles nort-africà.
Descripció morfològica
Els membres del gènero Cedrus presenten les següents característiques:
- Fulla: aciculars, rígides, de color vert blavenc o glauc, agrupades en fascículs sobre braquiblasts o disperses sobre macroblasts.
- Flor: estròbils unisexuals; les masculines en forma de cilindre allargat i les femenines ovoïdals, erectes
- Fruit: con gran, erecte i lignificà, que es desintegra sobre l'arbre per dispersar les sàmares alades
- Tronc: de creiximent lent, recte, escorça grisa i clavillada, capçada piramidal en arbres jovens i ampla en adults
Hàbitat i distribució
El gènero Cedrus habita en zones montanyoses entre 1.300 i 3.200 m d'altura. Es troba en el Líban, Síria, Turquia, l'Himàlaya occidental (Afganistan, Pakistan, Índia) i les serrades de l'Atles en Marroc i Algèria.
Classificació interna
Les espècies reconegudes habitualment dins de Cedrus són:
- Cedrus libani: cedre del Líban
- Cedrus atlantica: cedre de l'Atles
- Cedrus deodara: cedre de l'Himàlaya
- Cedrus brevifolia: cedre de Chipre (a voltes considerat subespècie de C. libani)
Sistemàtica i filogènia
Cedrus és el gènero més basal dins de les Pinaceae. Estudis moleculars indiquen que és germà dels pins (Pinus), pero se separà primerament dins la família.
Citologia
El número cromosòmic bàsic és x = 12, i la fòrmula habitual és 2n = 24. El genoma de Cedrus mostra cariotips relativament estables dins de la família Pinaceae.
Taxonomia
El gènero Cedrus fon establit per Carles Linneo en l'any 1753. Es tracta d'un grup ben delimitat dins la família Pinaceae, caracterisat per les seues fulles agrupades i cons desintegrables erectes.
Etimologia
Cedrus: del grec kedros (κέδρος), usat per a designar diversos arbres aromàtics, provablement incloent ginebres i cedres.
Importància ecològica
Els cedres tenen un paper important com a arbres dominants en boscs montans. Brinden refugi i aliment a fauna local i estabilisen ells sòls en pendents.
Usos
- Fusta de gran qualitat, aromàtica i resistent
- Ornamental en parcs i jardins
- Revalorisació paisagística en reforestacions
- En la cultura i simbologia de diverses civilisacions
Amenaces i conservació
Cedrus libani i Cedrus brevifolia han patit una reducció del seu hàbitat natural per la tala i pressió humana. S'han establit programes de reforestació i protecció de boscs autòctons en diversos països.
Galeria
Cedrus libani
Cedrus deodara
Cedrus atlantica
Cedrus brevifolia
.JPG)
Referències
- «Cedrus». The Plant List
- Farjon, A. (2010). A Handbook of the World's Conifers. Brill Academic
Bibliografia
- Debazac, E. F. (1964). Les Cedres. Centre Technique du Bois et de l'Ameublement
- Gymnosperm Database. Cedrus. www.conifers.org
- Plá y Rave, Eugenio. (1880). Manual de cultivo de árboles forestales. BibliotecaEnciclopedicaPopular Ilustrada. pp. 188-.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Cedre.