Fregilupus varius
El estornino de Reunió o estornino crestado de Reunió (Fregilupus varius)Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut és una espècie extinta d'au paseriforme de la família Sturnidae endèmica de Reunió, en les illes Mascareñas. Els seus parents més propencs eren el estornino de Rodrigues (Necropsar rodericanus) i el estornino de Maurici (Cryptopsar ischyrhynchus) de les illes veïnes. Les tres espècies aparentment tenen el seu orige en el surest asiàtic. Esta au va ser mencionada per primera volta en el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
i es va pensar originalment que estava relacionada en la palput. Encara que posteriorment s'han propost varis #parentesc, es va confirmar que era un estornino gràcies a un estudi d'ADN.
Media uns 30 centímetros de llongitut. El seu plomall era sobretot de color blanc i gris, en la part posterior, les ales i la coa d'un color marró obscur i gris. Tenia una llaugera cresta eréctil, que es curvava cap a davant. Es creu que l'espècie posseïa cert dimorfisme sexual, sent els machos més grans i en el pico més curve que les femelles. Els jovenils eren més parduzcos que els adults. Poc se sap sobre el comportament. Segons els informes vivien en grans bandadas i habitava en zones humides i pantans. Era omnívoro, s'alimenten de matèria vegetal i d'insectes. El seu pelvis era robusta, tenia dits llarcs en garres grans i mandíbules fortes lo que indica que buscava aliment prop del sol.
Estos estorninos varen ser caçats pels #colon de Reunió, que també els tenien com aus de gàbia. Es conserven solament dèneu #espècimen en tot lo món. A principis de el
| Sigles: | [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]] |
| Décades: | [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]] |
| [[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]] | |
es va informar del seu decliu, i provablement es va extinguir abans de la década de 1860. S'han propost varis factors que haurien conduït a la seua extinció, com la competència i depredación d'espècies introduïdes, les malalties, la deforestación i la persecució realisada pels humans, que els caçaven per a menjar-li'ls i aduint que eren una plaga per a les collites.