Home de vímen

Revisió de 16:40 8 set 2024 per Lluísm (Discussió | contribucions)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)

Un home de vímen era una gran estàtua de vímen segons es diu utilisada pels antics druïdes (sacerdots del paganisme celta) per a sacrificis fent ardir l'efigie, d'acort en Juliol César en el seu Commentarii de Bell Gallico (Comentaris sobre la guerra de les Galies).

Archiu:The Wicker Man of the Druids.jpg
Ilustració del sigle XVIII representant a l'home de vímen

Contradient les fonts romanes, investigacions més recents diuen que hi ha poca evidència arqueològica de sacrificis humans per part dels celtes, i sugerixen la possibilitat de que els grecs i els romans disseminaren informació negativa per despit als bàrbars.​ No hi ha cap evidència de les pràctiques que Julio César va descriure, i les històries de sacrifici humà semblen derivades d'una sola font, Posidonio, les exposicions de la qual no tenen base.​

Evidències arqueològiques d'Irlanda també indiquen que el sacrifici humà va poder haver-se practicat en temps previs a qualsevol contacte en Roma. S'han trobat restants humans en els fonaments d'estructures des del Neolític a l'época romana, en lesions i en posicions que sustenten el que foren sacrificis de fonamentació.

En temps més moderns, els hòmens de vímen s'utilisen per a varis events. La figura ha segut adoptada per a festivals com a part d'algunes cerimònies de temàtica neopagana, sense l'element del sacrifici humà.​ També s'han amprat efigies d'esta classe com a elements artístics en representacions, com a artículs d'exhibició en festivals de música roc, com a material temàtic en cançons: l'idea darrere de la cançó d'Iron Maiden The Wicker Man, i com a element central de la película de cult de terror britànica L'home de vímen (1973). Gran part de la notorietat de l'home de vímen en la cultura popular moderna com a estructura i concepte és atribuible a esta película.

Referències

editar
  • Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
  • Caesar, Julius; Hammond, Carolyn (translator) (1998). The Gallic War. The Gallic War, p. 128. ISBN 0-19-283582-3
  • Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
  • Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
  • «Moritix Londiniensium: A Recent Epigraphic Find in London». The British Epigraphy Society Newsletter (8): 10-13. Autumn 2002. via University College London.

Bibliografia

editar
  • Brunaux, Jean-Louis (2014). «Los misteriosos filósofos de la Galia, los druidas». Historia National Geographic (Barcelona) (121): 50-61. ISSN 1696-7755.
  • Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
  • D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
  • Delamarre, Xavier (2003). Dictionnaire de la langue gauloise : une approche linguistique du vieux-celtique continental [Diccionario de la lengua gala: un enfoque lingüístico del celta antiguo continental] (en francés) (2e éd. rev. et augm edición). Errance. pp. 55-56. ISBN 2-87772-237-6. OCLC 354152038
  • Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
  • Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171
  • Natividad Torres Rodríguez, Montsacro. Universidá d'Uvieu (2014).
  • Wicker-Man: The Burning Question

Enllaços externs

editar

Commons