Estoïcisme
L'estoïcisme (Derivat de estoic) és una escola filosòfica grecorromana que ensenya a alcançar la felicitat a través de la virtut i la raó, i a través del domini de la pròpia sensibilitat, acceptant en serenitat lo que no es pot controlar. Se centra en distinguir lo que està baix el nostre control de lo que no ho està, i a dirigir els nostres esforços en lo primer, mentres s'accepta el destí de forma digna.
Segons el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) definix l'estoïcisme com una doctrina filosòfica creada pel grec Zenó en el sigle IV a. C. defensora del seguiment de la raó, autodomini, serenitat i despreci del dolor.
El Diccionari també ho definix com: Fortalea del caràcter front al plaer i el dolor, i més especialment sobre les adversitats.
