Ochthoeca frontalis spodionota
El pitajo de Kalinowski o pitajo coronat meridional (Silvicultrix spodionota)[1] és una espècie —o el grup de subespecies Silvicultrix frontalis spodionota, dependiento de la classificació consdierada—[2] d'au paseriforme de la família Tyrannidae pertanyent al gènero Silvicultrix, anteriorment situada en Ochthoeca. És natiu de regions andinas de l'oest d'Amèrica del Sur.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es distribuïx a lo llarc de la cordillera dels Vages des del centre de Perú fins al centre de Bolívia.[3]
Esta espècie és considerada de poc comú a localment prou comú en els seus hàbitats naturals: els boscs nanos, vores de boscs montanos i enmarañados de xares, generalment en #elevació de 100 a 200 m avall del llímit del bosc. Entre 2800 i 4000 m d'altitut, ocasionalment baix fins als 1600 m i rarament als 1300 m.[3]
Sistemàtica
[editar | editar còdic]Descripció original
[editar | editar còdic]L'espècie S. spodionota va ser descrita per primera volta pels ornitólogos alemà Hans von Berlepsch i polac Jean Stanislaus Stolzmann en 1896 baix el nom científic de subespecie Ochthoeca jelskii spodionota; el seu localitat tipo és: « Pariayacu, Maraynioc, Perú».[1]
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom genèric femení «Silvicultrix» en llatí significa ‘aquell que habita en els boscs’; i el nom de l'espècie «spodionota», es compon de les paraules del grec «spodios» que significa ‘de color cendra’, i «nōtós» que significa ‘d'esquenes’.[4]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La present espècie és tradicionalment tractada com un grup de subespecies del pitajo coronat (Silvicultrix frontalis), pero és considerada com a espècie separada pel Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[5] en base en els estudis de García-Moreno et al. (1998).[6]
Subespecies
[editar | editar còdic]Segons la classificació del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[5] es reconeixen dos subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[3]
- Silvicultrix spodionota spodionota (Berlepsch & Stolzmann, 1896) – Junín, oest de Cuzco (en la Cordillera de Vilcabamba) i adyacencias del noreste d'Ayacucho, en el centre de Perú.
- Silvicultrix spodionota boliviana (Carriker, 1935) – Vages del centre i sur de Perú (San Martín al sur fins a Huánuco, i vall del Urubamba en el sur de Cuzco) i Bolívia (pendent oriental de La Pau cap al surest fins a l'oest de Santa Creu).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 . Avibase. Consultat el 27 de maig de 2023.
- ↑ Clements, J. F., et al. 2022. The eBird/Clements checklist of birds of the world: v2022.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 del Clot, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, I. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 27 de maig de 2023.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Silvicultrix, p. 356; spodionota, p. 363»
- ↑ 5,0 5,1 IOC World Bird List: Tyrant Flycatchers
- ↑ García-Moreno, J., Arctander, P. & Fjeldså, J. (1998). «Pre-Pleistocene differentiation amongst chat-tyrants.» Condor 100: 629–640