Anar al contingut

Llínea 5 (MetroValencia)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Neptú
Grau
Francesc Cubells
Marítim-Serrería
Ayora
Amistat
Aragó
Alameda
Colón
RENFE Xàtiva
Àngel Guimerà
Avinguda del Cid
Nou d'Octubre
Mislata
Mislata-Almassil
Faitanar
Quart de Poblet
Salt de l'Aigua
Manises
Roses
Aeroport

La llínea 5 de MetroValencia unix el port en l'aeroport . El primer tram fos inaugurat a l'any 2003. Te una traçat de 12,95 km i es l'única llínea totalment subterrànea.


El primer tram va ser inaugurat entre l'estació d'Ayora i la de l'Alameda el 30 d'abril de 2003.

El 22 de setembre de 2004 s'inaugurà un ramal compartit en la llínea 1 que realisa una penetració en subterràneu en la localitat de Torrent partint de l'estació en superfície de Torrent fins a la nova estació de Torrent Avinguda molt més cèntrica que l'anterior.

Se creà l'estació de Bailén el 3 d'octubre de 2005 en el ramal que unia les llínees 1 i 5 entre les de Colón i Jesús.

El 2 d'abril de 2007 es va inaugurar l'estació de Marítim (llavors Marítim-Serrería), dissenyada per a unir el tram ferroviari en el tram tramviari (posteriors llínees 6 i 8). També es va possar en servici la continuació fins a l'estació 'Aeroport', compartida en la llínea 3.

En la modernisació de l'any 2015, el ramal fins a Torrent va passar a formar part de la llínea 7.

El traçat d'esta llínea es totalment subterràneu i discorre des d'Aeroportfins a Marítim.

Compartix part del seu traçat en la llínea 3, des d'Aeroport; i en la llínea 9, des de Roses. Se separa d'estes en Alameda. També te recorregut comú en la llínea 7 des de Colón fins a Marítim. Ací connecta en les llínees 6 i 8.

Els túnels de la llínea 5 son diferents en distints trams de la llínea. Des de Marítim fins a Alameda, el túnel és ample i de doble via. A partir d'Alameda els túnels passen a ser circulars i discorren en paralel (o superposts, estació de Xàtiva) albergant una única via. Esta configuració se mante fins a l'estació de Avinguda del Cid, on a partir d'ací i fins a Mislata-Almassil, torna a ser ample i de doble via.

Referències