Anar al contingut

Oreothlypis superciliosa

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 17:06 7 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Revertint apòstrof d' davant de consonant)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
reinita cejuda (Oreothlypis superciliosa)


La reinita cejuda[1] o chipe pechimanchado[2] (Oreothlypis superciliosa), és una espècie d'au paseriforme de la família Parulidae, una de les dos pertanyents al gènero Oreothlypis. És resident en el sur de Mèxic i en l'oest d'América Central.

Noms comuns

[editar | editar còdic]

Se li denomina també chipe celles blanques, chipe cejiblanco o parula celles blanques (en Mèxic), parula cejiblanca (en Nicaragua), parula pit mija lluna (en Hondures) o chipe de pit tacat.[3]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es ditribuye de forma disjunta des de la Serra Mare Occidental del noroest, i la Serra Mare Oriental del noreste de Mèxic, cap al sur per les terres altes, per Guatemala, El Salvador, Hondures, fins al noroest de Nicaragua. Ha segut registrat com errante en el sur d'Estats Units, en el sur d'Arizona i sur de Texas.[4]

Esta espècie és considerada de prou comuna a comuna en la major part de la seua àrea de distribució, en les seues hàbitats naturals: els boscs humits a semihúmedos de pi-encino, roures i roures siempreverdes. en altitutés entre 1500 a 3500 m.[4]

Sistemàtica

[editar | editar còdic]

Descripció original

[editar | editar còdic]

L'espècie O. superciliosa va ser descrita per primera volta pel ornitólogo alemà Gustav Hartlaub en 1844 baix el nom científic Conirostrum superciliosum; el seu localitat tipo és: «Guatemala».[3]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom genèric femení «Oreothlypis» es compon de la paraules del grec «ors» que significa ‘montanya’, i «thlupis» un menut pardal desconegut, tal volta un tipo de reinita o pinzón. En ornitologia «thlypis» designa a un parúlido; i el nom de l'espècie «superciliosa» deriva del llatí «superciliosus» que significa ‘en celles, cejudo’.[5]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

La present espècie i Oreothlypis gutturalis estaven anteriorment colocades en el gènero Parula, pero, en base en estudis moleculars, vocalisacions i estudis de l'esquelet,[6] es va demostrar que el gènero Parula era polifilético, i es varen traslladar per al present gènero Oreothlypis. El Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC) va reconéixer al present gènero en la Proposta 2009-B-04, incloent les dos espècies abans en Parula.[7]

Subespecies

[editar | editar còdic]

Segons la classificació AviList: The Global Avian Checklist[8] es reconeixen cinc subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica; pero la variació geogràfica és més be escassa, en llaugeres variacions de tamany i una progressió general des de formes septentrionals més pàlides a formes meridionals més obscures, d'un gris azulado més profunt.[4]

  • Oreothlypis superciliosa sodalis (Moore), 1941 – noroest de Mèxic (Serra Mare Occidental des del surest de Sonora i el sur de Chihuahua fins al nort de Jalisco).
  • Oreothlypis superciliosa mexicana (Bonaparte), 1850 – est de Mèxic (Serra Mare Oriental des de Nou #León al sur fins al centre de Veracruz i nort d'Oaxaca, d'ahí a l'oest a través de Michoacán fins a l'est de Jalisco).
  • Oreothlypis superciliosa palliata (van Rossem) 1939 – sur de Jalisco al sur fins a Guerrero i oest d'Oaxaca, en el sur de Mèxic.
  • Oreothlypis superciliosa superciliosa (Hartlaub), 1844 – terres altes del sur de Mèxic (Chiapas), Guatemala, El Salvador i l'oest d'Hondures.
  • Oreothlypis superciliosa parva (W. Miller & Griscom) 1925 – centre i est d'Hondures i noroest de Nicaragua.
  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1483.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinzena part: Orde Passeriformes, Famílies Ploceidae a Parulidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 57 (2): 449-456. ISSN 0570-7358. Consultat el 3 de decembre de 2025. P. 455.
  2. Sada, A.M.; Phillips, R., i Ramos, M.A. (1984). Noms en castellà per a les aus mexicanes. Publicació de Divulgació No. 17. Institut Nacional d'Investigacions sobre Recursos Biòtics. Mèxic. Citat per Peterson i Chalif (2008).
  3. 3,0 3,1 . Avibase. Consultat el 02 de decembre de 2025.
  4. 4,0 4,1 4,2 Plantilla:Birds of the World
  5. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. « Oreothlypis p. 283; superciliosa p. 384»
  6. (2008).Bulletin of the British Ornithologists' Club.128 (3): 207–211ISSN 0007-1595.
  7. (novembre de 2009).North & Middle America Classification Committee.
  8. Plantilla:AviList2025