La veça (Vicia sativa) és una planta anual de la família de les Fabaceae, coneguda també com a garranda o guixa de burro. Es cultiva tradicionalment com a ferraja o adop vert, i també pot créixer silvestre en margens i erms.

Veça

Vicia sativa.JPG
Vicia sativa en flor

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Magnoliophyta
Classe Magnoliopsida
Orde Fabales
Família Fabaceae
Gènero Vicia
Espècie Vicia sativa
Autoritat L.
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica

Descripció

Planta herbàcea de creiximent ràpit, de port enfilador o decumbent.

  • Fulla: paripinada, en 3–8 parells de folíols obloncs; tendres i en circells finals per a aferrar-se.
  • Tija: fina, angulosa, ramificada, a sovint enroscant-se a atres plantes.
  • Flor: de corola papilionàcea, de color morat o purpura, axilar i a sovint solitària o en parelles.
  • Fruit: llegum allargat, comprimit, en llavors negres o marrons, de forma arredonida o llaugerament angular.
  • Arrel: pivotant, en nòduls fixadors de nitrogen gràcies a bacteries simbionts del gènero Rhizobium.

Hàbitat

Originària d'Euràsia, es troba naturalisada en molts països. Creix en camps abandonats, vores de camins, guarets, bancals i terrenys nitrificats. Preferix zones de clima temperat i sòls frescs o moderadament secs.

Taxonomia

Forma part d'un gènero numerós, en espècies similars com Vicia villosa o Vicia narbonensis.

S'han descrit varietats cultivades segons el seu ús agrícola, especialment com a ferraja o com a coberta vegetal.

Etimologia

  • Vicia: del llatí vicia, nom antic per a diverses lleguminoses.
  • sativa: del llatí sativus, que significa ‘conreat’.

Usos

Conreada des d'antic com a ferragera, és especialment útil per a pasturage, fenc o ensijament. També s'ha fet servir en rotacions agrícoles per la seua capacitat de fixar nitrogen i millorar la fertilitat del sòl.

Les llavors són poc aptes per a consum humà degut a certs composts tòxics quan es consumixen en grans quantitats.

Conservació

És una espècie molt comuna i extensament distribuïda, tant silvestre com conreada. No es troba amenaçada.

Referències

Bibliografia

  • Flora ibérica – Vol. VII: Fabaceae
  • Mateo, G. & Crespo, M.B. (2001). Manual para la identificación de la flora valenciana
  • Laguna, E. (1999). Guia de camp de la flora valenciana

Enllaços externs

Commons