Equus lasallei
Equus lasallei és un mamífer perissodàctil extint de la família Equidae i del gènero Equus que va viure en el Pleistoceno d'Amèrica del Sur. El seu tamany era inferior al cavall domèstic actual.
Distribució
editarCaracterístiques
editarDe I. lasallei es carix encara de les característiques del seu esquelet apendicular, puix només es coneix el seu cràneu, el qual és alt i allargat, en un tamany enorme, el més gran trobat en els équidos d'Amèrica del Sur.[1] El diastema és llarc i el rostre és allargat, els còndils occipitals es presenten units; les dents superiors mostren un ampli desenroll de les fosetas, mentres que els plecs de l'esmalt exhibixen un patró complex. Les dents inferiors són més grans buco-lingualmente sobre les atres espècies.[2]
Hàbits i causes de la seua extinció
editarSegurament habitaven en espais oberts de estepas, praderies, o sabanes, en menuts grups que pastarían sempre atents al perill que representaven els variats predadores carnívors. La seua dieta era herbívora.
Va viure fins al final del Pleistoceno o el Holoceno enjorn, per #lo que va conviure durant alguns milenis en les primeres onades humanes arribades a Amèrica del Sur, és dir els primitius amerindios. Estos, segons els especialistes, varen eixercir una pressió caçadora que podria haver afectat el seu equilibri poblacional, #lo que podria ser una de les causes de la seua extinció.[3]
Taxonomia
editarEquus lasallei va ser descrit sobre la base d'un cràneu colectado pel germà Daniel.
integra el gènero Equus, i dins d'ell, el subgénero Amerhippus, el qual agrupa a les 5 paleoespecies de dit gènero que varen viure en el Pleistoceno d'Amèrica del Sur.[4]
Este tàxon intermig va ser creat primerament com a gènero pel paleontòlec francés Robert Hoffstetter en l'any 1950. Dos anys despuix, en 1952, ho transferix com subgénero de Equus.[5]
El biocrón d'este subgénero cobrix el lapsus Ensenadense-Lujanense. Es va distribuir des de Colòmbia fins a la província de Buenos Aires, en el centre de la Argentina.
Vore també
editarReferències
editar- ↑ Porta, J. de (1960). Els équidos fòssils de la sabana de Bogotà. Bol. Ceol. Universitat Industrial de Santander, Colòmbia, 4: 51-78.
- ↑ Jímenez Fonts, Emiliano Jorge, & Civis Llovera (2003) Els vertebrats fòssils en l'història de la vida. Excavació, estudi i patrimoni. Universitat de Salamanca, 2003. cita pág. 256.
- ↑ (2004).INCUAPA, facultat de Ciències Socials, Universitat Nacional del Centre de la Província de Buenos Aires.Olavarría, Argentina:
- 269.
- ↑ (1995).Evolució biològica i climàtica de la regió pampeana durant els últims cinc millons d'anys. Monografia del Museu Nacional de Ciències Naturals, CSIC.Espanya:(12)
- 293-308.
- ↑ (1992).Ameghiniana (Rev. Asoc. Paleontol. Argent.).Buenos Aires:29(3)
- 265-284.ISSN 0002-7014.