António Lobo Antunes

Revisió de 07:17 10 set 2025 per Jose2 (Discussió | contribucions) (Revertides les edicions de 178.139.163.141 (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Lluísm)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)

António Lobo Antunes (1 de setembre de 1942, Lisboa) és un escritor portugués que ha segut candidat al Premi Nobel de Lliteratura.

Archiu:António Lobo Antunes.jpg
António Lobo Antunes

Lobo Antunes és llicenciat en Medicina, en l'especialitat de psiquiatria. Entre els anys 1970 i 1973 va participar en l'última fase de la guerra de lliberament colonial d'Angola, experiència que ha segut un tema recurrent en molts dels seus llibres. Actualment viu en Lisboa i es dedica exclusivament a la lliteratura i al periodisme.

Algunes de les seues obres:

  • Memória de elefante (1979)
  • Os cus de Judas (1979)
  • A explicação dos pássaros (1981)
  • Conhecimento do inferno (1981)
  • Fado alexandrino (1983)
  • Auto dos danados (1985)
  • As naus (1988)
  • Tratado das paixőes da alma (1990)
  • A ordem natural das coisas (1992)
  • A morte de Carlos Gardel (1994)
  • Crónicas (1995)
  • Manual dos inquisidores (1996)
  • O esplendor de Portugal (1997)
  • Olhares 1951-1998 (1999) (en Eduardo Gageiro)
  • Exortação aos crocodilos (1999)
  • Não entres tão depressa nessa noite escura (2000)
  • Que farei quando tudo arte (2001)
  • Segundo livro de crónicas (2002)
  • Diálogos (2003)
  • Boa tarde às coisas aqui em baixo (2003)
  • Eu hei-de amar uma pedra (2004)
  • D'este viver aqui neste papel descripto: cartas de guerra (2005)
  • Terceiro livro de Crónicas (2006)
  • Ontem não te vi em Babilónia (2006

Premis i reconeiximents

editar

Enllaços (en portugués)

editar