Fleix de fulla estreta
Fraxinus angustifolia, conegut com a fleix de fulla estreta, és un arbre caducifoli de la família Oleaceae que creix de manera natural en ambients de ribera o llocs frescs i humits del territori valencià.
| {{{nom}}} | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Lamiales | ||
| Família | Oleaceae | ||
| Gènero | Fraxinus | ||
| Espècie | Fraxinus angustifolia | ||
| Autoritat | Vahl, 1804 | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
| |||
| Distribució natural | |||
.jpg)
Descripció morfològica
- Fulla: oposades, compostes pinnades, en entre 5 i 13 folíols llanceolats, margens dentats o sancers, i de color vert intens. Són més estretes que les del seu parent pròxim, el fleix comú (F. excelsior).
- Flor: chicotetes i apétales, agrupades en panícules terminals o axilars, de color verdós o purpura, apareixen abans que les fulles, en primavera.
- Fruit: una sàmara, allargada i estreta, d'uns 2-3 cm, en una ala membranosa que facilita la dispersió pel vent.
- Tronc: recte, d'escorça grisenca i llisa en arbres jovens, que es torna clavillada en l'edat; copa ampla i elegant.
Hàbitat
Espècie típica de zones de ribera, margens de rius, barrancs, tolls i llocs frescs fins a altituts mijanes. Preferix sòls profunts i frescs, resistint bé la inundació temporal i la sequera estival moderada.
Distribució
Ampla distribució per la conca mediterrànea. En la Península Ibèrica es troba en quasi tot el territori, i és relativament freqüent en las Comunitat Valenciana valencià, sobretot en les comarques de l'interior.
Taxonomia
Fraxinus angustifolia fon descrit per Martin Vahl en l'any 1804.
S'han descrit diverses subespècies i varietats, algunes en distribució restringida. Entre les més conegudes:
- Fraxinus angustifolia subsp. angustifolia
- Fraxinus angustifolia subsp. oxycarpa
- Fraxinus angustifolia subsp. syriaca
Etimologia
- Fraxinus: nom llatí clàssic per al fleix, provablement derivat de frangere, “trencar”, pel fet que les branques es trenquen fàcilment.
- angustifolia: del llatí _angustus_ = estret i folium = fulla, en referència a la seua característica fulla estreta.
Usos
Tradicionalment usat per a fusta (llaugera pero forta), en ferramentes agrícoles, ebanisteria o per al pasturage. Actualment també s'usa com a arbre ornamental en alineacions urbanes.
Conservació
Encara que no es considera una espècie amenaçada, en algunes zones ha retrocedit per la pèrdua d'hàbitats naturals, la canalisació de rius o la pressió agrícola. La restauració de riberes pot favorir-ne la recuperació.
Referències
Bibliografia
- López Lillo, Antonio; Mielgo, Margarita (láminas) (1985). Árboles de Madrid (2ª edición). Madrid (España): Consejería de Agricultura y Ganadería. Comunidad de Madrid. Imprenta de la Comunidad de Madrid. p. 130. ISBN 84-505-0768-5
- Oria de Rueda, Juan Andrés; Justino Díez (2003). Guía de Árboles y Arbustos de Castilla y León. Palencia: Cálamo. ISBN 84-95018-46-2
- Rushforth, K. (1999.). Trees of Britain and Europe. Collins. ISBN 0-00-220013-9
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Fleix de fulla estreta.
Wikispecies té un artícul sobre Fleix de fulla estreta.
«angustifolia Fraxinus angustifolia». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
- Herbari Virtual del Mediterràneu Occidental – Fraxinus angustifolia
- Wikipedia (castellà) – Fraxinus angustifolia