Myiarchus swainsoni
El copetón de Swainson[1] (en Equador i Perú) (Myiarchus swainsoni), també denominat atrapamoscas de Swainson (en Colòmbia), burlisto pique canella (en Paraguay i Argentina), atrapamoscas cresta obscura (en Veneçola) i mosqueta parda o burlisto comuna (en Uruguay),[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Tyrannidae pertanyent al numerós gènero Myiarchus. És natiu d'Amèrica del Sur, les poblacions que es reproduïxen en el sur del continent migran cap a la conca de l'Amazones i el nort en els hiverns australs.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es troba en la major part d'Amèrica del Sur, a orient dels Vages i al nort de la Patagonia, crío en el centre i nort d'Argentina, Uruguay, Paraguay, Bolívia i sur de Brasil i migra cap al nort; és resident permanent en el nort de Brasil, nort de Bolívia i surest de Perú, sur de Veneçola, Guyana, Surinam i Guayana Francesa; és visitant hivernal en la major part de l'est de Perú, este d'Equador i sur i surest de Colòmbia, nort de Veneçola i Trinitat i Tobago. Va ser registrat com vagante en Aruba.[3]
Esta espècie, àmpliament disseminada, és considerada prou comuna en una varietat d'hàbitats naturals, pero principalment en clareras, àrees boscoses (especialment tancats, sabanas), xares llaugeres, vegetació riparia. Ales boscoses dels tepuyés i clareras en la selva tropical, fins als 1800 m d'altitut (la subespecie phaeonotus); en el dosel de boscs de estribaciones subtropicales, fins als 1200 m en valls més seques llaugerament forestats.[3][4]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie M. swainsoni va ser descrita per primera volta pels ornitólogos alemans Jean Cabanis i Ferdinand Heine Jr. en 1859 baix el mateix nom científic; el seu localitat tipo és: «Brasil, restringit posteriorment per a Riu de Janeiro».[2]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric masculí «Myiarchus» es compon de les paraules del grec «μυια muia, μυιας muias» que significa ‘mosca’, i «αρχος arkhos» que significa ‘cap’; i el nom de l'espècie «swainsoni», commemora al naturaliste i ilustrador britànic William Swainson (1789–1855).[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La taxonomia interna d'esta espècie és complexa i precisa ser revisada. La subespecie nominal és major i/o més obscura que les atres i també diferix vocalmente. Els anàlisis filogenético de mtDNA[6] indiquen que la subespecie nominal no és parent pròxima de les atres i casi en seguritat represente una espècie separada; les atres subespecies si semblen pròximes unes de les atres (encara que phaeonotus no va ser nuestreada) i també més pròximes a Myiarchus tuberculifer i a M. barbirostris que a totes les atres espècies del gènero.[3]
Les formes descrites M. s. albimarginatus Pixes, 1985 (de Surinam), M. s. amazonus J.T. Zimmer, 1938 (de la Guayana Francesa) i M. s. fumosus Phelps Sr. & J.T. Zimmer, 1946 (del Ptari-tepui, Veneçola) són sinònims de phaeonotus.[3][2] La forma descrita M. tyrannulus czakii Stolzmann, 1926 és un sinònim de la nominal.[2]
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[7] i Clements Checklist/eBird[8] es reconeixen quatre subespecies dividides en dos grups, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]
- Grup monotípico phaeonotus:
- Myiarchus swainsoni phaeonotus Salvin & Godman, 1883 – sur i est de Veneçola (Amazones, Bolívar, Delta Amacuro), oest de Guyana i adyacencias del nort de Brasil (alts riu Negre i riu Branco).
- Grup politípico swainsoni:
- Myiarchus swainsoni pelzelni Berlepsch, 1883 – les Guayanas i perímetro central i oriental de la conca de l'Amazones al sur fins a l'est de Perú (nort de Cuzco), nort i est de Bolívia i centre suroest de Brasil (al sur fins al nort de Mate Grosso do Sul, sur de Goiás i Mines Gerais).
- Myiarchus swainsoni ferocior Cabanis, 1883 – surest de Bolívia (suroest de Santa Creu al sur fins a l'est de Tarija), oest de Paraguay i Argentina (al sur fins a La Pampa i Buenos Aires); migra cap a la conca amazónica aplegant fins al sur de Colòmbia.
- Myiarchus swainsoni swainsoni Cabanis & Heine Jr., 1859 – surest de Paraguay i surest de Brasil (São Paulo, Ric de Janeiro) al sur fins a l'extrem noreste d'Argentina (Missions) i Uruguay; migra cap al nort aplegant fins a l'est de Colòmbia, oest de Veneçola i Trinitat, i cap a l'est fins al noreste de Brasil (Paraíba).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2004). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/1213.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Novena part: Orde Passeriformes, Famílies Cotingidae a Motacillidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 51 (2): 491-499. ISSN 0570-7358. Consultat el 15 de juny de 2023. P. 496.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 . Avibase. Consultat el 15 de juny de 2023.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 del Clot, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, I. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 15 de juny de 2023.
- ↑ (2009) Field guide to the songbirds of South America: the passerines, 1a. edició (en en), Austin: University of Texas Press. ISBN 978-0-292-71748-0. «Myiarchus swainsoni, p. 472, làmina 59(13)»
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Myiarchus, p. 263; swainsoni, p. 375»
- ↑ Joseph, L., Wilke, T., Bermingham, I., Alpers, D., & Ricklefs, F.(2004).Molecular Phylogenetics and Evolution.31: 139–152ISSN 1055-7903.doi:10.1016/S1055-7903(03)00259-8.
- ↑ IOC World Bird List: Tyrant Flycatchers
- ↑ Clements, J. F., et al. 2022. The eBird/Clements checklist of birds of the world: v2022.