Manuel Rodríguez Vázquez
Manuel Rodríguez Vázquez | |||
---|---|---|---|
Nacionalitat: | Espanyola | ||
Ocupació: | Escultor | ||
Naiximent: | 30 d'abril de 1937 | ||
Lloc de naiximent: | Navaixes, Regne de Valéncia, Espanya |
Manuel Rodríguez Vázquez, conegut popularment com Manolo Rodríguez (Navaixes, 30 d'abril de 1937) és un afamat escultor valencià.
BiografiaEditar
Manolo Rodríguez naixqué en Navaixes, en la comarca valenciana de l'Alt Palància, el 30 d'abril de 1937, en la mansió de la família Corell-Ayora a on el seu pare era jardiner.
Inicià el seu camí formatiu en l'Escola d'Arts i Oficis obtenint tots els premis. Posteriorment feu el seu ingrés en l'Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia obtenint les màximes calificacions.
La seua activitat escultòrica s'inicia en la ciutat de Valéncia realisant obres d'encàrrec i modelant numerosos busts de gent de l'espectàcul per lo que se li comença a conéixer com “l'escultor dels artistes”.
Des de l'any 1964 a l'any 1986, comença a participar en numeroses exposicions colectives en Valéncia, Viver, Valladolit, Saragossa, Pontevedra, Burriana, Sogorp, Sevilla, Almeria, Jaén, Aix en Provence (França), Castelló, Navaixes, Irac, etc... i exposicions individuals en Madrit, Benidorm, Valéncia, Aldaya, Castelló, Burriana, Sogorp, Navaixes i Sagunt, entre unes atres.
En l'any 1992 l'entitat Bancaixa, reunix en la ciutat de Sogorp una Exposició Antològica de la seua obra més representativa.
ObraEditar
EsculturaEditar
Les seues escultures poden vore's en espais públics de localitats com a Navaixes, Sogorp, Mora de Rubielos (Terol), Vall d'Uxó, Chiva, Terol o Valéncia.
Entre les ubicades en la capital del Túria es poden destacar obres com:
- l'estàtua a Francesc de Vinatea en la Plaça de l'Ajuntament
- la del banderiller fallit Manolo Montoliu en la frontera de la Plaça de Bous
- la de Rafael Conde «El Titi», junt a l'Hotel Hesperia Parc Central
- el monument a Maximilià Thous
- el bust de l'humoriste Don Pío.
Una atra obra dedicada a un atre ilustre personage del toreig és la recentment inaugurada en Chiva, en la que s'exhibix el monument al torero Enrique Ponce, mestre natural d'esta població.
Les poblacions de l'Alt Palància també gogen entre els seus carrers en vàries de les seues entranyables obres, algunes d'elles convertides en imàgens representatives de les seues festes i llegendes:
- Sogorp és la ciutat en la que poden vore's més obres repartides pels seus carrers. Entre elles es troben les escultures que mostren la famosa Entrada de bous i cavalls, al Bisbe Luís Amigó front a la Catedral, a la Reina Maria de Lluna, en la plaça de les Monges, el Llaurador en la rotonda més pròxima a Navaixes, o una Nimfa en la rotonda front a l'Oficina de Bancaixa de l'Avinguda Espanya, encarregada per esta entitat.
- Navaixes, la seua localitat natal conta en una obra seua, la de la Llegenda del Salt de la Nóvia, en l'avinguda dedicada ad est escultor i que es dirigix ad este bucòlic racó de Navaixes, que tan majestuosament ha segut plasmada en la rotonda en la que s'ubica.
En la ciutat de Castelló també se troben obres de l'escultor com:
- Santa Maria Magdalena, obra tallada en fusta de la que és titular la confraria del mateix nom.
També Manolo Rodríguez ha realisat obres fòra d'Espanya:
- el Monument a Miguel Hernández en Buenos Aires (Argentina)
- el Monolit en homenage a Luis Monzonís en Dublín (Irlanda)
- el Monument al combatent iraquí en Bagdat (Irac), que supongué un dels guanys més importants de la seua carrera, el Primer Premi del Concurs Internacional d'Escultura convocat pel Govern de la República d'Irac (1982) per a la realisació d'un monument als soldats iraquíns, proyecte que fon premiat per davant d'atres trescents presentats per escultors de tot lo món.
PinturaEditar
Pero no solament en l'escultura destaca Manolo Rodríguez. Ad ell també es deuen coneguts relleus com els dedicats a Max Aub, que lluïx orgullosa la Fundació que té dedicada en Sogorp, o el trofeu que anualment oferix la Penya Cultural Taurina de Sogorp al millor ganader de la semana de bous local.
Premis i guardonsEditar
Són numerosos els premis i guardons obtinguts per este gran artiste, entre ells destaquen:
- Premis de l'Estat per a l'escultura de l'Acadèmia de B.B.A.A. de Sant Carles. Anys 1957, 1958 i 1959.
- Primer premi Concurs jovenil d'Art en Valéncia. Anys 1957 i 1958.
- Premi de la Fundació Joan Roig de modelació, dibuix i talla, de l'Acadèmia de B.B.A.A. de Sant Carles. Anys 1958, 1959 i 1960.
- Primer premi XXV i XXVI Saló d'Autumne en Sevilla. Anys 1976 i 1977.
- Primer premi XXXII Exposició Nacional d'Art Sogorp. Any 1976.
- Medalla d'Argent II Certamen Nacional d'Art. Almeria. 1978.
- Premi Jacinto Higueras. Certamen iberoamericà d'escultura. Jaén, 1978.
- Primer premi Concurs Internacional d'Escultura convocat pel Govern de la República d'Irac, 1982.
- Homenage del poble de Navaixes al seu insigne fill l'escultor Manolo Rodríguez Vázquez en reconeiximent a la seua dilatada vida al servici de l'art. Any 1983.
- Premi Extraordinari Districte 10. Valéncia, 1984.
- En 1988, és elegit membre de la Comissió de Cultura, de la Diputació Provincial de Castelló
- En l'any 1991 l'Ajuntament de Valéncia crea un premi d'Escultura per a artistes jóvens en el nom de Manolo Rodríguez.
- En l'any 1994, és nomenat Acadèmic corresponent, de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).