Rhodopis vesper
El colibrí del Atacama,[1] picaflor del nort (en Chile), colibrí d'oasis (en Perú) o picaflor vespertí (Rhodopis vesper),[2][3] també cridat pica-la-rosa,[4] és una espècie d'au apodiforme de la família Trochilidae —els colibríes—, l'únic membre del gènero monotípico Rhodopis. Es distribuïx en el centre-oest d'Amèrica del Sur.[2]
Distribució i hàbitat
editarEs distribuïx per una franja de 100 a 200 km d'ample, que s'estén a lo llarc de 3000 km vorejant la costa del oceà Pacífic suramericà, des del noroest del Perú (al sur des de Piura), fins al nort de Chile. Una segona població, disjunta de l'anterior, habita més al sur, en Coquimbo, en una franja costera de 75 per 200 km. Abdós poblacions estan separades entre sí per un hiat de costa chilena de 2000 km, sense la presència de l'espècie.[5]
Esta espècie és considerada poc comuna en les seues hàbitats naturals: les xares àrides (inclosa la vegetació de boira de les «lomas» costeres), xares ribereños, zones agrícoles i jardins. Des del nivell de la mar fins als 3800 m d'altitut; pero en el nort i centre de Perú, en #elevació més baixes, per baix dels 2600 m.[5]
Sistemàtica
editarDescripció original
editarL'espècie R. vesper va ser descrita per primera volta pel ornitólogo francés René Primevère Lesson en 1829 baix el nom científic Ornismya vesper; el seu localitat tipo és: «Chile»,[2] provablement: «Tarapacá», hui en el nort de Chile, pero possiblement dega referir-se a l'oest del Perú.
El gènero Rhodopis va ser propost pel naturaliste, zoólogo, botànic i ornitólogo alemà Heinrich Gottlieb Ludwig Reichenbach en 1854; la espècie tipo originalment designada per monotip va ser Ornismya vesper, actualment Rhodopis vesper.
Etimologia
editarEl nom genèric femení «Rhodopis» es referix a la famosa cortesana o hetera de l'antiga Grècia «Rodopis» (fl. 500 A.C.); i el nom de l'espècie «vesper», prové del nom francés «Oiseau-mouche Vesper» donat per Lesson 1829 a esta espècie, perque es creïa que volava solament a la vespradeta (del llatí «vesper, vesperis» que significa ‘vespradeta’).[6]
Taxonomia
editarLa present espècie és germana de Myrtis fanny.[7] En esta espècie la variació infraespecífica és molt llaugera, i en necessitat de revisió i podria ser millor considerada una espècie monotípica; la forma descrita Rhodopis vesper tertia Hellmayr, 1932, va ser proposta per al nort del Perú, encara que tentativamente li l'inclou en la subespecie nominal, encara que morfométricamente és inseparable de R. v. atacamensis.
Subespecies
editarSegons les classificacions del Congrés Ornitológico Internacional (IOC)[8] i Clements Checklist/eBird [9] es reconeixen tres subespecies, en la seua corresponent distribució geogràfica:[5]
- Rhodopis vesper koepckeae Berlioz, 1974 – És endèmica del cerro Illescas, en el suroest del Departament de Piura, al noroest del Perú.
- Rhodopis vesper vesper (Lesson), 1829 – Habita en la major part del llitoral del Perú, fins a la Regió de Tarapacá, en el nort de Chile.
- Rhodopis vesper atacamensis (Leybold), 1869 – És endèmica de la regió de Atacama, en el nort de Chile.
Referències
editar- ↑ Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2000). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/440.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Quinta part: Strigiformes, Caprimulgiformes i Apodiformes) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 47 (1): 123-130. ISSN 0570-7358. Consultat el 13 d'octubre de 2024. P. 130.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Rhodopis vesper en Avibase.
- ↑ Comité de Clasificación de América del Sur (SACC).
- ↑ Plantilla:Aus de Chile
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Rhodopis vesper en Birds of the World.
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFJobling2010">Jobling (2010). Helm Dictionary of Scientific Bird Names (en en), Londres: Bloomsbury Publishing, pp. 1–432. ISBN 9781408133262. «Rhodopis, p. 335; vesper, p. 400»
- ↑ McGuire, J., Witt, C., Remsen, J.V., Corl, A., Rabosky, D., Altshuler, D. & Dudley, R. (2014). «Molecular phylogenetics and the diversification of hummingbirds». Current Biology.
- ↑ IOC World Bird List: Hummingbirds
- ↑ Clements, J. F., P. C. Rasmussen, T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, T. A. Fredericks, J. A. Gerbracht, D. Lepage, A. Spencer, S. M. Billerman, B. L. Sullivan, i C. L. Wood. 2023. The eBird/Clements checklist of Birds of the World: v2023.