Anar al contingut

Campylorhynchus nuchalis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 20:26 7 jul 2026 per ValBOT (Discussió | contribucions) (Bot: Creant artícul sobre l'au)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
cucarachero chocorocoy (Campylorhynchus nuchalis)

El cucarachero chocorocoy[1] (en Veneçola), cucarachero blanquinegro (en Colòmbia) o ratona chocorocoy (Campylorhynchus nuchalis)[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Troglodytidae pertanyent al numerós gènero Campylorhynchus. És nativa del nort d'Amèrica del Sur.

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es distribuïx pel noreste àrit caribeny de Colòmbia, cap al sur fins al baix entanque del Magdalena i per la major part de Veneçola al nort del riu Orinoco.[3]

Esta espècie és considerada de poc comú a localment comú, fins a abundant en algunes zones, en hàbitats secs i semihúmedos; boscs oberts, xares i boscs de galeria; en freqüència prop de menudes masses d'aigua. En altitutés entre el nivell de la mar fins als 800 m.[3]

Característiques i comportament

[editar | editar còdic]

El cucarachero chocorocoy ha atret considerable atenció científica perque és un bon eixemple d'crío cooperativa. Viu en grups que van de 2 a 10 aus adultes. D'estos, solament un parell crío, posant ous al principi de l'estació plujosa (maig a setembre). No obstant, tots els membres del grup participen en la defensa del territori, i en l'alimentació dels jóvens tant en el niu com despuix d'abandonar-ho. Per lo tant, es califiquen com a ajudants en el niu.

Els membres no reproductors del grup solen ser descendents o germans dels actuals progenitors reproductors. Despuix d'una o dos temporades, les femelles normalment deixen els seus grups natals i s'unixen a un atre niu com a ajudants, típicament en un territori veí. Els machos, no obstant, per lo general permaneixen en el seu niu natal i si sobreviuen heretaran la posició d'crío de machos (encara que en algunes circumstàncies també es dispersen). Si el macho reproductor actual mor o és eliminat, el següent macho més vell del grup normalment assumix la seua posició.

Este sistema d'crío pot haver evolucionat com a resultat de la selecció de parentesc, pero Wiley i Rabenold (1984) han demostrat que el comportament dels machos de "fer coa" per a l'estat de macho reproductor pot ser una estratègia evolutivamente estable proporcionant alguns Condicions plausibles. Formalment, la situació té les característiques del joc del dilema d'un pres que es juga repetidament entre els mateixos socis, i en este cas la "defección" - botar la coa - no seria ventajosa.

Alguns dels cridats d'esta espècie mostren variacions individuals que són consistents de pare a fill. Est és un eixemple potencial de la formació d'un dialecte en les vocalisacions. Les cridades familiars distintives semblen ser usades per a mantindre el contacte social entre els membres del grup cooperatiu d'crío.

Com caldria esperar en una espècie en la que abdós sexes participen en el conte parental, el cucarachero chocorocoy no mostra cap dimorfisme sexual en apariència.

Sistemàtica

[editar | editar còdic]

Descripció original

[editar | editar còdic]

L'espècie C. nuchalis va ser descrita per primera volta pel ornitólogo alemà Jean Cabanis en 1847 baix el mateix nom científic; el seu localitat tipo és: «Cumaná, Sucre, Veneçola».[2]

Etimologia

[editar | editar còdic]

El nom genèric masculí Campylorhynchus es compon de les paraules del grec «kampulos» que significa ‘curvat’ i «rhunkhos» que significa ‘pico’; i el nom de l'espècie «nuchalis» en llatí modern significa ‘de la nuca’.[4]

Subespecies

[editar | editar còdic]

Segons la classificació AviList: The Global Avian Checklist[5] es reconeixen tres subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]

  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2005). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1256.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Dècima part: Orde Passeriformes, Famílies Campephagidae a Turdidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 52 (2): 389-398. ISSN 0570-7358. Consultat el 14 de setembre de 2025. P. 392.
  2. 2,0 2,1 . Avibase. Consultat el 25 de setembre de 2025.
  3. 3,0 3,1 3,2 Campylorhynchus nuchalis en Birds of the World.
  4. <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. « Campylorhynchus p. 87; nuchalis p. 276»
  5. Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.