Phascolonus
Phascolonus és un gènero extint de marsupials diprotodontos de la família Vombatidae que varen viure entre el Plioceno i el Pleistoceno en Austràlia. L'espècie més gran, Phascolonus gigues, aplegava a pesar 200 quilograms.[1]
Phascolonus va existir junt a un marsupial encara major, Diprotodon, el qual pesava més de dos tonellades i estava emparentat distantemente en els uombats actuals.[2] Abdós varen desaparéixer al final del Pleistoceno en la Extinció massiva del Holoceno junt en molts atres animals australians.
En Tea Tree Cave es va trobar un fòssil de Phascolonus de dos millons d'anys junt al crocodiliano Quinkana.[3]
Espècies
[editar | editar còdic]- P. gigues (Owen, 1859)
- P. lemleyi (Archer & Wade, 1976)[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ J. Long, M. Archer, T. Flannery und S. J. Hand: Prehistoric Mammals of Austràlia and New Guinea: One Hundred Million Years of Evolution. University of New South Wales, Kensington 2002, S. 161-162
- ↑ [1]
- Archivat el 13 de octubre de 2007 archivat en Wayback Machine. Museum Victoria [ed-online] Dinosaurs & Fossils - The rise of the modern fauna and flora
- ↑ . Archivat des d'el original, el 28 d'agost de 2006. Consultat el 9 de març de 2013.
- ↑ Mikko's Phylogeny Archive [2] archivat en Wayback Machine.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Archiu:Commons-logo.svg Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Phascolonus.
- [enllaç trencat] (en anglés)
