El gènero Pinus inclou els pins, arbres perennes i resinós, típics de zones temperades i fredes de l'Hemisferi Nort. És un dels gèneros més importants i extensos entre les gimnospermes, tant per la seua biodiversitat com pel seu valor ecològic, forestal i econòmic.

Pinus

Illustration Pinus sylvestris0 new.jpg

Classificació científica
Regne Plantae
Classe Pinopsida
Orde Pinales
Família Pinaceae
Gènero Pinus
Espècie més de 100 espècies

Descripció morfològicaEditar

Els membres del gènero Pinus presenten característiques comunes:

  • Fulla: acícula simples, agrupats en fascículs de 2 a 5, persistents durant diversos anys.
  • Flor: plantes monoics, en flors masculines en aments i femenines en cons solitaris o agrupats.
  • Fruit: pinyes llenyoses o coriàcees, en escames que protegixen les llavors en ales.
  • Tronc: arbres en soca recta, corfa gruixuda i rugosa, a sovint en resina abundant; algunes espècies poden ser molt longeves.

Hàbitat i distribucióEditar

El gènero Pinus s'estén per zones temperades i fredes de l'Hemisferi Nort, abastant:

  • Europa, especialment zones montanyoses i mediterrànees.
  • Amèrica del Nort i parts d'Àsia.
  • Algunes espècies arriben fins a zones subtropicals i de montanya alta.

En la Península Ibèrica, el pi és un arbre forestal molt comú, dominant en molts ecosistemes mediterràneus.

Classificació internaEditar

Les espècies de Pinus es distribuïxen en dos grans subgèneros segons la morfologia de les fulles i les pinyes:

  • Subgènero Pinus (pins de fulla curta): acícoles agrupades en fascículs de 2 o 3 fulles; pinyes generalment llenyoses i groses.
  • Subgènero Strobus (pins de fulla llarga): acícoles en fascículs de 5; pinyes més toves i llaugeres.

Algunes espècies destacades:

Sistemàtica i filogèniaEditar

Els estudis moleculars han confirmat la divisió en dos subgèneros principals i han aclarit les relacions evolutives entre les espècies, mostrant adaptacions diverses a diferents ecosistemes.

CitologiaEditar

Les espècies del gènero Pinus presenten un número cromosòmic bàsic de **𝑥 = 12**, en cariotip habitual de **2n = 24**. Hi ha certa variabilitat segons l'espècie i la regió.

TaxonomiaEditar

Pinus fon descrit per Carles Linneo en l'any 1753 en l'obra Species Plantarum. Forma part de la família Pinaceae, dins de l'orde Pinales.

EtimologiaEditar

Pinus: paraula llatina usada antigament per designar els pins.

Importància ecològicaEditar

Els pins són espècies clau en molts ecosistemes:

  • Refugi i aliment per a fauna variada, com aus i insectes
  • Estabilisació de sols i prevenció de l'erosió
  • Producció de resina, que protegix l'arbre i és aprofitada per l'home
  • Resistència al foc i capacitat de regeneració

UsosEditar

El gènero Pinus té gran valor per a l'home:

Amenaces i conservacióEditar

Els pins es veuen afectats per:

  • Incendis forestals, encara que molts s'hi adapten
  • Malalties fúngiques i plagues d’insectes
  • Canvi climàtic que altera el seu hàbitat
  • Desforestació i usos intensius del sol

S'estan fent esforços per conservar espècies autòctones i gestionar els boscs de manera sostenible.

Vore tambéEditar

GaleriaEditar

ReferènciesEditar

  • Farjon, A. (2010). A Handbook of the World's Conifers. Brill Academic Publishers
  • Richardson, D.M. (1998). Ecology and Biogeography of Pinus. Cambridge University Press

BibliografiaEditar

  • Bracewell, Ronald; Rawlings, John. «Notas sobre Pinus (pino)». Árboles de Stanford
  • Burke Critchfield, William; Luther Little, Elbert. Geographic Distribution of the Pines of the World. U.S. Department of Agriculture, Forest Service, 1966
  • Gernandt, D.S. et al. (2005). Phylogeny and classification of Pinus. Botanical Review
  • Liu, T.S. (1971). The Pines of China and the World. USDA Forest Service
  • Lopez Gonzalez, Gones. Guía de los árboles y arbustos de la Península Ibérica: (especies silvestres y las cultivadas más comunes). Editorial Paraninfo. ISBN 978-84-8476-210-2

Enllaços externsEditar

Commons