Urocitellus richardsonii
La farda de Richardson o farda Richardson (Urocitellus richardsonii) és una espècie de rosegador esciuromorfo de la família Sciuridae pròpia d'Amèrica del Nort.[1] De la mateixa manera que ocorre en atres fardes terrestres viuen baix terra, en galeries excavades per elles mateixes a una profunditat d'uns 6 metros; a voltes se'ls crida talpscita requerida, encara que este nom habitualment solament s'utilisa en animals de la família Geomyidae.
El nom d'este animal és un homenage al naturaliste escocés sir John Richardson. El museu de talps (Gopher Hole Museum) en Torrington, Alberta (Canadà) té una gran colecció de fardes terrestres disecadas de moltes varietats i colors.
Característiques
editarEl seu aspecte i comportament és molt similar al del perrito de la praderia per lo que és fàcil confondre'ls. El tamany del cos d'una farda de Richardson varia segons la seua sexe, sent el macho major en una llongitut de 26 a 30 cm, mentres que el de la femella de 23 a 28 cm. Posseïx una llarga coa, que també varia el seu tamany segons el seu sexe, sent la coa del macho major en 6,5 a 8,5 cm i 5,5 a 8,0 cm la de la femella.
El seu pes varia respecte al sexe, l'época del any i la zona geogràfica; el macho pot pesar de mija des dels 650 g fins a 1 kg, mentres que la femella entre 450 a 880 g. Quan terminen d'hibernar, les fardas pesen entre 200 i 400 g; pero just ans que done començ una nova hibernación, el seu pes s'aproxima als 750 g.
El seu pelaje és de color marró obscur en el llom i color canella en els costats, aplegant a ser blanc en la pancha. La coa és generalment marró, en pèls negres fins i llarcs, presentant-se més curta i menys peluda que en atres espècies de fardes terrestres; les orelles són tan diminutes que, de forma similar a les dels pardals, semblen ser forats. Els seus hàbits són més semblats als d'un Perrito de la praderia que als propis d'atres espècies de fardes terrestres.
L'esperança de vida en la seua hàbitat és de 3 anys aproximadament per als machos dels machos i d'entre 5 a 6 anys per a les femelles.
| Macho | Femella | |
|---|---|---|
| Tamany | 26 - 30 cm | 23-28 cm |
| Llongitut coa | 6,5 - 8,5 cm | 5,5 a 8,0 cm |
| Pes | 650 - 1.000 g | 450 - 880 g |
| Esperança de vida | 3 anys | 5 - 6 anys |
Distribució
editarLa seua hàbitat natural es troba en les praderias d'herba curta nortamericanes; la seua població es troba en el nort d'Estats Units, en Dakota del Nort, Minnesota i Montana i en el sur de Canadà, en les províncias d'Alberta i Saskatchewan.
La distribució geogràfica d'esta espècie ha aumentat degut a que s'han talat els boscs per a crear terres de cultive. No solament es troben en les praderias, sino que també es poden adaptar en èxit a viure en les afores de les ciutats, a on resulten perjudicials per estropejar parcs i jardins en excavar els seus caus.
Comportament
editarEncara que mostren un comportament agressiu i territorial en els seus caus, estes s'agrupen en colónies en les que els seus membres emeten audibles crits d'alarma per a advertir de la presència de possibles depredadorés. Hi ha distints tipos de crits en funció de si l'amenaça prové de l'aire o de la terra, despuix del primer tipo de crit desapareixen en el seu cau, mentres que despuix del segon tipo de crit inspeccionen la zona i a continuació, en cas de necessitat, fugen i es refugien. Recents investigacions han revelat que en alguns casos estes fardas proferixen crits d'alarma ultrasòs que són contestats per atres membres de la seua colónia.
Viuen en un entorn social que solament està compost per animals de la mateixa ascendència i que està regit per les femelles. Encara que els machos tenen un cos més gran, són les femelles les que defenen la seua cau quan estan prenyades o criant dels animals de la mateixa ascendència i d'atres machos, inclús del pare dels cadells.
En les primerenques dates de juliol pot començar la hibernación dels adults, encara que els jóvens en el primer any de vida no hibernarán fins a setembre. Els machos deixen d'hibernar en març, per a establir territoris ans que un parell de semanas despuix desperten les femellas. Els #naiximent tenen lloc entre abril i maig; i en un únic part es pot aplegar a allumenar fins a huit cadells. Els seus caus abandonats poden vore's en ocasions ocupades per atres habitants de la praderia nortamericana com Athene cunicularia.
Posició de la coa
editarA través de la posició de la coa i la seua moviment podem conéixer el seu estat d'ànim del animal. Aixina podem trobar 4 estats d'ànim i per tant posicions diferents de la coa.
- Normal: La coa quedarà cap a dalt en forma de "L".
- Inseguritat: La coa es mourà constantment cap a dalt i cap a avall.
- Por: La coa quedarà pegada a la seua esquena.
- Agressivitat: La coa quedarà oberta com un palmito.
Alimentació
editarEstos animals són omnívoros; mengen llavors, anous, grans, pastura, insectes i una miqueta de carronya.
