Melga
| Melga | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Fabales | ||
| Família | Fabaceae | ||
| Gènero | Medicago | ||
| Espècie | Medicago sativa | ||
| Autoritat | L. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
La melga (Medicago sativa) és una planta herbàcea perenne de la família de les Fabaceae, conreada arreu del món com a ferraja per al ganado, especialment per la seua elevada qualitat nutritiva. També és coneguda com alfals.
Descripció
Planta vigorosa i profunda, que pot superar el metre d'altura.
- Fulla: composta per tres folíols obovats, en marge dentat cap a l’àpiç.
- Tija: erecta o postrada, ramificada, coberta de pèls curts.
- Flor: blava o violàcea, agrupada en glomèruls axilars; corola papilionàcea.
- Fruit: llegum espiralat, indehiscent, que conté diverses llavors reniformes.
- Arrel: molt desenrrollada, de tipo pivotant, capaç d’extraure aigua de gran profunditat i de fixar nitrogen atmosfèric gràcies a simbiosis en bacteries del género Rhizobium.
Hàbitat
Originària de l’Àsia occidental i Mediterrani oriental, actualment es cultiva en pràcticament tot el món. Preferix climes temperats i sòls ben drenats, encara que tolera la sequera una volta establida.
Taxonomia
Descrita per Carles Linneo com Medicago sativa, forma part d’un gènero extens que inclou diverses espècies espontànees i cultivades.
Se reconeixen diverses subespècies, varietats i híbrits usats segons la zona i ús agrícola.
Etimologia
- Medicago: deriva de “Mèdia”, regió de l’antiga Pèrsia, des d’on es creu que la planta fon introduïda a Grècia.
- sativa: del llatí *sativus*, que significa ‘conreat’.
Usos
Té gran valor com a ferraja, tant en fresc com en forma de fenaç o ensijament, degut al seu alt contingut en proteïna i minerals.
També s’ha utilisat en medicina tradicional com diürètic, digestiu i estimulant del metabolisme.
En agricultura regenerativa es valora per la seua capacitat de millorar la fertilitat del sòl.
Conservació
Ampliament conreada i difosa. No es troba en risc.
Referències
Bibliografia
- Flora ibérica – Vol. VII: *Fabaceae*
- Mateo, G. & Crespo, M.B. (2001). *Manual para la identificación de la flora valenciana*
- Iriondo, J.M. (2012). *Botánica agrícola*
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Melga.