Anubis
Anubis és un deu de la mitologia egípcia que companyava als morts al Més Allá i presidia les embalsamacions.[1]
Se representava com un gran cánit negre gitat sobre el seu estómec, provablement un chacal o un gos salvage, o com un home en cap de gos. El significat d'Anubis, Inpou en egipci antic, Anub en copte, Ἄνουβις (Anoubis) en grec antic seguix sent oscur: de numeroses explicacions s'han propost, pero pot ser només una onomatopeya que expressa el chacal aullant. Provablement, la forma canina del deu fon inspirat pels antics egipcis pel comportament dels canins, sovint carronyers oportunistes passejant per la nit en els cementeris en busca de cadavers.
Fon venerat en Cinópolis, Licópolis i Menfis, aixina com en els santuaris de moltes necrópolis.
En l'imperi romà, fon assimilat al deu Hermes psicopompo.[2] L'emperador Còmmode complí en el ritual del seu cult i en les seues monedes apareixia Anubis, Isis i Serapis.[2]