Dolichotis patagonum

mara (Dolichotis patagonum)

La mara (Dolichotis patagonum) és una espècie de rosegador de la família caviidae, també conegut com mara patagónica, llebre patagónica i llebre criolla, encara que no pertany al orde de les verdaderes llebres (Lagomorpha).

És un dels rosegadors més grans del món, en un pes promig de 8 kg, en eixemplars de fins a 16 kg. És un dels mamífers endèmics d'Argentina de major tamany. Posseïx pates llargues i fortes, similars a les dels menuts artiodàctils, que usa per a córrer a alta velocitat quan se sent amenaçada. És el rosegador més veloç podent alcançar 45 km/h.

Hàbitat

La mara viu en estepas semiáridas i deserts d'arbustos espinosos de l'oest, centre i sur d'Argentina. La seua distribució es troba reduïda per causa de l'alteració del seu hàbitat, en especial en la planura pampeana i en les regions costeres, per l'urbanisació.

Comportament

Estructura social

L'estructura social de la mara es definix per la seua condició monógama, poc comuna entre els rosegadors; es aparea de per vida tenint 6 crío o més per ventrada. La parella es desenvuelve en un territori d'aproximadament 40 ha, el seu cau és subterràneu i solen fer-la aprofitant els nius abandonats prèviament cavats per certes espècies de muçols patagónicos. El macho sempre seguix a la femella, cuidant de rivals i predadores. És poc evident un atre concepte de territorialitat, pero els machos semblen tindre un sistema jeràrquic de domini.^{cita requerida}

Les maras passen la major part del temps en la seua parella, viajant juntes. No obstant, ocasionalment es movilisen en grans grups de 70 o més individus en migracions a regions llacustres a on l'aliment és abundant.

Són animals d'activitat diürna.

Alimentació

És una espècie herbívora que menja principalment pastures i herbes.

Rumors sobre les seues necessitats hídriques

És una senya freqüent en internet que la mara patagónica no requerix aigua per a la seua supervivència "pel seu particular metabolisme". En la lliteratura científica, no obstant, no es troba cap referència a este fet, la qual cosa sugerix que es tracta d'informació errònea que es va posar en circulació per algun equívoc.

Depredadors

Estos rosegadors tenen com a depredador natural el jaguar, el puma, el rabosot gris patagónico i el àguila de Azara.

Apareamiento i reproducció

Les maras tenen habitualment entre 1 i 3 crío per ventrada, en tres a quatre parts anuals i una gestació de 96 dies.

Els cadells es crían en un cau comú, en el que fins a 15 mares poden deixar la seua ventrada. Es desenrollen ràpidament i poden començar a pastar a les 24 hores de naixcuts. No obstant, permaneixen en el cau fins a quatre mesos mentres les mares els visiten vàries voltes al dia per a alletar-los.

Expectativa de vida

En captivitat, les maras viuen normalment entre 5 i 7 anys, encara que se sap d'individus que varen viure més de 10.

Maras en captiveri

El Ecoparque de Buenos Aires té numerosos eixemplars de maras patagónicas que es mouen lliurement entre els visitants.

Conservació

La població selvada es troba en la llista roja dels Mamífers d'Argentina, i és una espècie vulnerable des de 2019 segons SAyDS-SAREM.

La baixa poblacional es basa en dos factors primordials:

• Pèrdua d'hàbitat per desenroll agrícola, industrial i creiximent de la població humana.
• Competència alimentària en les llebres europees (Lepus europaeus), que varen ser introduïdes en Suramérica per l'home.CR

La província de Mendoza en Argentina la va declarar monument natural provincial per la llei n.º 6599 sancionada el 12 de maig de 1998.

Galeria

• Maras en captivitat.
  Maras en captivitat.
• 
  El cap de la llebre patagónica.
• Convivència en captiveri de Dolichotis patagonum i Ñandúes.
  Convivència en captiveri de Dolichotis patagonum i Ñandúes.

Enllaços externs

• Mara o Llebre Patagónica: alimentació, característiques, distribució i molt més