Joan Colomines
Joan Colomines i Puig (Barcelona, 29 de novembre de 1922 - 22 de febrer de 2011), fon un mege, escritor i polític de Catalunya d'ideologia catalanista.
Biografia
Escrigué poesia en català de contingut patriòtic i reivindicatiu, publicada bona part d'ella en la revista Poemes, creada en 1963.
Milità en el Front Nacional de Catalunya, en 1969 sent membre actiu de la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya i fon detingut en diverses ocasions. En l'any 1973 fundà el Partit Popular de Catalunya (PPC), pero es va incorporar despuix al Partit Socialista de Catalunya-Congrés. En 1977, no obstant, ingressà en Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), en la que fon elegit diputat al Parlament de Catalunya en les eleccions autonòmiques de 1980, 1984 i 1988; també fon president de la Comissió de Cultura del govern català. Fon secretari de la comissió lexicogràfica de la Societat Catalana de Biologia i del PEN català.
En l'any 1998, Joan Colomines, rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Obra
Poesia
- Cap a un nou, real i necessari moviment poètic (1963)
- A tres veus (1962)
- Dos llibres (1964)
- La vida a cada pas (1968)
- Poemes clam (1969)
- Entre la multitud (1971)
- Crònica (1975)
- Anna com Formentera (1979)
- Passaven camions
Teatre
- Perdona, Franz (1965)
- La sentència (1965)
- Teatre, 1964-74 (1974)
Ensaig, medicina i política
- La poesía, un combat per Catalunya (1979)
- Els grups sanguinis (1972)
- El diagnòstic biològic (1972)
- Des de Catalunya, un Socialisme per a tothom (1975)
- Aportacions a la lluita nacionalista catalana (1978)
- La llengua nacional de Catalunya (1992)
- El compromís de viure. Apunts de memòria (1999)
- L'altra cara de Barcelona (1999)
Atres
- Formentera (1992)
- 50 anys. Club Nàutic d'Arenys de Mar (2002) coautor junt a Àngel Joaniquet.
Cites
Alli apareixen entre uns atres: Eliseu Climent, M. Sanchis Guarner, Joan Fuster, Vicent Sunyer, Joan Francesc Mira, Antoni Martí, Joan Reglà, Adrian Espí, Enric Valor, Alfons Cucó, Ricart Pérez Casado, etc...
La programacio de disseny per ad estos 'intelectuals organics' l'explica molt be el filosof marxiste A. Gramsci, fundador del partit comuniste italià, quan diu:
'La conquista del poder cultural es previa a la del poder politic i aixo es conseguix per mig de l'accio combinada dels intelectuals anomenats 'organics', infiltrats en tots els mijos de comunicacio, expressio i universitaris.'
Marxisme i fascisme en armonica combinacio organica: del passat falangista i ideologia carlista d'alguns d'ells (Sanchis Guarner, Joan Fuster, etc...) nos parla Sergio Vilar en el seu molt sugestiu llibre al voltant de l'oposicio al franquisme.