Fleix de fulla estreta

Fraxinus angustifolia, conegut com a fleix de fulla estreta, és un arbre caducifoli de la família Oleaceae que creix de manera natural en ambients de ribera o llocs frescs i humits del territori valencià.

{{{nom}}}
Classificació científica
Divisió		Magnoliophyta
Classe		Magnoliopsida
Orde		Lamiales
Família		Oleaceae
Gènero		Fraxinus
Espècie		Fraxinus angustifolia
Autoritat		Vahl, 1804
Estat de conservació
Estat		LC
Distribució geogràfica
Distribució natural

Descripció morfològica

• Fulla: oposades, compostes pinnades, en entre 5 i 13 folíols llanceolats, margens dentats o sancers, i de color vert intens. Són més estretes que les del seu parent pròxim, el fleix comú (F. excelsior).
• Flor: chicotetes i apétales, agrupades en panícules terminals o axilars, de color verdós o purpura, apareixen abans que les fulles, en primavera.
• Fruit: una sàmara, allargada i estreta, d'uns 2-3 cm, en una ala membranosa que facilita la dispersió pel vent.
• Tronc: recte, d'escorça grisenca i llisa en arbres jovens, que es torna clavillada en l'edat; copa ampla i elegant.

Hàbitat

Espècie típica de zones de ribera, margens de rius, barrancs, tolls i llocs frescs fins a altituts mijanes. Preferix sòls profunts i frescs, resistint bé la inundació temporal i la sequera estival moderada.

Distribució

Ampla distribució per la conca mediterrànea. En la Península Ibèrica es troba en quasi tot el territori, i és relativament freqüent en las Comunitat Valenciana valencià, sobretot en les comarques de l'interior.

Taxonomia

Fraxinus angustifolia fon descrit per Martin Vahl en l'any 1804.

S'han descrit diverses subespècies i varietats, algunes en distribució restringida. Entre les més conegudes:

• Fraxinus angustifolia subsp. angustifolia
• Fraxinus angustifolia subsp. oxycarpa
• Fraxinus angustifolia subsp. syriaca

Etimologia

• Fraxinus: nom llatí clàssic per al fleix, provablement derivat de frangere, “trencar”, pel fet que les branques es trenquen fàcilment.
• angustifolia: del llatí _angustus_ = estret i folium = fulla, en referència a la seua característica fulla estreta.

Usos

Tradicionalment usat per a fusta (llaugera pero forta), en ferramentes agrícoles, ebanisteria o per al pasturage. Actualment també s'usa com a arbre ornamental en alineacions urbanes.

Conservació

Encara que no es considera una espècie amenaçada, en algunes zones ha retrocedit per la pèrdua d'hàbitats naturals, la canalisació de rius o la pressió agrícola. La restauració de riberes pot favorir-ne la recuperació.

Referències

• Fraxinus angustifolia en PlantList
• «Fraxinus angustifolia». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos
• Fraxinus angustifolia en Tropicos.org

Bibliografia

• López Lillo, Antonio; Mielgo, Margarita (láminas) (1985). Árboles de Madrid (2ª edición). Madrid (España): Consejería de Agricultura y Ganadería. Comunidad de Madrid. Imprenta de la Comunidad de Madrid. p. 130. ISBN 84-505-0768-5
• Oria de Rueda, Juan Andrés; Justino Díez (2003). Guía de Árboles y Arbustos de Castilla y León. Palencia: Cálamo. ISBN 84-95018-46-2
• Rushforth, K. (1999.). Trees of Britain and Europe. Collins. ISBN 0-00-220013-9

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Fleix de fulla estreta.

• Wikispecies té un artícul sobre Fleix de fulla estreta.

• «angustifolia Fraxinus angustifolia». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

• Herbari Virtual del Mediterràneu Occidental – Fraxinus angustifolia
• Wikipedia (castellà) – Fraxinus angustifolia