Pomera
La pomera (Malus domestica) és un arbre caducifoli de talla mijana, cultivat per a la producció de pomes, un dels fruits més consumits en tot lo món. Pertany a la família de les rosàcees i es creu originària de l'Àsia Central, concretament de les muntanyes del Kazahstan i regions veïnes. Actualment es cultiva a tot arreu del món en climes temperats.
| Pomera | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Rosales | ||
| Família | Rosaceae | ||
| Gènero | Malus | ||
| Espècie | Malus domestica | ||
| Autoritat | L. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
| Cultiu mundial de la pomera | |||
DescripcióEditar
És un arbre de port redonenc, que sol tindre entre 3 i 10 metros d'alçària quan és cultivat, encara que pot arribar a més en estat silvestre. La seua copa és ampla e irregular.
- Fulla: Les fulles són simples, alternes, d'uns 5-12 cm de llarc, ovalades, de marge serrat. El feix és vert fosc i l'envés un poc més pàlit i pelós. Presenta un peciol llarc i una disposició helicoidal.
- Flor: Les flors són hermafrodites, de 3-5 cm de diàmetro, blanques o rosades, i naixen en ramells terminals. Florix en primavera, normalment en març o abril, abans o a l'inici del fullage.
- Fruit: La poma és un fruit carnós del tipo poma (pseudocarp), de forma globosa i sabor dolç o àcit segons la varietat. Madura entre agost i octubre, depenent del cultivar.
- Tronc: Tronc curt, a sovint tort, de corfa grisenca i clavillada en eixemplars vells. En conreu sol ser empeltada sobre portaempelts més resistents.
HàbitatEditar
Encara que naturalment deriva de boscs temperats eurasiàtics, actualment es troba principalment en zones de cultiu. Preferix sols profunts, fèrtils i ben drenats, i necessita hiverns relativament fretosos per a una bona inducció floral. Tolera malament la sequera prolongada i les zones molt càlides. És habitual en hortes, camps de secà fresc i zones de montanya mijana.
TaxonomiaEditar
Malus domestica fon descrit per Carles Linneo, encara que la seua taxonomia és complexa i deriva de diverses espècies del gènero Malus, sobretot Malus sieversii (d’Àsia Central) i Malus sylvestris (europea).
CitologiaEditar
Poliploide: presenta formes diploides (2n = 34), triploides (2n = 51) i tetraploides (2n = 68), segons la varietat.
EtimologiaEditar
- Malus: del llatí, antigament usat per als pomers.
- domestica: ‘domesticat’, per ser un arbre clarament seleccionat i cultivat des de fa milenis.
UsosEditar
La poma és consumida crua, en sucs, melades, compotes o en rebosteria. Té propietats diürètiques, digestives i antioxidants. La fusta, de color rogenc i densa, s'ha usat en torneria i per fer utensilis.
També existixen varietats ornamentals del gènero Malus (pomeres de flors), molt apreciades per les seues floracions espectaculars.
ConservacióEditar
No està en perill, ya que és una de les espècies agrícoles més difoses i conreades del món. No obstant, algunes varietats tradicionals locals han sigut desplaçades per híbrits comercials.
ReferènciesEditar
BibliografiaEditar
- Brako, L. & J. L. Zarucchi. (eds.) 1993. Catalogue of the Flowering Plants and Gymnosperms of Peru. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 45: i–xl, 1–1286
- Blanca, G. et al. (2011). Flora iberica: Rosaceae. RJB-CSIC
- Qian, G., L.-F. Liu & G. G. Tang. 2010. (1933) Proposal to conserve the name Malus domestica against M. pumila, M. communis, M. frutescens, and Pyrus dioica (Rosaceae). Taxon 59(2): 650–652
- Rehder, A. (1940). Manual of Cultivated Trees and Shrubs
- Westwood, M.N. (1993). Temperate-zone Pomology
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pomera.