Contes en captivitat
editarDeuen "domesticares" des de jóvens posat que si no serà impossible fer-ho, igualment és realment complicat educarels perfectament, s'esglayen dels humàs, i això alguna cosa que provablement conservaran durant el restant de la seua vida, per este motiu no són animalés recomanats para chiquets.
En captivitat l'animal no podrà menjar lo mateix que en el seu hàbitat natural, per això caldrà assemblar la seua dieta lo més pareguda possible a la que tindria en el seu hàbitat.
| Forraje principal | Forraje fresc | Forraje sec | Llepolies | Prohibit |
|---|---|---|---|---|
| Fenaç fresca | Fruta i verdura fresca com lletuga, pepino, carlota, pimentó vert, soja, remolacha, dent de lleó, banana, meló, meló d'Alger o raïm. | Pens compost para Perrito de la praderia i Pens compost para farda solament si el animal està a la ras. | Llepolias per a rosegadorés de banana o carlota, avellana o copos d'avena. | Pa de blat, cerealés, dacsa, alfalfa, Perrito de la praderia, pipes, fruts secs, poma, brócoli, coliflor. |
L'alimentació ideal és el pens per a perrito de la praderia reforçant-la en fruta, verdura i cerealés, també deurem aportar forraje tant humit com sec. Deu prescindir-se de la avellanas, encara que se'ls pot donar 1 o 2 unitats per semana, a modo de llepolia.
- Com forraje principal deuria alimentar-se d'herba fresca ya que al mateix temps calma la seua set.
- Com forraje sec deuria alimentar-se de Pens compost per a perrito de la praderia, en una cullerada sopera al dia és suficient, encara que en époques necessitarà més.
- Com forraje fresc deuria alimentar-se de dent de lleó, herba fresca, fruta i verdura fresca llavada per a evitar els pesticidas.
Deu tindre's en conte que el pens no estiga humit i tinga una temperatura ambiente per a que no es produïxquen diarrees, en cas que es presenten diarrees, retirar immediatament el forraje fresc i alimentar en molt fenaç.
En ser un animal molt actiu devem habilitar-li una gàbia lo suficientment gran per a que puga córrer, cavar i trepar, un metro quadrat per farda és lo recomanable, a ser possible distribuït en varis nivells. Deu tindre abundant Fenaç en el que poder fer el seu niu i cavar o refugiar-se davall, també pot habilitar-se-li un refugi artificial per a que s'acarone en cas de temperatures brusques o excessos de llum. Utilisarem substrat de fusta per a que absorbixca els seus excrements i també pot posar-se corfa de fusta que absorbix i també li servix per a rosegar i desgastar els seus incisius, en el mateix propòsit podem usar trossos de fusta o pedres específiques per a rosegadors. Mai deu faltar aigua fresc en un bebedero per a rosegadors.
Per la seua falta d'hibernación en trobar-se en un hàbitat que no és l'habitual, les mascotes poden emmalaltir a sovint si no reben els contes necessaris.
Extermini
editarEntre els seus depredadors es troben el falcó, el àguila, la lechuza la mustela, el coyot, la comadreja, el rabosot, el teixó i la serp de cascabel. Per la rapidea en la que devoren les hortaliças, en alguns països és considerada una plaga agrícola, els agricultors, ademés de les formes tradicionals d'acabar en les fardes Richardson com poden ser les trampes, dispars o enverinament, han ideat atres formes ingenioses d'exterminar-les. Un ocurrente agricultor va modificar un camió dels que s'ampren en l'extracció d'aigües residuals para per mig de l'aspiradora del mateix extraure a les fardes de la seua cubil i posar-les dins de la cisterna del camió. Un atre método consistix en omplir els caus d'una mescla d'oxigen i propà i capcionar-li fòc, #lo que produïx una explosió que derroca totes les seues galeries. Encara que abdós solucions són eficaces, les fardes de Richardson de les zones aledaño a les tractades repoblaran el lloc i tornaran a propagar-se.
No tot lo món està d'acort en l'extermine d'esta espècie. La Saskatchewan Wildlife Federation va patrocinar en 2002 un certamen de dotze semanes en el que es pretenia reduir la superpoblación d'estes fardes. Es varen otorgar premis en efectiu a els qui hagueren matat al major número d'eixemplars; la coa de l'animal era la prova de la seua captura. La Canadian Humane Society va tachar a la competició de cruel i bàrbara.[2] A pesar de les crítiques, les proves es varen repetir en 2003. En 2004, la població de fardes de Richardson havia descendit i no es va celebrar el concurs.
Curiositats
editarMai deixa de moure la coa, i per esta característica se li crida en els Estats Units «flickertail» ("agitacola"); per la població d'este animal en Dakota del Nort este Estat és conegut també com flickertail.
Fonts
editar- ↑ (2009).Journal of Mammalogy.90(2)
- 270–305.doi:10.1644/07-MAMM-A-309.1.
- ↑ Humane society eslams gopher-killing derby - CBC Saskatchewan
Enllaços externs
editar
Wikispecies té un artícul sobre Urocitellus richardsonii.
