Argilaga borda

Revisió de 15:45 8 ago 2025 per Jose2 (Discussió | contribucions) (Text reemplaça - ' Mediterrani ' a ' Mediterràneu ')
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)


L'argilaga borda (Genista scorpius), és un abruixell perennifoli molt espinós de la família de les fabàcees, típic de zones mediterrànees seques i pedregoses.

Argilaga borda

Genet epineux.jpg

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Magnoliophyta
Classe Magnoliopsida
Orde Fabales
Família Fabaceae
Gènero Genista
Espècie Genista scorpius
Autoritat L.
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica

DescripcióEditar

Genista scorpius presenta una forma molt ramificada i densa, formant mates impassables per a molts animals.

  • Fulla: molt chicoteta, simple, alterna, de color vert pàlit, escassa o absent durant gran part de l'any.
  • Tija: molt ramificada, en numeroses espines rígides i afilades de fins a 3 cm, que cobrixen tota la planta.
  • Flor: chicoteta, groga, en forma de papilionàcea típica de les lleguminoses, agrupada en glomèruls terminals. Florix de març a maig.
  • Fruit: llegum llinear, de fins a 2 cm, que conté diverses llavors de color negre o marró obscur.
  • Altura: pot arribar al metro, encara que habitualment es manté més baixa.

HàbitatEditar

Habita en terrenys calcaris, costers, clares de pinades o carrascals i cudols assolejats, generalment en ambients mediterràneus semiàrits. Apareix a sovint en matolls degradats post-incendi.

És comú en gran part de la Península Ibèrica oriental i central, nort d'Àfrica i algunes zones del sur de França.

TaxonomiaEditar

Genista scorpius fon descrita per Carles Linneo en Species Plantarum (1753), basant-se en eixemplars mediterràneus.

EtimologiaEditar

  • Genista: antic nom llatí usat per a diverses espècies d'argilaga.
  • scorpius: del llatí per ‘escorpió’, per l'aspecte espinós i agressiu de la planta.

UsosEditar

Tradicionalment s'ha usat com a barrera natural per al ganado o delimitació de camps. Per la seua gran resistència i estructura densa, evita l'erosió del sol i fomenta la biodiversitat en terrenys marginals.

També s'ha utilisat com a font de combustible i per a fer cendres de potassa en usos domèstics antics.

ConservacióEditar

És una espècie molt abundant i adaptada als climes secs i sòls pobres. Regenera fàcilment despuix d'incendis i no es considera en perill.

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

  • Castroviejo, S. (coord.) (2001). Flora iberica. Vol. VII: Fabaceae (partim)
  • Dominguez, E. (1987) Pap. in Flora Vasc. de Andalucía Occ. Ketres, Barcelona
  • Maire, R. (Quezel, P., Ed.) (1987) Flore de l'Afrique du Nord, Vol. 16. Dicots. Leguminosae, part

Enllaços externsEditar

Commons