Macaca fuscata

Archiu:Macaca fuscata fuscata1.jpg

macaco japonés (Macaca fuscata)

El macaco japonés o macaco de cara roja (Macaca fuscata) és una espècie de primat catarrino de la família Cercopithecidae. És el primat que viu més al nort en l'excepció del ser humà. Es troba en els boscs i montanyes de les illes japoneses i alguna de les illes Ryukyu. Existix ademés una població introduïda en Laredo (Texas) que viu en llibertat des de 1972.

Descripció

Este macaco japonés és l'únic mona natiu de Japó (el macaco de Formosa, #present en el sur del país, és una espècie introduïda), per #lo que es troba ben adaptat al clima fret que impera en gran part de l'archipèlec durant el hivern (registrant-se temperatures de fins a -15 °C). Està recobert d'un espés i lanoso mant de pèl pardo-grisáceo en tot el cos, en l'excepció de la cara, anques, palma de les mans i peus. En estos llocs s'amontonen numerosos gots sanguíneus en la finalitat de mantindre la calor, #lo que els dona un característic color roig, sobretot en la cara. La coa és molt curta (8-12 cm) i difícil de vore simple vista quan el pèl creix i s'espessa de cara a l'hivern. El restant del cos medix de 50 a 95 cm, sent els machos més grans que les femelles. Els primers alcancen els 14 kg de pes màxim, mentres que les femelles ronden els 5 quilos i mig.

Comportament

Els macacos japonesos són animals d'hàbits diürns i fortament socials. Viuen en grups de 40 a 200 individus que poden estar emparentats entre sí o no, i en casos excepcionals (sobretot en hivern) poden aplegar a juntar-se fins a 600 macacos en una mateixa àrea de varis centenars de quilómetros quadrats. El control dels grups correspon als machos, entre els que descolla un líder que reclama la posició en el centre de la manada. Conforme es va alluntant del centre de les aglomeracions, els machos tenen una posició menor en la jerarquia i estan exposts a majors perills, com l'atac de les bandes de macacos rivals. Les femelles, alienes a este sistema, conten en una jerarquia pròpia que es transmet de generació en generació.

Les relacions entre membres del mateix sexe són freqüents, encara que les taxes varien entre els distints grups. Les femelles entaulen relacions caracterisades per afectuoses activitats socials i sexuals. En alguns grups fins a la quarta part de les femelles forma tals vínculs, la duració dels quals varia entre uns dies i algunes semanes. A sovint, el frut d'estes relacions són amistats fortes i duradores. Els machos també tenen relacions sexuals entre sí, per lo general en vàries parelles coetáneas. Les activitats associades a estes relacions són de naturalea afectuosa i juganera.

Les mones que estan emparentats entre sí es relacionen a sovint desparasitándose uns a uns atres i compartint menjar. Les crío (generalment una per part, rarament dos) naixen despuix de 173 dies de gestació i són cuidades tant pel pare com per la mare, encara que és esta última la que es fa càrrec del seu aprenentage. Si la mare mor o abandona a la seua crío (alguna cosa no rar en les mares primerizas), la crío és adoptada per una atra femella emparentada que l'acull com a pròpia. Els macacos japonesos poden aplegar a viure 33 anys.

Els macacos japonesos estan considerats entre les mones més inteligents. En la finalitat de sobreviure als crus hiverns del centre de Japó, localisen fonts termals d'aigua calenta i se sumergixen en elles el temps que siga necessari. Han segut profundament estudiats pels etólogos des de mediats de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, #lo que ha proporcionat importants alvanços en el camp de l'aprenentage animal. En este aspecte destaquen els experiments realisats sobre els famosos macacos de l'illa de Koshima pel Japan Monkey Center. Varen començar en 1952, quan es va donar una batata a una femella d'any i mig que la va mullar per accident en l'mar. En provar-la despuix, no només la va trobar neta, sino també més saborosa gràcies a la sal marina. A partir de llavors va començar a llavar totes les batatas que trobava abans de menjar-les, i pronte varen començar a imitar-la atres femelles de la colónia. Els machos, en canvi, es varen mantindre aliens a este fenomen. Posteriorment, les crío varen deprendre a llavar l'aliment de les seues mares i a la veta d'uns anys, despuix del relleu generacional, la conducta de llavar creïlles (i posteriorment, també grans de blat) ya estava present en tots els individus de la colónia, tant machos com a femelles. Alguns eixemplars varen abandonar l'illa a nade posteriorment i es varen unir a atres grups, a on podrien haver dut esta nova cultura en ells.

Hàbitat

Encara que d'hàbits predominantment terrestres, els macacos japonesos viuen sempre en zones a on creixquen arbres, siguen del tipo que siguen. Habiten per igual en boscs subtropicales, caducifolios i de coníferes, incloent els boscs subalpinos fins als 1500 metros d'altitut. En les zones costeres s'adinsa en la mar i res durant curtes distàncies fins que aplega a un nou lloc a on instalar-se. Gràcies a esta capacitat, no molt comuna entre els primats, el macaco japonés ha conseguit colonisar un gran número d'illes en tot Japó.

Els macacos japonesos són omnívoros, menjant tot tipo de fruts, corfes d'arbres, raïls, llavors, fulls verts i madures, brots, flors en la seua néctar, cereals, fongos, menuts invertebrats i ous d'aus. En l'actualitat carixen de depredadors, ya que el menut llop endèmic de Japó va ser exterminat a principis de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

, del llop japonés existien dos subespecies conegudes; el llop de Hokkaido (Canis lupus hattai), extint des de 1889 i el llop de Honshu (Canis lupus hodophilax), extint des de 1905. Açò contribuïx a la multiplicació del seu número, encara que esta seria major de no ser per la contínua pèrdua de la seua hàbitat natural causada pels humans. Salvant la deforestación dels boscs que seguix a l'imparable procés d'urbanisació japonés, els humans no representen un perill per als macacos. Al contrari, esta espècie és enormement popular en el país, a on li la considera tan graciosa com a respectable. El macaco japonés té també el seu paper en varis mits sintoístas i budistes.

Vore també

• Parc de mones Jigokudani
• Jardí Zoològic Natural de Takasakiyama
• Efecte de la centèsima mona, bulo generat en 1975 a partir d'una investigació real sobre macacos japonesos (1952).

Bibliografia

• Curtis, H. & Bernes, N. S. 2003. Invitació a la Biologia. Ed. Panamericana.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Macaca fuscata.
• Wikispecies té un artícul sobre Macaca fuscata.
• Damisela.com, el Zoològic Electrònic
• La cultura dels chimpansés artícul de Juan Luis Arsuaga