Faraó (del llatí Pharao)[1] és la denominació bíblica (en hebreu: פרעה‎; en grec: ΦΑΡΑΏ) donada al rei de l'Antic Egipte. Per a els antics egipcis el primer faraó fon Narmer, denominat Menas per Manetó, qui governà cap al any 3050 a. C. L'ultim faraó fon una dona: Cleopatra VII, d'ascendencia helènica, que regnà de l'any 51 al 30 a. C.

Màixquera del faraó Tutankamon, en la que el rei-chiquet apareix tocat en el Nemes

No obstant, el títul de "faraó", en el seu terme egipci pr ˤ3, "casa gran", soles deuria utilisar-se en puritat, quan Egipte aplegà a ser-ho de veritat, estenent el seu poder més allà del seu territori original, que se produí solament a partir de l'Imperi Nou, més especificament, a amijanats de la Dinastia XVIII, després del regnat d'Hatshepsut.[2]

Els faraons foren considerats sers casi divins durant les primeres dinasties i eren identificats en el deu Horus. A partir de la dinastia V també eren «fills del deu Ra». Normalment no foren deïficats en vida. Era després de la seua mort quan el faraó se fusionava en la deïtat Osiris i adquiria l'immortalitat i una categoria divina, sent llavors venerats com un deu més en els temples.

Referències

  1. "Faraó" Diccionari General de la Llengua Valenciana
  2. Dodson, Aidan i Hilton, Dyan. The Complete Royal Families of Ancient Egypt. Thames & Hudson. 2004. ISBN 0-500-05128-3