John D. Rockefeller
| John Davison Rockefeller | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Nortamericana | ||
| Ocupació: | Empresari | ||
| Naiximent: | 8 de juliol de 1839 | ||
| Lloc de naiximent: | Richford, Nova York, Estats Units | ||
| Defunció: | 23 de maig de 1937 | ||
| Lloc de defunció: | Ormond Beach, Florida, Estats Units | ||
John Davison Rockefeller, conegut com John D. Rockefeller o simplement Rockefeller (Richford, Nova York, Estats Units, 8 de juliol de 1839 - † Ormond Beach, Florida, Estats Units, 23 de maig de 1937), fon un magnat empresarial nortamericà. Formà part del grup d'empresaris conegut com a «barons lladres» de l'Edat Dorada de l'indústria en els Estats Units, l'èxit dels quals el dugué a ser l'home més ric del món de la seua época.
Fon el fundador i president de l'empresa Standard Oil, una jagantesca companyia que aplegà a controlar l'extracció, refinat, transport i distribució de més del 90% del petròleu dels Estats Units i va sostindre monopolis sancers (en forma d'inversions) en múltiples països estrangers. Durant un periodo de més de quaranta anys, va consolidar a la Standard Oil com la companyia petrolera més gran del món, revolucionant l'indústria en tots els seus nivells i demostrant una extraordinària i implacable capacitat competitiva. Per un atre costat, va dedicar gran part de la seua fortuna i recursos a numeroses donacions, fundacions i programes, sent el fundador de l'Universitat de Chicago, una de les universitats més prestigioses del món, breçol de 87 Premis Nobel, aixina com també de l'Universitat Rockefeller en Nova York, ademés d'impulsar numeroses àrees de l'educació, la ciència i la medicina.
Els seus guanys empresarials són tan destacables com a controvertits, puix per mig d'astúcia, ingeni i molta dedicació, ascendí en el món empresarial, alçà un extens imperi que es va estendre fins a un punt que cap atra empresa en l'història ha conseguit alcançar fins a hui en dia. Senyalat per les seues pràctiques monopolistes, fon denunciat per periodistes i investigadors, i a la llarga el govern dels Estats Units va tindre que enfrontar-se a ell, conseguint dur-ho davant els tribunals i conseguint despuix d'anys sancers de litigis que es dictara la separació de la seua jagantesca companyia petrolífera, separació que tardà molt de temps en materialisar-se despuix de dictada.
Rockefeller fins ara és l'únic cas d'un empresari que aplegà a construir un monopoli pur (en la dissolució del qual finalment va tindre que intervindre el propi govern dels Estats Units) i que de fet va marcar en profunditat el desenroll de l'indústria petrolera a nivell mundial.
És considerat com l'home més acabalat de l'història mundial i és el fundador de la mítica família de millonaris que encara persistix hui en dia, en el seu mateix llinage i poder econòmic. Els seus negocis no solament varen comprendre els Estats Units, sino que es varen estendre ad atres llocs, com Europa i Llatinoamèrica. De fet, la seua família va continuar controlant l'indústria petrolífera en esta última regió durant més de sis décades despuix del seu decés.
Fundació RockefellerEditar
En l'any 1913 fundà la Fundació Rockefeller i lo que conseguí fon extraordinari. La seua fundació finançà l'investigació que duria al descobriment de la penicilina, que ha salvat millons de vides. Recolzà universitats, alvanços mèdics i programes de salut pública que varen transformar el món.
Vore tambéEditar
ReferènciesEditar
- Fosdick, Raymond Blaine (1989). The story of the Rockefeller Foundation. Transaction Publishers.ISBN 0-88738-248-7
- «John D. Rockefeller; american industrialist». Encyclopedia Britannica (en anglés)
- «Laura Spelman Rockefeller Memorial Foundation»
- New York Times (2007). «The Wealthiest Americans Ever»
BibliografiaEditar
- Collier, Peter, and David Horowitz. The Rockefellers: An American Dynasty. New York: Holt, Rinehart and Winston, 1976
- Ernst, Joseph W., editor. "Dear Father"/"Dear Son:" Correspondence of John D. Rockefeller and John D. Rockefeller, Jr. New York: Fordham University Press, with the Rockefeller Archive Center, 1994
- Harr, John Ensor, and Peter J. Johnson. The Rockefeller Century: Three Generations of America's Greatest Family. New York: Charles Scribner's Sons, 1988
- Morris, Charles R. The Tycoons: How Andrew Carnegie, John D. Rockefeller, Jay Gould, and J. P. Morgan Invented the American Supereconomy . New York: Owl Books, Reprint, 2006
- Nevins, Allan. John D. Rockefeller: The Heroic Age of American Enterprise. 2 vols. New York: Charles Scribner's Sons, 1940
- Rose, Kenneth W. and Stapleton, Darwin H. "Toward a "Universal Heritage": Education and the Development of Rockefeller Philanthropy, 1884; 1913 " Teachers College Record" 1992/93(3): 536–555. ISSN
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre John D. Rockefeller.