Aratinga maculata

La aratinga pechisulfúrea (Aratinga maculata)^[1] és una espècie d'au psitaciforme de la família Psittacidae, pertanyent al gènero Aratinga. És nativa del noreste de la conca de l'Amazones de Brasil i del escut guayanés.

Distribució i hàbitat

Es distribuïx en el nort de Brasil, en la marge nort del ric Amazones, en Pará, des del riu Maicuru cap a l'est fins al riu Paru; i una població aïllada en la sabana de Sipaliwini en l'extrem sur de Surinam;^[2] provablement també ocórrega en l'adjacent estat brasiler d'Amapá lo que encara no ha segut confirmat.^[3]

Habita en àrees obertes de sols arenencs en menuts arbres i arbustos dispersos; algunes voltes sap entrar en hortes, i també forrajea en boscs en galeria. Fins als 1400 m d'altitut.

Sistemàtica

Descripció original

L'espècie A. maculata va ser descrita per primera volta pel naturaliste alemà Philipp Ludwig Statius Müller en 1776 baix el nom científic Psittacus maculatus; es desconeix el seu localitat tipo.

Etimologia

El nom genèric femení «Aratinga» deriva del nom tupí «Ará tinga» designant un tipo de loro de colors lluents; i el nom de l'espècie «maculata», del llatí «maculatus» que significa ‘cobert de taques’.^[4]

Taxonomia

En 2005, els ornitólogos brasilers Luís Fábio Silveira, Flávio César Thadeo de Lima & Elizabeth Höfling varen descriure Aratinga pintoi com sent una nova espècie, pero més vesprada es va demostrar que la #present, que per molt temps va ser considerada com inválida, de fet s'aplicava a esta forma, i per lo tant tenia prioritat;^[5] el holotip de A. pintoi ha segut ara designat com neotipo de Psittacus maculatus, i formalment establit com a sinònim. La present espècie va ser per molt temps mal identificada com un jovenil de Aratinga solstitialis o com un híbrit entre l'anterior i Aratinga jandaya. És monotípica.

Referències

↑ . Avibase. Consultat el 15 d'abril de 2023.
↑ del Clot, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, I. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 15 d'abril de 2023.
↑ Aleixo, A., Poletto, F., Cunha Lima, M.F., Castro, M., Portes, I., Miranda, L.S. (2011). “Notes on the vertebrates of northern Pará, Brazil: A forgotten part of the Guianan Region, II. Avifauna”. Boletim do Museu Paraense Emílio Goeldi. Ciències Naturais 6(1): 11–65.
↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Aratinga, p. 53; maculata, p. 236»
↑ (2009).Zootaxa.2013: 1–16ISSN 1175-5326.doi:10.11646/zootaxa.2013.1.1.

[AB-1] . Avibase. Consultat el 15 d'abril de 2023.

[BOW-2] Clot, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, I. (ed.): . Cornell Lab of Ornithology, Ithaca, NY, USA. Consultat el 15 d'abril de 2023.

[3] Aleixo, A., Poletto, F., Cunha Lima, M.F., Castro, M., Portes, I., Miranda, L.S. (2011). “Notes on the vertebrates of northern Pará, Brazil: A forgotten part of the Guianan Region, II. Avifauna”. Boletim do Museu Paraense Emílio Goeldi. Ciències Naturais 6(1): 11–65.

[JJ-4] <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Aratinga, p. 53; maculata, p. 236»

[Nemesio2009-5] (2009).Zootaxa.2013: 1–16ISSN 1175-5326.doi:10.11646/zootaxa.2013.1.1.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]