Oenanthe familiaris
El colinegro familiar (Oenanthe familiaris)[1] és una espècie d'au paseriforme de la família Muscicapidae pròpia d'Àfrica subsahariana.
_(32594787952).jpg)
Taxonomia
editarEl colinegro familiar va ser descrit i ilustrat pel naturaliste francés François Levaillant en el volum 4 de Histoire naturelle dones oiseaux d'Afrique publicat en 1805. Va cridar al pardal «Li Traquet Familier», pero no li va donar a l'espècie un nom binomial.[2] El nom binomial Motacilla familiaris va ser introduït per l'editor anglés John Wilkes en 1817.[3][n 1] L'espècie va ser posteriorment colocada en el gènero Cercomela introduït per Charles Lucien Bonaparte en 1856.[6] Estudis de filogenético molecular realisats en 2010 i 2012 varen trobar que el gènero Cercomela era polifilético.[7][8] Com a part d'una reorganisació d'espècies per a crear gèneros monofiléticos, cinc de les seues espècies, inclós el colinegro familiar, varen ser assignades a Oenanthe.[9]
Subespecies
editarEs reconeixen sèt subespecies:[9][9]
- O. f. falkensteini Plantilla:Aut – des de Senegal fins al noroest d'Etiopia, el sur Uganda i Tanzània;
- O. f. omoensis Plantilla:Aut – en surest Sudan, el suroest d'Etiopia, el noroest de Kènia i el noreste d'Uganda;
- O. f. angolensis Plantilla:Aut – en l'oest d'Angola i el nort de Namíbia;
- O. f. galtoni Plantilla:Aut – en l'est de Namíbia, l'oest de Botswana i el nort de Suràfrica;
- O. f. hellmayri Plantilla:Aut – des del surest de Botswana fins al sur de Moçambic i el noreste de Suràfrica;
- O. f. actuosa Plantilla:Aut – en l'est de Suràfrica i Lesotho;
- O. f. familiaris Plantilla:Aut – en el sur de Suràfrica.
Descripció
editarEl colinegro familiar és un au rechoncha en la coa curta medint entre 14 i 15 cm de llarc. Les parts superiors dels adults són de color marró opac en les coberteras auriculars i l'àrea darrere dels ulls d'un marró més càlit. Les parts inferiors varien de blanquecino a marró grisáceo pàlit, i el obispillo i les plomes externes de la coa són de color rojós en les puntes de marró obscur. Les plomes centrals de la coa són de color marró obscur. El pico, curt i recte, i les pates són negres. Abdós sexes són iguals, pero els jovenilés té taques en la part superior i un patró escamoso en el pit.[10]
Notes
editar- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2005). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1256.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Dècima part: Orde Passeriformes, Famílies Campephagidae a Turdidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 52 (2): 389-398. ISSN 0570-7358. Consultat el 20 de novembre de 2018.
- ↑ Levaillant, François (1805). Histoire naturelle dones oiseaux d'Afrique (vol. 4) (en fr), Delachauchée, p. 97, placa 183.
- ↑ Wilkes, John (1817). Encyclopaedia Londinensis (vol. 16), Self published, pp. 86–87. La portada està datada en 1819.
- ↑ (1960) Check-list of Birds of the World (vol. Volume 10), Museum of Comparative Zoology, p. 98.
- ↑ Rookmaaker, L.C. (1989). The Zoological Exploration of Southern Africa 1650-1790, A.A. Balkema, p. 324 No. 200. ISBN 978-90-6191-867-7.
- ↑ (1960) Check-list of Birds of the World (vol. 10), Museum of Comparative Zoology, p. 96.
- ↑ “Shall we chat? Evolutionary relationships in the genus Cercomela (Muscicapidae) and its relation to Oenanthe reveals extensive polyphyly among chats distributed in Africa, Índia and the Palearctic” (2010). Molecular Phylogenetics and Evolution 55 (1): 284–292. doi:. Plantilla:PMID.
- ↑ “Convergent evolution of morphological and ecological traits in the open-habitat chat complex (Aus, Muscicapidae: Saxicolinae)” (2012). Molecular Phylogenetics and Evolution 65 (1): 35–45. doi:. Plantilla:PMID.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «Chats, Old World flycatchers». World Bird List v 6.2. International Ornithologists' Union (2016). Consultat el 20 de maig de 2016.
- ↑ Plantilla:HBW
Referències
editarBibliografia
editar- Clancey, P.A. (1962). “The South African races of the Familiar Chat Cercomela familiaris (Stephens)”. Ostrich 33 (4): 24–28. doi:.
- Harrison, J.A. (1997). «Familiar Chat, Gewone Spekvreter Cercomela familiaris», The Atles of Southern African Birds (vol. Volume 2: Passerines), BirdLife South Africa, pp. 176–177. ISBN 0-620-20731-0.
- Steyn, P. (1966). “Observations on the breeding biology of the Familiar Chat, Cercomela familiaris (Stephens)”. Ostrich 37 (3): 176–183. doi:.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "n", pero no es trobà una etiqueta <references group="n"/>