Fernando Lázaro Carreter

Fernando Lázaro Carreter (Saragossa, 13 d'abril de 1923 - Madrit, 4 de març de 2004), fon un filòlec, escritor i professor d'universitat espanyol director de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) entre 1992 i 1998.

Biografia

Fernando Lázaro Carreter cursà el bachillerat en l'Institut «Goya» de Saragossa (1934-1941). En les seues aules desperta el seu amor per la lliteratura José Manuel Blecua Teijeiro (1913-2003), qui anys despuix serà catedràtic de Lliteratura Espanyola en l'Universitat de Barcelona. Realisa els Estudis Comuns en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Saragossa (1941-1943), a on és alumne de Francisco Ynduráin Hernández (1910-1994), i estudia Filologia Romànica en l'Universitat de Madrit (1943-1945). En l'any 1947 es doctora per esta Universitat baix la direcció de Dámaso Alonso (1898-1990).

Conseguix la càtedra de Gramàtica General i Crítica Lliterària de l'Universitat de Salamanca en 1949. És decà de la seua Facultat de Filosofia i Lletres (1962-1968). S'incorpora en 1971 a l'Universitat Autònoma de Madrit com a catedràtic de Llengua Espanyola. Des de 1978 fins a 1988 és catedràtic en l'Universitat Complutense de Madrit. Es jubila en 1988 com a catedràtic de Teoria de la Lliteratura. Ensenya, aixina mateix, com a professor visitant en universitats d'Alemània (Heidelberg), França (Toulouse) i els Estats Units (Austin), i com a professor associat en la Sorbona (París III).

Compartix els seus coneiximents filològics i el seu interés pel periodisme en el Consell Assessor d'Estil del Departament d'Espanyol Urgent de l'Agència EFE, del que és membre fundador. Participa activament en la redacció del seu Manual d'Espanyol Urgent (1976).

Des de l'any 1972 ocupa el silló R de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) —vacant pel decés de Luis Martínez Kleiser— i és el seu director de 1992 a 1998. Es preocupa llavors especialment de finançar l'institució en la creació de la Fundació Pro Real Acadèmia Espanyola (1993). Esta finançació li permet afrontar nous proyectes. Quan abandona la direcció, ya estan molt alvançats els bancs de senyes informàtiques Corpus diacrònic de l'espanyol (CORDE) i Corpus de referència de l'espanyol actual (CREA).

Les seues cendres reposen en Magallón (Saragossa), localitat de la que eren naturals els seus pares i en la que va mantindre forts vínculs durant tota la seua vida.

Obra

(Secció per completar)