Ursus americanus americanus
Ursus americanus americanus (orso negre oriental) és una subespecie de mamífers carnívors de la família Ursidae.
Descripció
Un orso de tamany mijà pero una de les subespecies més grans d'O. americanus. Fins a al voltant de dos metros de llongitut. Els machos adults solen pesar al voltant de 200 kg i les femelles al voltant de 120 kg. El pelaje és casi sempre negre en un hocico torrat.
Alimentació
Omnívora. Les plantes i els insectes formen la part més important de la dieta de l'orso negre oriental, inclosa la corfa interior dels arbres, les pastures i les herbes en la primavera. En estiu afigen a la seua dieta raïls, mel, fruts secs i frutes com a frambuesa, nabius, fraules, mores, nabius rojos, pomes i cireres. Arranquen troncs podridos, derriben roques i caven en el sol en busca d'invertebrats. També menja peix, conills, rates, carronya i, rara volta, cervatillos de venado i crío d'alces.
Comportament
Les femelles sexualment madures al voltant dels quatre anys d'edat donen a llum en la guarida d'hivern en giner o febrer despuix del apareamiento en juny o juliol. Les ventrades poden ser d'un a cinc cadells, dos o tres són els més comuns. Els cadells permaneixen en la mare al voltant de 17 mesos, temps durant el qual ella no torna a quedar embarassada. Els orsos negres de l'est són tímits en els humans, pero s'acostaran a les àrees poblades quan els aliments naturals escassegen. Els orsos poden ser impredictibles i les mares en cadells poden ser particularment perilloses si són sorpreses.
Amenaces
Els conflictes en els humans són un problema creixent a mida que creix la freqüència de les interaccions entre humans i orsos. Açò es deu en gran part a l'aument de les poblacions d'orsos i humans, pero també a l'escassea natural d'aliments que pot ser un síntoma del canvi climàtic. El desenroll de carreteres en l'hàbitat de l'orso negre de l'est aumenta el risc de morts per accidents de trànsit, crea barreres per als moviments naturals dels orsos i també acosta a les persones i els orsos entre sí. La caça furtiva de parts d'orso per al seu us en medicina és un problema creixent, pero encara no està molt estés en Amèrica del Nort. La caça generalment està ben regulada, encara que en alguns estats es porta a terme en gossos o estacions d'esc.
Distribució geogràfica
Es troba en l'àrea compresa entre l'est de Montana i el Atlàntic, i des d'Alaska, a través del Canadà, fins al Atlàntic i Texas.[1]
Referències
- ↑ FloridaNature.org (en anglés)