Euphonia musica

Revisió de 19:10 7 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Creant artícul sobre l'au)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)


La eufonia de l'Espanyola,[1] abans denominada eufonia antillana[2] (Chlorophonia musica), és una espècie d'au paseriforme de la família Fringillidae, pertanyent al gènero Chlorophonia, anteriorment situada en Euphonia. És endèmica de L'Espanyola.

Archiu:Antillean Euphonia.jpg
eufonia de l'Espanyola (Euphonia musica)

Distribució i hàbitat

editar

Es distribuïx exclusivament en les illes caribenyes de l'Espanyola (República Dominicana i Haití) i Guanaba.[1]

Pot ser trobada en una varietat d'hàbitats, que inclouen boscs humits i caducifolios i plantacions de café sombreadas. Forrajea a lo llarc de les vores del bosc o en clars adjacents pertorbats, escencialmente apareixent sempre que estiguen presents espècies de muérdago (Loranthaceae). És registrada en vàries zones altitutinales, entre el nivell de la mar i els 2300 m en Guanaba.[1]

Sistemàtica

editar

Descripció original

editar

L'espècie C. musica va ser descrita per primera volta pel naturaliste alemà Johann Friedrich Gmelin en 1789 baix el nom científic Pipra musica; el seu localitat tipo és: «S. dominici = Sant Dumenge».[3]

Etimologia

editar

El nom genèric femení «Chlorophonia» és una combinació de les paraula del grec «chloros» que significa ‘vert’ i del gènero Euphonia; i el nom de l'espècie «musica» prové del llatí musicus, que significa ‘musical’, ‘músic’.[4]

Taxonomia

editar

La present espècie, junt a Chlorophonia elegantissima i C. cyanocephala feyen tradicionalment partix de l'ampli gènero Euphonia, pero estudis genètic-moleculars varen evidenciar que les tres formaven un «clado de capucha blava» més pròxim del gènero Chlorophonia. Els autors, Imfeld, Barker & Brumfield (2020) varen propondre la resurrecció del gènero Cyanophonia per a agrupar-les.[5] No obstant, tant el Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC)[6] com el Comité de Classificació de Sudamérica (SACC)[7] varen optar per incloure'ls en un gènero Chlorophonia ampliat.


Les anteriorment subespecies C. musica sclateri i C. musica flavifrons ya eren considerades com a espècies separades en base en les diferències morfològiques per les classificacions Aus del Món (HBW) i Birdlife International (BLI);[8] lo que va anar posteriorment reconegut pel Comité de Classificació de Nort i Mesoamérica (N&MACC) en la Proposta 2023-B-7,[9] i seguit per les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[10] i Clements checklist/eBird.[11] És monotípica.[1]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Euphonia musica en Birds of the World.
  2. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2012). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1545.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Setzena part: Orde Passeriformes, Famílies Thraupidae a Icteridae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 59 (1): 157-166. ISSN 0570-7358. Consultat el .
  3. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Gmelin1789
  4. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. « Chlorophonia , p. 103; musica, p. 262»
  5. Imfeld, T.S., Barker, F.K. & Brumfield, R.T.(2020).The Auk.137(3): 1–25ISSN 0004-8038.doi:10.1093/auk/ukaa016.
  6. (maig de 2020).North & Middle America Classification Committee.
  7. (maig de 2020).South American Classification Committee.
  8. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFdel Clot, J., Collar, N.J., Christie, D.A., Elliott, A., Fishpool, L.D.C., Boesman, P. & Kirwan, G.M.2016">del Clot, J., Collar, N.J., Christie, D.A., Elliott, A., Fishpool, L.D.C., Boesman, P. & Kirwan, G.M. (2016). HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World. Volume 2: Passerines (en en), Barcelona, Espanya i Cambridge, Regne Unit: Lynx Edicions and BirdLife International.
  9. (decembre de 2022).North & Middle America Classification Committee.
  10. IOC World Bird List: Finches, euphonias, longspurs, Thrush-tanager
  11. Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.