Estanislau Alberola

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 18:00 24 ago 2025 per Xavier (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «'''Estanislau Alberola Serra''' (Quatretonda, 1861-1933), fon un escritor, poeta i dramaturc valencià. == Biografia == Estanislau…»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca

Estanislau Alberola Serra (Quatretonda, 1861-1933), fon un escritor, poeta i dramaturc valencià.

Biografia

Estanislau Alberola naixqué en la població valenciana de Quatretonda, un bell poblet del districte d'Albaida. El seus pares eren uns llauradors acomodats, volgueren que es dedicara, com ells, al cultiu de la seua facenda. Diu Alberola en una entrevista: "A penes apuntava el dia, el meu bon pare em despertava: 'Chiquet', a 'trevallar'. En seguideta, al front de les mules de llaurança, s'encaminava al mont a cuidar les vinyes. Res menys que cent mil ceps tenia que podar a soletes -digué-. I d'esta manera tan primitiva i bucòlica transcorria sa vida. Als dihuit anys me casí i als vintidós quedava viudo. Estiguí en lo poble fins als trentadós i als vintihuit deprenguí a llegir i escriure".

Estanislau conegué al gran poeta valencià Constantí Llombart, diu: "Llombart havia segut enquadernador, i al treballar d'este ofici anava en freqüència al meu poble, en el que tenia un gran amic, també poeta excelent, del mestre D. Andrés Codoñer, natural de Massanassa. Per a demostrar que yo tinc raó, pot vosté dir que els llibres del faristol de l'iglésia de Quatretonda els encuadernà Llombart".

Com Estanislau volia ser poeta feu tot lo possible per amistar-se en Constantí Llombart, fixà la seua residència en la ciutat de Valéncia i es feu soci de la societat valenciana Lo Rat Penat i acodí a les tertúlies lliteràries a on assistien Teodoro Llorente, Sanmartín i Aguirre, Aguirre Matiol, Espien Bellveser, Palanca i Roca, Palanca i Hueso, Cabrelles, etc... En eixes tertúlies es parlava de tot, d'art, de poesia, de política o de religió, entre atres. Encara que les opinions eren encontrades i en lo que tots coincidien era en "exaltar la terreta". Aquelles reunions es verificaven en el carrer Pelayo, en un pis chicotet que adquirí en els seus aforros Constantí Llombart i que llegà en morir a un atre poeta, al seu fidel discípul Ramón Cabrelles.

El gran escritor valencià, Vicent Blasco Ibáñez, volgué ser poeta i solia acodir alguna volta a les tertúlies i llegi versos pero le faltaven les rimes, Llombart li digué: "Mira, Blasquet. Tu seràs un maravillós noveliste; pero et falta afició pa ser poeta".

Mentrimentres yo llaurava les vinyes i podava les cent mil ceps -afig Alberola- "escrivia" coples i més coples que almagasenava en el meu cervell. Quan aplegava la nit i les mules quedaven estajades en la quadra, m'anava a buscar al mestre i li dia, invariablement: "Don Andrés: ¿vol copiar-me les coples?". El bon home accedia, complagut, i, a mida que yo li repetia els versos que havia inventat durant la jornada, els anava anotant en un quadern. D'esta manera apleguí a reunir, quan ya sabí llegir, més de mil cantars. ¡Ahí té vosté explicat cóm un analfabet pogué al mateix temps ser escritor!