Python reticulatus

#pitó reticulada (Python reticulatus)

La #pitó reticulada (Malayopython reticulatus) és una espècie de serp pertanyent a la família Pythonidae, pròpia del surest asiàtic i la Wallacea. Hi ha estudis genètics que afirmen que el gènero Python és parafilético i que esta espècie deu pertànyer a un gènero, Malayopython.

Descripció

És la serp més llarga que es coneix, podent sobrepassar en alguns eixemplars els 8 m i 250 kg de pes, pero en captivitat rarament superen els 6,5 m.^{cita requerida}

El Llibre Guiness dels Récorts té com la major serp descoberta una #pitó reticulada capturada en l'illa de Célebes, Indonèsia, en 1912.^{cita requerida} Superava els 8 m de llarc al moment de ser trobada. En l'any 2004, en un parc al sur de la illa de Sumatra, també en Indonèsia, es va exhibir una serp pitón que es creïa que era de majors dimensions (els captores varen clamar 10,32 m de llarc, 185 cm de perímetro i 448 kg de pes), pero posteriorment es va informar que en realitat no alcançava a superar el récort de 1912.^{cita requerida} En setembre de 2017 es va capturar una gran #pitó reticulada en l'illa de Penang, Malàsia, que segons el Departament de Defensa civil d'eixe país va medir 8,56 m de llarc, 112 cm de gruixa i va pesar 254 kg. La #pitó reticulada més gran existent actualment en captiveri és un eixemplar conegut com a «Medusa», el qual pertany a una casa dels horrors coneguda com The Edge of Hell Haunted House ubicada en Kansas City. Este eixemplar presenta una llongitut de 7,67 m i un pes de 227,8 kg.

La #pitó reticulada posseïx cap allargat, hocico ample i relativament pla, ademés d'una impressionant boca dotada de casi un centenar de dents. Els seus ulls destaquen per ser d'un color groc anaranjado en una pupila negra lluenta. Posseïx un cos robust, fort i elàstic en una vistosa coloració de tons grocs, pardos i ocres en esquena i costats, que s'aclarixen fins a la cara ventral, pràcticament blanca. Unes estrías negres delimiten taques reticulars hexagonals de color pardo obscur que s'eixamplen en els laterals.^{cita requerida}

Distribució

Originària d'Àsia sudoriental, Indonèsia i Filipines, habita en els boscs plujosos en zones propenques a l'aigua, ya que pot nadar llargues distàncies. De costums crepusculares, li la sol trobar en els llocs més insòlits, inclús dins de vivendes o en cellers de barcos.

En l'any 2024 s'han reportat moltes en Puerto Rico en especial al centre este de l'Illa, pel tràfic illegal i després creixen tant que no la poden cuidar i la solten i ya s'han acostumat a l'ambient de l'Illa. La més gran que s'ha vist és de 14 peus de llarc. S'alimenta de gallines la majoria de les voltes.

Alimentació

La #pitó reticulada és carnívora; captura assuts durant el crepúscul, a les que engol sanceres. Depenent del tamany de la serp, consumirà animals de major o menor volum, entre els quals es troben grans rosegadors, peixos i uns atres reptils. Els #espècimen més grans cacen varanos, cérvols, javalins, mones, pavos, i inclús lleoparts. Junt en la anaconda verda, la #pitó reticulada és la serp que pot capturar assuts més grans. Per la seua banda, els únics depredadors que la cacen són tigres i cocodrils de suficient tamany en les zones en que coincidixen.

La #pitó reticulada és molt àgil, ràpida, i pot trepar als arbres per a caçar assuts, com a mones. És d'hàbits terrestres i aquàtics per a soportar les seues pròpies dimensions. A pesar de no ser tan robusta com la anaconda verda, la #pitó pot aplegar a considerar als humans com a presa, com aixina ho demostren varis atacs, i aplegar a tindre la força i amplitut mandibular necessària per a matar i engolir a un home adult. En març de 2017 es va reportar que una #pitó reticulada de 7 m va devorar a un home de 25 anys en l'illa de Célebes, Indonèsia, el cadàver de la qual va ser recuperat pels veïns d'eixa localitat després de la captura i mort de la #pitó, procés que va ser registrat en vídeo.

Reproducció

Aproximadament dos mesos despuix del apareamiento, la femella deposita una gran cantitat d'ous en un niu herboso, enroscándose posteriorment al seu entorn per a mantindre una temperatura superior a la de l'ambient circumdant. Despuix de 70 o 80 dies eclosionan els ous i ixen a l'exterior unes crío d'aproximadament 60-70 cm, aumentant la seua llongitut un atre tant durant els primers quatre-cinc anys.

Vida en captivitat

S'ha de tindre especial atenció a la seguritat; no és una serp per a iniciar-se en la crío de reptils, i es tindrà especial atenció a la seua convivència en chiquets i vells. Són eixemplars molt forts que podrien trencar els cristals d'alguns terrarios. També s'ha de tindre en conte que ha de dispondre de molt espai pel seu gran tamany, i lloc que li agrada nadar es tindria que habilitar una zona de bany en aigua templada. La temperatura del recint s'ha de mantindre en una forqueta de 25 a 30 °C, rebaixant-la de 2 a 5 °C de nit.

Els eixemplars de #pitó reticulada en captivitat poden aplegar a tindre una llongitut de 5 m aproximadament. Habituades des de jóvens a la captivitat, són pacífiques i tranquiles en el seu cuidador, encara que sempre pot haver algun eixemplar mordedor que pot causar greus ferides, sobretot en eixemplars jóvens.

D'alimentació senzilla, s'aniran adequant els assuts al tamany de la serp. S'alimentaran fàcilment en aquells animals vius que habitualment caçaria en llibertat, com a rosegadors, cobayas o pollets, aproximadament una volta al més.

En captivitat poden aplegar a viure entre veintiuno i vinticinc anys.

Malalties

Són prou resistents a les malalties, pero poden vindre infectades des dels seus llocs de captura per amebiasis bacteriana o lesions bucals.