Anar al contingut

Necropsar rodericanus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
estornino de Rodrigues (Necropsar rodericanus)


El estornino de Rodrigues (Necropsar rodericanus)[1] és una espècie extinta d'au paseriforme de la família Sturnidae endèmica de l'illa de Rodrigues, de l'archipèlec de les Mascareñas en el suroest del Índic. Els seus parents més propencs eren el estornino de Maurici i el estornino de Reunió, aus també extinguides de les illes veïnes. L'albirament del estornino de Rodrigues només va ser registrat una volta, pel mariner francés Julien Tafforet, que va ser abandonat en l'illa entre 1725 i 1726. Tafforet va observar que vivia en l'illot Gombrani ubicat al sur de Rodrigues. Es varen trobar restants subfósilés en l'illa de Rodrigues que varen ser la base per a la seua descripció científica en 1879, assumint que pertanyien al mateix pardal citat per Tafforet. Les seues relacions taxonómicas varen ser polèmiques i confuses durant el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, fins que els estudis genètics les varen aclarir.

El estornino de Rodrigues media entre 25–30 cm de llarc, i tenia un pico llarc i robust. En el seu únic registre s'afirma que tenia el plomall del cos de color blanc, en les ales i coa en part negres, i el pico i les pates grocs. Se sap poc sobre el seu possible comportament. La seua dieta incloïa ous i tortugues mortes, que dilacerava en el seu fort pico. La depredación de les rates, que varen invadir l'archipèlec des dels barcos europeus, és la causa més provable de la seua extinció en algun moment de el

Sigles: [[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades: [[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]]
[[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

. Primer es va extinguir de l'illa principal, quedant confinat en els illots propencs, i l'illot de Gombrani seria el seu últim refugi.

  1. Ficha en Avibase. Consultat el 31 de decembre de 2015.